El dubtós ‘efecte plebiscit’ de les eleccions de segon ordre

És ben habitual, en termes comparats, que determinats comicis considerats menys importants per l’electorat es llegeixin en clau de futures eleccions de més rellevància. Les eleccions europees probablement han sigut el paradigma d’aquest fenomen: amb un Parlament molt limitat en atribucions, una ciutadania poc implicada en el projecte europeu i, fins a les últimes eleccions, uns representants electes sense capacitat per votar el president de la Comissió Europea, els partits acostumen a plantejar campanyes electorals enfocades a temes interns i els votants sovint emeten el seu vot en clau referendària sobre com ho està fent el govern o l’oposició del país.

Sense arribar als mateixos extrems que en el cas de les europees, tradicionalment s’ha considerat que el grau d’importància de les eleccions municipals se situa per sota del de les autonòmiques i les generals. Tot i que l’elecció dels representants locals permet una proximitat més gran entre la política i els votants, el cert és que el nombre de competències relativament reduït de què gaudeixen els ajuntaments i la seva poca capacitat recaptatòria fa que la població consideri aquestes eleccions menys decisives. Segons dades del projecte Making Electoral Democracy Work per a l’any 2014, quan es pregunta als catalans sobre fins a quin punt les polítiques del seu ajuntament l’han ajudat a millorar el seu benestar, en una escala del 0 al 10 el valor mitjà s’eleva fins al 5,8, lleugerament per sota de la valoració del govern de la Generalitat (6,5) i de l’executiu central (6,8), però encara per sobre de la Unió Europea (5,6).

Discret interès per les municipals

Tot plegat té una plasmació molt directa sobre la participació registrada en cadascun d’aquests comicis. Històricament, les eleccions al Congrés de Diputats han tingut a Catalunya -de manera similar que a la resta de l’Estat- els índexs de participació més elevats -a excepció de les últimes eleccions del 2012 al Parlament-, amb una participació mitjana des de l’any 2000 del 67,8%. Per sota hi trobem les eleccions autonòmiques (60,2%), seguides de les municipals (56,8%) i, notablement molt per sota, les europees (40,2%).

En definitiva, tot i que és molt habitual concebre eleccions de segon ordre -sobretot les europees- com a plebiscits de futurs comicis de més rellevància, i malgrat saber que el 24 de maig la majoria dels partits s’afanyaran a fer-ne interpretacions interessades, les especificitats d’aquestes eleccions recomanen ser molt cautelosos en el moment d’extrapolar-ne els resultats: ni la participació que s’hi registra és equiparable, ni els partits que s’hi presenten són els mateixos, ni els temes sobre els quals s’estructura la campanya són, almenys majoritàriament, d’àmbit català o estatal.