Política 19/12/2019

Els experts consideren que el TJUE arma d'arguments Junqueras de cara al TC i Estrasburg

Creuen que s'han vulnerat els drets de Junqueras i que Puigdemont i Comín seran eurodiputats

Núria Orriols
5 min
La seu del Tribunal Constitucional, a Madrid.

BarcelonaLa sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) afirma que Oriol Junqueras tenia immunitat d'ençà que va ser proclamat electe arran de les eleccions europees del 26 de maig i que, per tant, havia d'haver estat alliberat de la presó provisional. Ara bé, quins efectes té ara que ja hi ha sentència ferma? Com afecta aquest veredicte judicial als exiliats? L'ARA parla amb diversos experts per analitzar les conseqüències de la sentència europea.

Tots coincideixen que la sentència del TJUE deixa clara una cosa: que la immunitat s'adquireix un cop es proclamen els resultats i que, per tant, Oriol Junqueras en tenia quan va ser condemnat el 14 d'octubre pel Tribunal Suprem. D'això també en dedueixen una altra cosa: que també estan en aquesta situació Carles Puigdemont i Toni Comín, que com el líder d'ERC van ser proclamats eurodiputats electes.

L'ex lletrat major del Parlament i professor de dret a la UPF Antoni Bayona afirma que el TJUE deixa clar que, quan va ser proclamat electe, el Tribunal Suprem havia d'aixecar la presó preventiva i demanar un suplicatori al Parlament Europeu per poder seguir el procediment contra ell. Mentrestant Junqueras hauria d'haver pogut exercir com a membre de l'Eurocambra. Ara bé, veu dificultats que això es pugui aplicar ara quan ja hi ha una sentència ferma de presó, i assenyala que el mateix veredicte es refereix, tota l'estona, a mesures "provisionals". En aquest sentit, afirma que el TJUE li diu al Suprem que li toca decidir què fer ara, amb el benentès que Luxemburg indica com s'ha d'interpretar el dret europeu i no és una sentència pròpiament dita. Ara bé, opina que l'alt tribunal espanyol té mala peça al teler: "És evident que a Junqueras se li han vulnerat els drets. El fet de continuar el procediment [sense esperar la resolució del TJUE] ha fet que se li hagin vulnerat els drets de participació política i el dret a la llibertat", diu Bayona, afegint que això es podria afegir en l'incident de nul·litat per vulneració de drets fonamentals que ja va presentar l'advocat de Junqueras davant del Suprem.

Sigui quina sigui l'opinió de l'alt tribunal, però, Bayona defensa que el veredicte de Luxemburg dona arguments a la defensa de cara al Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

És de la mateixa opinió Eulàlia Pascual, presidenta de l'Associació per a les Nacions Unides i membre de la comissió de justícia penal internacional de l'ICAB. Considera que en un "país normal" això implicaria la "nul·litat" del judici respecte a Oriol Junqueras i la seva llibertat, però no té esperances en aquest sentit. "Té la pilota el Tribunal Suprem", afirma Pascual, que critica el fet que l'alt tribunal hagi emès sentència sense esperar l'opinió del TJUE. "A la justícia espanyola no se li pot fer cap confiança", assegura, tot i que no dubta de l'"efecte polític" que pot tenir. "Desautoritza el procediment espanyol a nivell europeu", afegeix.

Mercè Barceló, professora de dret constitucional, insisteix, però, que els pronunciaments del TJUE són "vinculants" i que, per tant, la sentència del Procés s'ha de declarar nul·la per a Junqueras. "La sentència està dictada en frau de llei", diu Barceló, ja que afirma que el Suprem sabia "perfectament" que havia d'esperar a l'opinió del TJUE abans de dictar sentència.

Quin és, doncs, el marge que hi ha ara per a Junqueras? Si bé tots els experts coincideixen que ho haurà de decidir el Tribunal Suprem, discrepen sobre si és viable que quedi en llibertat de forma immediata un cop hi ha sentència ferma. "Deixa molt marge al Suprem", diu el constitucionalista Xavier Arbós. Ara bé, Arbós sí que comparteix que representa un clar "reforçament" dels arguments de Junqueras davant del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg.

Per a Arbós, la sentència demostra que hi hauria hagut una vulneració del dret de participació política i també de la tutela judicial efectiva. Un fet que es pot recórrer ara al Tribunal Constitucional i també, després, al Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest sentit, Bayona afegeix que, després de la divisió que ja ha demostrat el TC, la nova sentència del TJUE pot accentuar-ho. De fet, considera que el Constitucional li hauria d'estimar el recurs d'empara.

El cas de Puigdemont i Comín

Una altra cosa és la situació de Puigdemont i Comín. L'ex lletrat major del Parlament considera que ho tenen "molt millor" que Junqueras, ja que en el seu cas encara no hi ha sentència del Tribunal Suprem. "Aquesta sentència deixa clar que els reconeixeran com a eurodiputats", diu Bayona. El veredicte diu "categòricament que els han de reconèixer eurodiputats" i que tenen immunitat (no els poden detenir) fins que l'Eurocambra no emeti un suplicatori. També creu que no els podrien detenir a Espanya un cop el TJUE resolgui sobre la seva situació (té pendent una demanada contra el Parlament Europeu): "Si els dona la immunitat en aquests termes, aquell dia podrien prendre un cafè al Parlament de Catalunya". Així, considera que si Espanya no respectés la seva immunitat, es podria crear un "conflicte diplomàtic" important.

Pascual i Barceló coincideixen amb Bayona i asseguren que els exiliats haurien de ser ja reconeguts com a eurodiputats. "La sentència del TJUE d'avui els dona la raó", emfatitza Pascual, que també afirma que hauria de deixar sense efectes les euroordres contra ells. Afegeix, a més, que el president de l'Eurocambra, David Sassoli, es va comprometre a reconèixer les prerrogatives dels parlamentaris electes i que espera que així ho faci.

Arbós també opina que la sentència afecta directament Puigdemont i Comín. Assegura que s'hauria de tramitar el suplicatori abans de demanar una euroordre, però creu que poden tenir un "problema" si venen a Espanya. Diferencia entre l'abast de la immunitat que reconeix l'Eurocambra a tots els països de la Unió Europea i al país d'origen, on s'assimila a la dels parlamentaris nacionals. "A Espanya la immunitat és davant de detencions policials, però no és clar que també ho sigui per a ordres de presó dels jutges", diu. I conclou: "És més probable que Puigdemont es pugui instal·lar a Perpinyà, que no pas que entri a Espanya. La probabilitat de ser detingut a Espanya existeix".

stats