Poder judicial
Política 17/10/2020

L’enèsima mort de Montesquieu

PP i PSOE han criticat la politització del CGPJ des de l’oposició però sempre se n’han beneficiat des del govern

Aleix Moldes
4 min
Alfonso Guerra durant un ple al Congrés el 1985, quan era vicepresident del govern espanyol de Felipe González.

BarcelonaSí, Montesquieu és mort. Des del 1755, de fet. I sí, el títol d’aquest article no és gens original. A Espanya se n’han fet desenes amb aquest títol o un de similar des dels anys 80, i aquesta mateixa setmana el PP l’ha recuperat al Congrés dels Diputats per carregar contra la reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que plantegen PSOE i Unides Podem. La frase “Montesquieu ha mort” com a símbol del trencament de la separació de poders s’atribueix a Alfonso Guerra, que l’hauria dit el 1985, quan era vicepresident del govern espanyol, precisament per definir la reforma que el PSOE posava en marxa per fer que els jutges del CGPJ fossin escollits pel Congrés i pel Senat. No hi ha cap constància que Guerra pronunciés aquella frase i, de fet, ell ha negat repetidament ser-ne l’autor. Però com li passa a Esperanza Aguirre amb la farsa sobre Sara Mago, és una frase tan rodona que l’imaginari col·lectiu l’ha donada per certa.

El 1985, doncs, Montesquieu va morir de nou. El govern espanyol tirava endavant un canvi fonamental en l’elecció del govern dels jutges. Des del 1980, 8 dels 20 membres -excloent-ne el president- del CGPJ els triaven el Congrés i el Senat per majoria de tres cinquenes parts (entre advocats i juristes de prestigi), i els altres 12 eren triats pels mateixos jutges en unes eleccions internes. Era la manera com s’havia plasmat el que s’interpretava de la Constitució. Però el 1985 el PSOE volia reformar i ampliar la llei i, de cop i volta, una esmena d’Euskadiko Ezkerra durant el debat parlamentari va fer obrir els ulls als socialistes. “¿Vostès no creuen que hi ha més pluralisme en el col·legi electoral que encarna el Parlament espanyol que el representat pel col·lectiu judicial?”, deia el març d’aquell any des de la cambra baixa el llavors ministre de Justícia, Fernando Ledesma. Dit i fet, a partir d’aquell moment, els 20 membres del CGPJ (12 jutges i 8 advocats o juristes) passarien a ser triats per les Corts per majoria de tres cinquenes parts, davant l’oposició de bona part dels mateixos jutges i de les formacions conservadores, com CiU i Alianza Popular (AP). “No vull atrevir-me a pensar que vostès han arribat a la conclusió que, com la magistratura, segons diuen, és conservadora en un 80 per cent, la volen canviar d’acord amb una llei orgànica”, insinuava en aquell debat Josep Maria Trias de Bes.

La profecia del TC

El PP (aleshores AP) fins i tot va portar aquella llei al Tribunal Constitucional (TC), argumentant que si els partits -encara que per majoria reforçada- podien triar tots els membres del CGPJ, tots els òrgans que en depenguessin estarien viciats d’inici per aquesta tria partidista.

El TC, però, va avalar la reforma, tot i que va fer diverses advertències que avui probablement siguin més vigents que mai. “Hi ha el risc que les cambres, a l’hora d’efectuar les seves propostes, distribueixin els llocs a cobrir entre els diferents partits, en proporció a la força parlamentària que tinguin”, avisava l’alt tribunal, que reclamava mantenir el poder judicial “al marge de la lluita de partits”. També va dir que, tot i que seria preferible que els jutges triessin els seus membres, no era inconstitucional que ho fessin les Corts, especialment perquè “la llei adopta altres cauteles, com la d’exigir una majoria qualificada de tres cinquenes parts a cadascuna de les cambres”.

L’oposició frontal del PP a aquella reforma va seguir intacta fins que els populars van passar a governar. El 2001, amb majoria absoluta, van instaurar un canvi, sí, però que ni molt menys tornava a la situació del 1980. Es va donar la potestat a les associacions de jutges de fer una tria inicial de fins a 36 candidats per als 12 llocs reservats als magistrats. El Congrés en triaria 4 dels de la llista i el Senat n’escolliria 4 més. El 2013, de nou amb el PP a la Moncloa, van decidir fer marxa enrere i tornar a la situació anterior al 2001.

Ara, davant la capacitat de veto que tenen mútuament els dos grans partits -actualment és el PP el que està bloquejant la reforma del CGPJ-, el PSOE i Unides Podem proposen no només que el Congrés i el Senat triïn els 20 membres del CGPJ sinó que en el cas dels jutges ho facin per majoria absoluta i no pas de tres cinquenes parts. I això que el mateix Pedro Sánchez, quan encara era un simple candidat a la presidència, opinava diferent: “Ha de ser una comissió d’experts la que decideixi els membres del CGPJ i no els partits”. No és la primera vegada que Sánchez canvia d’opinió sobre alguna cosa i, amb Brussel·les atenta a la reforma que planteja en aquesta matèria, podria no ser l’última.

stats