Eleccions al Parlament

Eleccions a Catalunya 2024: programes, candidats, llistes, calendari i tot el que cal saber

T'expliquem qui pot votar a les eleccions a Catalunya del 2024, què diuen les enquestes i totes les dades i la informació clau

BarcelonaLes eleccions anticipades del 12 de maig arriben després que el Govern es quedés sense pressupostos per al 2024. Els partits van engegar ràpidament la maquinària electoral de cara a una campanya marcada pel possible retorn de Carles Puigdemont, la decisió de Pedro Sánchez de quedar-se al capdavant del govern espanyol o el dubte de si es mantindrà la majoria independentista. Repassem el calendari, els principals candidats, les enquestes i tot el que cal saber en el camí fins a les urnes.

Calendari electoral i inici de la campanya

El president, Pere Aragonès, va convocar les eleccions per al dia 12 de maig. Amb aquesta data marcada en vermell al calendari, la campanya va començar la nit del dijous 25 al divendres 26 d'abril i s'allargarà fins al 10 de maig, dia previ a la jornada de reflexió. El 29 de març va ser l'últim dia per presentar les coalicions i el termini per presentar les candidatures definitives es va acabar el 8 d'abril. Les meses electorals ja s'han sortejat i el vot per correu es podia demanar fins 10 dies abans de les eleccions, el 2 de maig.

Candidats dels principals partits 

La convocatòria anticipada ha sacsejat el tauler polític català i ha forçat els principals partits a accelerar la tria dels candidats, la qual en alguns casos no estava gens clara o ha comportat algun estira-i-arronsa. El resultat deixa només dues dones com a caps de llista de les formacions amb representació parlamentària.

Cargando
No hay anuncios

Salvador Illa (PSC)

El primer secretari del PSC i cap de l'oposició, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) busca revalidar i ampliar els resultats dels anteriors comicis (2021), en els quals el PSC va igualar els 33 diputats d'ERC, però es va imposar en vots. Amb la incògnita sobre el desgast que pot patir per l'amnistia pactada amb l'independentisme i amb el cas Koldo com a arma llancívola dels seus rivals, Illa es presenta amb la promesa de girar full al Procés i, de moment, les enquestes li donen el primer lloc amb possibilitat de superar els 40 escons.

Pere Aragonès (ERC)

El president Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) repeteix com a candidat d'Esquerra amb l'objectiu de retenir la Generalitat després del fracàs dels pressupostos, el qual atribueix a la "irresponsabilitat" de l'oposició. Avalat per Oriol Junqueras, que encara està inhabilitat, confia a treure rèdit de la gestió del Govern així com dels fruits de la negociació amb el PSOE: des dels indults a la derogació de la sedició i ara, en una fita compartida amb Junts, l'amnistia. Branda la pressió a l'Estat per al referèndum i un finançament singular com a banderes en la competició amb Carles Puigdemont, amb qui es disputa la segona posició a les enquestes –que ara mateix situen els republicans per darrere.

Cargando
No hay anuncios

Carles Puigdemont (Junts + Puigdemont per Catalunya)

En la seva tercera candidatura electoral a la Generalitat, totes des de l'exili, Carles Puigdemont (Amer, 1962) és la carta a la qual Junts s'ho juga tot en aquestes eleccions. Tant és així que la candidatura es diu Junts + Puigdemont per Catalunya. El fet que l'amnistia sigui previsiblement aprovada al maig fa que l'expresident hagi promès tornar a Catalunya per la investidura, guanyi o no les eleccions, amb l'objectiu de "restituir" la presidència de l'1-O. Una promesa que ja havia fet en el passat, però que ara, en el marc de la norma acordada amb el govern de Pedro Sánchez, guanya versemblança. Caldrà veure, això sí, si la negociació amb els socialistes li passa factura. Les enquestes per ara li donen el segon lloc, per davant d'ERC i darrere del PSC.

Ignacio Garriga (Vox)

El candidat de l'extrema dreta espanyolista torna a ser Ignacio Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1987), qui als comicis del 2021 va liderar l'entrada de Vox a la cambra catalana amb 11 diputats. Per mantenir resultats –un objectiu viable, segons les enquestes–, competirà pel flanc unionista amb un PP en ple creixement, mentre que en el flanc independentista l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols li disputarà el vot xenòfob.

Cargando
No hay anuncios

Laia Estrada (CUP)

La convocatòria electoral ha agafat la CUP a contrapeu, en ple procés de refundació després dels mals resultats de les municipals i el fracàs de les estatals. Superar els 9 escons actuals és un propòsit difícil, segons els sondejos, i els anticapitalistes han confiat la missió a Laia Estrada (Tarragona, 1982), ja diputada al Parlament i exregidora de Tarragona. Cap de llista després d'un intens debat en què es disputava el lloc amb la també parlamentària Laure Vega, que finalment és número dos, Estrada és qui ha abanderat la lluita dels cupaires contra el macroprojecte del Hard Rock, l'escull que va fer caure els pressupostos del Govern.

Jéssica Albiach (Catalunya en Comú)

L'aposta dels comuns és arriscada. Jéssica Albiach (València, 1979) torna a encapçalar la llista després d'haver encapçalat el pols amb Esquerra contra el Hard Rock que va acabar, precisament, amb l'avançament de les eleccions. La incògnita és si mantenir-se ferms en el noals pressupostos, un fet que ha suposat també la pròrroga dels estatals, serà premiat o castigat a les urnes. Les enquestes, de moment, preveuen les dues opcions per a una candidatura que, aquest cop, no comptarà amb representants de Podem Catalunya, que ha renunciat a presentar-se al 12-M.

Cargando
No hay anuncios

Carlos Carrizosa (Ciutadans)

El cap de llista de Cs, l'incombustible Carlos Carrizosa, és novament candidat després de guanyar el pols a la direcció estatal per evitar integrar els taronges dins la llista del PP. Pel camí, però, ha perdut bous i esquelles, començant per la seva número dos a les anteriors eleccions, Anna Grau, que en el seu moment s'havia presentat com un fitxatge estrella. Després de successives cites electorals lluitant per evitar l'extinció, les enquestes preveuen ara la possibilitat que el partit que va guanyar les eleccions el 2017 quedi fora del Parlament.

Cargando
No hay anuncios

Alejandro Fernández (PP)

Tot i les diferències que separen Alberto Núñez Feijóo i Alejandro Fernández (Tarragona, 1976), el líder del PP ha acceptat que el seu homòleg a Catalunya torni a encapçalar la llista dels conservadors a les eleccions catalanes, un fet directament relacionat amb la imminència de les urnes. Les enquestes pronostiquen un fort creixement al PP, que es podria convertir en quarta força amb fins a 15 diputats (ara en té 3), i Fernández confia en capitalitzar el descontentament amb l'amnistia i els pactes de Sánchez amb l'independentisme.

Candidatures sense representació amb opcions d'entrar

Aliança Catalana (Sílvia Orriols)

El partit d'extrema dreta independentista liderat per Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, és un dels que aspira a entrar al Parlament, mirant de recollir el descontentament amb la manca de rumb del Procés i, sobretot, recorrent a un discurs xenòfob alimentat amb falsedats que vincula la immigració amb la delinqüència i alerta contra la "islamització" de Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

Alhora (Clara Ponsatí i Jordi Graupera)

Dos vells coneguts de la política catalana, l'exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, s'han aliat per intentar fer forat a les urnes com a quart espai independentista amb la formació Alhora. Amb una crítica molt dura amb els partits i líders que han liderat l'anomenat Procés, ofereixen un espai d'aixopluc per a l'electorat unilateralista, especialment després que l'ANC descartés impulsar la llista cívica.

Totes les llistes electorals del 12-M

A part d'aquests partits, però, n'hi ha d'altres que es presenten als comicis del 12-M. Per això oferim també la llista de tots els candidats de les eleccions al Parlament de Catalunya i, a més, les llistes electorals de tots els partits que es presenten a cada demarcació:

Programes electorals en PDF

Els partits tenen diferents propostes per al pròxim Govern, i per facilitar la feina de comparar-les agrupem aquí els programes en PDF:

Cargando
No hay anuncios

A banda dels programes, a l'ARA estem analitzant algunes de les qüestions clau que planen sobre la campanya electoral i que seran reptes per al pròxim Govern. Expliquem en quina situació estan i quina postura té cada un dels partits. Aquí teniu les anàlisis publicades fins ara:

On has d'anar a votar?

A les eleccions catalanes, i amb caràcter general, hi poden votar totes les persones de nacionalitat espanyola, majors d’edat el dia de la votació i empadronades a Catalunya. Per poder votar és obligatori estar inscrit al cens electoral i el que s'utilitza en aquestes eleccions és el tancat en data 1 de gener del 2024. També poden votar les persones amb nacionalitat espanyola que resideixen permanentment a l'estranger, que han tingut a Catalunya l'últim veïnatge administratiu i que estan inscrites al cens CERA. D'una altra banda, si no saps a quin col·legi i a quina mesa et toca votar, aquí t'expliquem com saber-ho.