Política 03/11/2019

ERC canvia el guió i enterra la mà estesa a Sánchez i al PSOE

Veu en la debilitat de Cs un nou argument per apel·lar al vot útil independentista

Quim Bertomeu
3 min
El coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, ahir a Lleida amb el candidat dels republicans al 10-N, Gabriel Rufián.

BarcelonaQui vagi a un míting d’Esquerra podria arribar a pensar que Vox encara no ha quallat en l’escenari polític o que el PP no és alternativa de govern a Espanya. Gairebé ni se’ls esmenta. En aquesta campanya tota l’artilleria republicana es concentra en el PSOE i el PSC i no precisament per fer-hi una apel·lació a entendre’s i dialogar-hi.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

ERC ha canviat el guió de la campanya del 28 d’abril. Llavors tampoc eren benèvols amb els socialistes, però sí que hi havia una certa mà estesa per parlar després dels comicis. Oriol Junqueras va plantejar no bloquejar una investidura de Sánchez si era per “evitar un govern d’extrema dreta” i Gabriel Rufián assegurava que es podia parlar amb el PSOE sense “línies vermelles”. Tot aquest argumentari ha passat a millor vida. Ara els republicans han convertit els seus actes electorals en una concatenació de retrets al socialisme. Des de Rufián, que assegura que Sánchez “no té principis” i que sent “fàstic” pel discurs d’Iceta i Borrell, fins a Montse Bassa, que afirma que el PSC forma part de la “colla de fatxes” que han combatut l’independentisme. Ahir el vicepresident i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, va tornar a la càrrega acusant els socialistes d’haver “celebrat” la sentència del Procés i de “blanquejar la repressió”. El canvi de guió pot sobtar, no només per la virulència, sinó perquè ERC es va erigir durant la curta legislatura al Congrés com una defensora del desbloqueig polític a l’Estat i es va abstenir en segona volta de la investidura de Sánchez.

Per què aquest canvi? Per als republicans té una doble virtut. En primer lloc, per intentar conduir la campanya cap a un cara a cara amb el PSC i així poder apel·lar a la idea que el vot útil independentista sigui per a ERC. En segon lloc, per mirar de desactivar un dels arguments de campanya de JxCat, que és criticar que Esquerra es va abstenir amb Sánchez “a canvi de res”. Evitar l’erosió que pugui arribar d’altres partits independentistes s’ha convertit en una prioritat per als republicans.

Les “mentides” de Sánchez

El diàleg amb el PSOE cotitza ara tan a la baixa a les files d’ERC que ahir fins i tot van desmentir Sánchez. El president del govern espanyol va assegurar en una entrevista amb La Vanguardia que ha parlat en algun moment amb Aragonès, a qui considera un “independentista raonable”. Fonts coneixedores de l’entorn del vicepresident del Govern consultades per l’ARA van negar que això hagi passat. Al vespre, Aragonès va acusar el president espanyol de dir “mentides” per intentar dividir l’independentisme.

Però el diàleg no està del tot oblidat a les files republicanes. En el programa electoral, s’arriba a citar fins a nou ocasions com a eina imprescindible per resoldre el conflicte català. Si ERC torna a ser decisiva al Congrés per a la governabilitat d’Espanya, es podrà mesurar fins a quin punt la mà estesa al PSOE pot tornar-se a desenterrar o es queda on és ara mateix.

Més enllà del PSOE, ERC ha trobat un nou argument de campanya amb el qual no comptava fa unes setmanes. Algunes enquestes apunten que el retrocés de Cs el 10-N podria ser tan notable que ERC podria obtenir més diputats només a Catalunya que el partit de Rivera a tot Espanya. Esquerra ha vist un filó en aquest escenari i ahir va demanar el vot per tenir una victòria per “partida doble”: superar el PSC en escons a Catalunya i el partit taronja a l’Estat. Aragonès va considerar que ha arribat el moment de “congelar el somriure burleta” als dirigents de Ciutadans i portar la formació a la “irrellevància política”. Per utilitzar aquest argument, ERC ha hagut de saltar-se una des les seves pròpies normes més sagrades: no parlar “mai” d’enquestes. Si fa només uns dies eren reticents a comentar-les -la del CIS de dimarts passat mateix-, ara en parlen en la majoria d’actes.

stats