Política
Política 06/07/2022

Aragonès confia que Borràs prengui una decisió amb "vocació de servei públic"

El president envia un primer missatge a la presidenta del Parlament però evitar concretar què hauria de fer

3 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dimecres durant la sessió de control.

BarcelonaLa causa judicial que afecta la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha aterrat de ple aquest dimecres a la cambra catalana. El tema l'han posat sobre la taula el PP i Vox amb peticions de dimissió immediata de la presidenta, però el principal resultat és que han forçat Aragonès a pronunciar-se durant la sessió de control al Govern. La qüestió és ben espinosa per al president, ja que tensa les relacions ERC-Junts. Aragonès ha evitat dir amb precisió què hauria de fer Borràs, però sí que ha enviat un primer missatge: "Estic segur que tothom prendrà la decisió que convindrà més a la vocació de servei públic".

Què vol dir exactament amb això? Per ara només se'n desprèn que el president demana que si finalment s'obre judici oral contra la presidenta, Borràs mogui fitxa. No ha dit encara en quina direcció, conscient que això és material altament inflamable per a l'estabilitat del seu executiu. El que segur que no ha fet aquest dimecres el president en seu parlamentària és comprar el relat de Junts, que considera que el cas de Borràs és un exemple més de repressió política. El partit d'Aragonès, ERC, ja ha deixat clar en més d'una ocasió que ells consideren que tot plegat és "presumpta corrupció". Aquest dimecres ho ha tornat a fer la número dos d'ERC a Madrid, Carolina Telecha, informa Mireia Esteve. "Hem de deixar clar que la causa repressiva és una i la seva causa és una altra. No hem de perjudicar el moviment independentista amb altres tipus de causes", ha dit des del Congrés.

Sigui com sigui, el president no ha decidit anar més enllà, conscient que a aquesta trama encara li queden molts capítols i que tot plegat no s'accelerarà fins que la jutge confirmi que obre judici oral contra la presidenta, i això podria no passar fins a la tardor. Aragonès ha dit que per respecte a "la separació de poders" corresponia al Parlament i no al Govern centrar-se en aquesta qüestió, i que ell només podia fer una apel·lació al "bon servei de la institució" i a la defensa del seu prestigi. Borràs només ha intervingut per moderar el debat, però ahir ja va deixar clar que en cap cas dimitiria .

També s'ha fet evident que l'oposició intentarà desgastar el Govern amb la qüestió, sobretot des de la dreta. El president del PP català, Alejandro Fernández, ha demanat la dimissió de la presidenta del Parlament i ha recordat que el propi reglament de la cambra preveu la suspensió dels diputats afectats per casos de corrupció. Per la seva banda, l'extrema dreta de Vox ha acusat l'independentisme de ser "corrupte" i "degradar" les institucions. "Fan servir les institucions al servei d'uns pocs i de forma partidista", ha dit Ignacio Garriga.

Units per la llengua

Malgrat que Junts i ERC ja han donat més d'una mostra d'encaminar-se cap al xoc frontal en l'afer Borràs , aquest dimecres al Parlament només han parlat de qüestions que més o menys els uneixen. Aragonès i el líder de Junts, Albert Batet, han coincidit en celebrar l'última decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el català a les aules, ja que admet la impossibilitat d'aplicar la sentència del 25% de castellà. "Hem de reivindicar la política i la sobirania del Parlament", ha dit Batet. La decisió del TSJC és una primera victòria per als defensors de la immersió, però ara el tema s'encamina cap al Tribunal Constitucional, que acabarà sent l'àrbitre del conflicte. Aragonès ha dit que confia sortir-ne també victoriós allà, ja que hi ha dos dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries que diuen que la nova normativa del català és constitucional. "I per unanimitat", ha destacat el president.

El Govern, sol

La sessió de control també ha servit per constatar que el Govern cada vegada té menys aliats a la cambra. A part dels retrets de la dreta, que es donen sempre per descomptats, el president ha vist com també els comuns, la CUP i el PSC marquen distàncies. Els primers li han retret la gestió sanitària de la pandèmia i els cupaires l'han acusat del "desmantellament" dels serveis públics. El líder socialista, Salvador Illa, ha carregat contra la gestió dels fons europeus: "M'ha decebut", ha dit. Tot plegat el dia que el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha anunciat que iniciarà avui una ronda de contactes per buscar aliats per als pressupostos del 2023. Ara mateix no se n'endevina cap.

stats