Comprin banderes, banderes, banderes d'Espanya!

Les seus del PP i Vox no poden acollir les festes que s'esperaven

3 min

Empar Moliner fent la crònica des de la seu electoral de Vox a Madrid A. Pérez Meca / EP

L’ARA m’envia a Madrid, a copsar l’ambient electoral a les seus electorals de Vox i el PP, al carrer Bambú i al carrer Génova. Arribo a la ciutat a la tarda i deixo les coses a l’hostal on sempre ens allotgem els del diari, quan anem a la capital del regne, perquè allà al costat hi ha la cerveseria La Fontana de Oro, preciosa, que és plena, esclar, de referències a Pérez Galdós. Em sorprèn veure la quantitat de botigues de roba obertes, al centre.

A la seu de Vox, diversos senyors amb la samarreta “Que te vote Txapote”. Un d’ells, amb tatuatges amb lemes més aviat esquerranosos i una cervesa a la mà, m’explica que era un votant de l’esquerra. Havia votat Podemos, abans el PSOE. Després, Ciudadanos i ara Vox. Com aquest senyor me’n trobaré diversos, deambulant amunt i avall amb uns vanos a la mà de color verd. Gent que no creu en el canvi climàtic, que “s’emprenya” amb uns i se’n va cap als altres. Volubles, d’alguna manera, frívols. I després hi ha els altres.

Joves sense edat, encara, de votar, vestits com per anar a la discoteca, melics enlaire elles i cabells rossos planxats. Ells, sense llana al clatell, que es deia abans, i polseres amb la bandera d’Espanya.

Dues noies fan un vídeo per Tik Tok, a favor de Vox, amb assoliment satisfactori. “No tenim edat de votar, només aquest...”, em diuen. I m’ensenyen un xicot que em revela que és alemany. “Tu pots votar, però ets immigrant?”, li pregunto. “Nooooo!”, criden tots ells, escandalitzats. “Estem en contra de la immigració, ell té papers!”.

M’expliquen que aplicarien la pena de mort als sediciosos—per sort, no els torturarien, o no de moment—. Per allà passa un senyor de Latinos por Abascal, que té un canal de YouTube i troba que Vox sí que els pot alliberar del comunisme. Sobre el que faria Vox amb els immigrants, de moment, no me’n diu res. “Una bandereta?”, em pregunta una senyora, rossa de perruqueria (de perruqueria amb cadira de massatge al rentacaps, ja m’enteneu). I quan se’n va, sento que parla amb la companya de la “gentussa aquesta”, referint-se als periodistes.

Veto a TV3

A la tarda, un company de TV3, que feia la crònica des del carrer, m’ha explicat que la cadena ha estat vetada a la seu. “Teníem garantida l’acreditació, però dijous vam fer un insert a Reus, i els vam preguntar pel passat d’extrema dreta de dos dels seus líders...”. Un noi, amb el canell ple de polseres de la bandera espanyola, es fa fotos amb el senyor de la samarreta “Que te vote Txapote”. Com que miro sense entendre, una de les noies tiktokers em fa saber: “És youtuber de labandera.es”.

Sense la conga

És hora d’anar a la seu del PP. “Hi ha molt vot ocult de Pedro Sánchez”, ens diu el taxista, jove, que està sentint les enquestes. “Jo mateix. Jo mateix, davant la família, que vota el PP, no els dic el que voto, perquè ells són tots molt d’Ayuso”. Ens explica que està decebut amb Pablo Iglesias pel xalet on va anar a viure. “Un cop vaig portar-hi uns clients, que volien anar a fer-hi una barrabassada. No m’hi fico, però no m’agrada. Era una bona carrera, però... I per això tenen policia, ara, allà. És un barri de rics. Això no m’agrada”.

El carrer Génova està tallat i ple de cotxes de policia. Segurament, i gràcies a les enquestes, els tècnics municipals s’esperaven que allò seria una rave de dretes, una conga més llarga que l’Amazones, i el que ens trobem és un enterro de tercera. Guanya el PP, però no suma, o sigui que la conga la faran els perdedors. “Banderetes, banderetes espanyoles”, crida un venedor ambulant. “Banderes, banderes d’Espanya”, fa una senyora, tota humil, amb una crossa a la mà. “Com va el negoci?”, li pregunto. “Molt malament. Què ha passat?”, em pregunta. “Banderes, les petites a tres, les grosses a cinc”, em diu un avi. I, amb resignació, fa: “És per les eleccions, dona...”. Tres nois joves, plens d’esperança i sense tota la capacitat matemàtica que caldria, criden: “President, president!” i tot seguit es posen a cantar Mi gran noche, de Raphael. Al costat seu, dues senyores criden allò que cridàvem de petits, i que no tradueixo, per mor de la rima: “Hemos ganado una copa de meado, los que han perdido se la han bebido”. Potser sí, potser sí.