El cap de la Policia Nacional a Barcelona critica que els Mossos "inutilitzessin" la Brimo l'1-O

Quintela assegura que algunes escoles no van obrir perquè els seus directors eren unionistes

Juan Manuel Quintela, cap de la brigada provincial d'informació de Barcelona de la Policia Nacional, s'ha convertit en el tercer principal testimoni de càrrec contra Josep Lluís Trapero, tot i que no ha pronunciat el nom del major dels Mossos d'Esquadra al llarg de les seves quatre hores de declaració aquest dimecres a l'Audiència Nacional. En un extens interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo –més que preguntes l'introduïa en els temes perquè s'esplaiés–, el testimoni ha carregat contra l'actuació "ineficaç" i "inadequada" de la policia catalana per no haver comptat amb les unitats d'ordre públic especialitzades, la Brimo. "Si saps que tindràs desordres públics, hauràs de fer servir les unitats dedicades a això. I no es que fos infrautilitzada [la Brimo], sinó que va ser inutilitzada i apartada", ha resumit Quintela per arrodonir la seva crítica a l'apel·lació als principis d"'oportunitat, congruència i proporcionalitat" per part de Trapero.

L'ara màxim responsable de la Policia Nacional a la província de Barcelona ja va oferir llargues explicacions en la seva declaració al Tribunal Suprem, en la qual ja va desgranar l'actuació, al seu criteri, insuficient dels Mossos. Quintela ha reiterat aquesta vegada que amb la parella d'agents era inviable impedir la votació i ha subratllat que les sales de coordinació no van atendre "cap" de les peticions d'auxili d'ordre públic, tot i que les ARRO van intervenir. En canvi, ha posat un exemple en el qual es van enviar agents de reforç quan un binomi de Mossos va informar que hi havia "gent amb banderes d'Espanya". Sobre la jornada de l'1-O el compareixent s'ha recreat en els suposats seguiments i identificacions de matrícules de cotxes de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per part dels Mossos, "ordenats" pels seus superiors, ha afegit. 

En la seva declaració, l'excomissari superior dels Mossos Ferran López ja va informar del nombre d'agents que van actuar l'1-O –uns 7.800–, i aquest dimecres Quintela ha subratllat aquesta xifra per explicar que hi va haver un "23% d'absentisme". A partir d'un àudio en què un agent deia que "la meitat dels agents tenien festa", ha expressat la seva sorpresa pel fet que una quarta part del cos estigués de baixa o de vacances, en comparació amb els membres dels cossos espanyols, "que no van tenir ni un dia de festa". També ha reduït a la mínima expressió el tancament d'escoles gràcies a l'actuació dels binomis o les ARRO o les que ja no van obrir. En relació a aquestes últimes, ha assegurat que va ser perquè els directors dels centres eren unionistes i perquè el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, els havia advertit.

L'ocupació dels col·legis

Quintela ha dedicat bona part del seu interrogatori a parlar de la documentació que es va interceptar camí de la incineradora de Sant Adrià de Besòs, uns fets que es van investigar judicialment i van acabar arxivats. Entre la paperassa hi havia informes dels Mossos d'anàlisi dels dies previs al referèndum, alguns dels quals feien referència a la situació a les escoles. El cap de la Policia Nacional a Barcelona ha destacat que les ocupacions dels col·legis "eren activitats preparatòries" de l'1-O, de manera que els Mossos haurien d'haver actuat en compliment de l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'argument de Trapero sempre ha sigut que la policia catalana no tenia raons objectives per vincular les "botifarrades" i les activitats lúdiques amb la votació, i que per això no va intervenir. "Actes, moltes; efectives, cap", ha remarcat Quintela. 

Segons el compareixent els Mossos eren una peça fonamental de l'estratègia independentista, i ha citat l' EnfoCATs,  que situava el cos com una "estructura d'estat". Per aquest motiu, ha dit, la conselleria d'Interior va ser una de les més actives amb l'1-O, segons ha opinat, per bé que ha indicat que tots els departaments hi van tenir a veure. "Hem considerat sempre, i després ho hem confirmat, que l'actuació dels Mossos era determinant per al bon o mal fi del full de ruta", ha afirmat Quintela, tot i que sembla contradictòria la suposada alineació dels Mossos amb el Govern i el notori "mal fi" del full de ruta del Procés.