Brussel·les renuncia a investigar el cas Pegasus

Els europarlamentaris reclamen la intervenció de l'executiu comunitari perquè el consideren un "assumpte europeu"

2 min
L'expresident i eurodiputat de JxCat Carles Puigdemont durant una protesta a l'Eurocambra per l'espionatge amb Pegasus a eurodiputats.

Brussel·lesLa Comissió Europea no pensa intervenir. Malgrat les reclamacions d'una gran majoria de parlamentaris de l'Eurocambra dels principals grups polítics, l'executiu comunitari, representat pel comissari de Pressupostos, Johannes Hahn, insisteix que és cosa dels governs investigar les acusacions d'espionatge a través del software Pegasus i garantir que els seus serveis d'intel·ligència respecten els drets fonamentals i no utilitzen aquests programes sense autorització judicial. "La Comissió no pot investigar casos individuals, sinó que espera que les autoritats estatals examinin en profunditat les acusacions i restaurin la confiança dels ciutadans", ha dit Hahn.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquesta falta d'implicació ha rebut crítiques de la majoria de l'Eurocambra, començant pel president de la comissió d'investigació del cas Pegasus a la institució europea, el membre del grup popular Jeroen Lenaers: "Estic decebut amb la posició de la Comissió, que rebutja investigar i s'amaga darrere les autoritats nacionals. No és qüestió de la seguretat nacional, sinó de l'estat de dret, és una responsabilitat comuna". Només alguns europarlamentaris dels grups ultraconservadors ECR i ID, on hi ha Vox, s'han desmarcat d'aquest posicionament en un debat impulsat pel grup dels Verds /ALE, al qual pertanyen els membres d'ERC que també van ser espiats segons les revelacions del Catalangate.

Les intervencions han sigut en bona part de diputats catalans i espanyols, però també polonesos i hongaresos, perquè aquests eren els dos països objecte inicial de la investigació de la comissió Pegasus. Des de la bancada socialista, l'europarlamentari Juan Fernando López Aguilar ha evitat fer referència directa a Espanya però ha reclamat la necessitat d'investigar un assumpte com aquest perquè al seu entendre és un "afer europeu". En canvi, des del Partit Popular espanyol han intervingut dos exministres de Rajoy, Dolors Montserrat i Juan Ignacio Zoido, aquest últim a la cartera d'Interior durant el referèndum de l'1-O, i han justificat l'espionatge: "A ningú li hauria de sorprendre que s'hagin escoltat persones condemnades per sedició o que diuen que ho tornarien a fer", ha dit Zoido. Més lluny ha anat l'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé, que creu que "poc s'han espiat i perseguit" els independentistes, tant bascos com catalans.

Tots els europarlamentaris independentistes han intervingut per denunciar el seu cas i per posar en dubte que el president espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, també fossin espiats. "No hi ha espiats de primera i de segona", ha dit Jordi Solé (ERC), que ha acusat el govern espanyol de voler diluir el Catalangate. Des de Junts, Toni Comín ha interpel·lat directament el PSOE i li ha preguntat per què a l'Eurocambra sí que donen suport a una comissió d'investigació i no ho fan a Madrid. D'altres representants de l'independentisme, com Carles Puigdemont o Diana Riba, han fet una crida a les institucions europees a involucrar-se i no mirar cap a un altre costat.

Tot aquest debat ha tingut lloc a Estrasburg i en gran part sense l'assistència de cap membre del Consell Europeu, la institució que representa els vint-i-set governs de la UE. Una absència eloqüent tenint en compte que són aquests els principals involucrats en el cas. A última hora sí que s'ha presentat el ministre d'Afers Europeus, Clément Beaune, que no ha fet cap menció explícita al cas Pegasus en cap dels estats membres, però ha assegurat que és un debat "molt important" que posa de manifest que cal avançar en les regulacions europees sobre privacitat.

stats