I ara què? Dels pressupostos a les eleccions constituents

El procés per definir el nou estat, després del referèndum

El sí de la CUP als pressupostos genera un efecte dòmino que es començarà a notar a partir de la setmana que ve. Dimecres es reuneix la comissió d’Economia al Parlament i aprovarà els dictàmens del projecte de pressupostos i de la llei de mesures fiscals i financeres. Malgrat l’acord pressupostari que ahir van ratificar les bases cupaires, els anticapitalistes han decidit mantenir “vives” bona part de les esmenes -com la de l’IRPF- per evidenciar que haurien preferit l’impuls d’una reforma fiscal. Això dona marge per continuar negociant, però el Govern no té cap incentiu per fer-ho: la CUP ja ha decidit votar a favor dels pressupostos.

A finals de setmana o a principis de l’altra, Ciutadans -i potser el PSC i el PP- recorrerà els pressupostos al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), per oposar-se al compromís amb el referèndum que inclouen els comptes en una disposició addicional. El recurs farà endarrerir un mes l’aprovació dels comptes, previsiblement fins al 9 de març.

Fonts parlamentàries apunten a l’ARA que la referència explícita al referèndum i les sentències recents del Tribunal Constitucional (TC) contra el procés fan probable que el CGE consideri inconstitucional, almenys, una part del projecte. En tot cas, les decisions del Consell no són vinculants, tot i que poden constituir la base d’un futur recurs al TC.

El 9 de març, doncs, la majoria independentista aprovarà els pressupostos al Parlament. I a partir d’aquí? La CUP ha deixat clar que aprova els comptes per impulsar el referèndum. Abans, però, serà el moment de les anomenades lleis de desconnexió. De moment, n’hi ha dues tramitant-se al Parlament, la de l’Agència de Protecció Social i la del codi tributari, i abans de l’estiu JxSí i la CUP pretenen enllestir-ne cinc més: la de Seguretat Social; la llei general tributària; la de cadastre i duanes; la que definirà els impostos, i, la més rellevant d’entrada, la de transitorietat jurídica.

Amb la llei de transitorietat, que definirà Catalunya com una “república de dret, democràtica i social”, els independentistes fixaran el marc legal per convocar el referèndum encara que, formalment, la porta segueixi oberta a pactar-lo amb l’Estat. Com va dir Carles Puigdemont en la qüestió de confiança, al juliol Catalunya tindrà prou desenvolupades les estructures d’estat per poder desconnectar.

El referèndum arribarà, com a molt tard, al setembre, i un sí majoritari faria entrar en vigor la segona part de la llei de transitorietat. Catalunya declararia la independència i, a partir d’aquest moment, s’iniciaria un procés constituent, amb la ciutadania com a protagonista. La primera fase del procés constituent duraria un màxim de sis mesos. Passat aquest temps, Puigdemont convocaria eleccions constituents i el Parlament resultant s’encarregaria d’elaborar la nova carta magna, seguint les indicacions dels debats ciutadans previs. La Constitució, un cop enllestida, se sotmetria a referèndum. Això és el que estableix el full de ruta. Ara bé, JxSí i la CUP assumeixen que cal afegir-hi una qüestió capital que podria modificar substancialment les previsions: com es resoldrà la confrontació amb l’Estat?

Més continguts de