Política  /  Eleccions Catalunya 24/12/2021

Hi ha risc real d’unes noves eleccions a Catalunya?

3 min
El conseller d’Economia, Jaume Giró, ahir en conversa amb el president, Pere Aragonès.

No hi ha setmana en què a Catalunya no apareguin noves dates a encerclar en vermell al calendari. Aficionada com és la política catalana a intentar avançar escenaris sense gairebé temps de pair els últims fets, des de fa uns dies s’especula ja al voltant de dues dates que poden ser clau en el futur de la legislatura: el 22 i el 23 de desembre. La segona és la data en què s’han de votar definitivament els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022. La primera, el dia a partir del qual el president, Pere Aragonès, pot tornar a convocar eleccions a Catalunya.

Hi ha risc real que els catalans tornin a les urnes? D’entrada no, però les ferides que ha deixat la tramitació dels pressupostos -amb una nova crisi al Govern entre Esquerra i Junts- afegeixen incertesa a la negociació amb els comuns, que ara entra en la segona fase per garantir l’aprovació definitiva dels comptes. Tot i que el conseller d’Economia, Jaume Giró, ha tornat a les reunions amb els de Jéssica Albiach i hi veu progressos, Junts per Catalunya fa dies que defensa la “separació de poders” per insinuar que el seu grup al Parlament pot reclamar canvis en els pressupostos que ha impulsat el seu propi conseller. Unes modificacions que anirien adreçades a marcar perfil i que, segons com, podrien suposar una complicació en la negociació de l’executiu català amb els comuns.

A la banda d’Esquerra no les tenen totes amb el rol que poden jugar amb els seus socis en les properes setmanes. D’aquí que en els mapes de navegació dels republicans es tingui en compte també que a finals de desembre Aragonès recuperarà una de les seves principals potestats com a president: la de convocar eleccions. Una eina que els seus antecessors en el càrrec han jugat sovint com a element de pressió en els debats polítics més destacats dels últims anys i que ERC considera també ara més com un mecanisme d’alerta per a Junts que com una possibilitat real, ja que en cas que les posicions amb els juntistes fossin irreconciliables abans de tornar a les urnes s’estudiaria fins i tot una trencadissa a l’executiu.

A Aragonès no li interessa escurçar la legislatura, i menys ara que considera que la qüestió de confiança pactada amb la CUP per d’aquí a un any i mig és paper mullat perquè els anticapitalistes no li han aprovat els comptes. Sense aquesta cita a l’horitzó i ara que amb els comptes aprovats Pedro Sánchez s’ha garantit estabilitat per a la segona meitat de la legislatura, els republicans volen estabilitat en un moment en què es posarà a prova la seva aposta per la negociació amb el govern espanyol. Una estratègia no exempta de dificultats, perquè l’Estat ja ha demostrat que no facilitarà el diàleg. L’atac del Suprem a l’escola en català ha estat la prova aquesta setmana, però els incidents a la UAB amb l’unionisme fent-hi campanya és també un avís del que pot ser el següent objectiu: les universitats.

Isabel Díaz Ayuso té blocat al mòbil Teodoro García Egea, amb qui manté un pols intens pel congrés dels populars madrilenys. Qui sap si en un missatge en clau del secretari general del PP -que és murcià- per minar la moral d’Ayuso, des de fa uns dies a la Puerta del Sol -davant la seu del govern madrileny- hi ha una lona gegant de la Regió de Múrcia amb el lema ‘Aquest any nosaltres som la capital’.

El detall

En una negociació pressupostària, qualsevol ajuda és bona. Ho sap el diputat dels comuns Joan Carles Gallego, que en les converses amb ERC pels comptes lluïa sempre un llangardaix a la solapa. Un talismà que fa servir des de l’època sindical sempre que té negociacions difícils i que vol ser un símbol de resistència, ja que el llangardaix és un animal a qui si li tallen la cua li torna a sortir.

stats