Publicitat
Publicitat

La fiscalia acusa els membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O de delictes que comporten presó

Es tracta dels juristes i els politòlegs que han de fer d'àrbitres en la votació del referèndum

La Fiscalia Provincial de Barcelona ha presentat una querella contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral. La querella es dirigeix contra Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès, que van ser nomenats pel Parlament per fer d'àrbitres en la votació del referèndum de l'1-O. La fiscalia acusa els membres de la Sindicatura dels delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics, que poden comportar presó.

Segons la fiscalia, la Sindicatura contravé la suspensió de la llei del referèndum, que està recorreguda pel govern espanyol al Tribunal Constitucional, i el requeriment que els advertia que no podien nomenar els membres de les sindicatures provincials. El ministeri públic es queixa que tot i els avisos a la Sindicatura, segueixin publicant els seus acords "sense cap legitimitat".

Demana que es requereixi a tots els membres de la Sindicatura i que se'ls cridi a declarar com a investigats. També demana que s'avisi de la situació a la direcció general de la publicació del 'Diari Oficial de la Generalitat' i el 'Butlletí Oficial del Parlament' perquè no facin públics els acords que prengui la Sindicatura. Com a testimonis, demanen cridar a declarar el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major de la cambra, Antoni Bayona.

Delictes de d'usurpació de funcions, desobediència i malversació

El ministeri públic diu als membres de la Sindicatura Electoral que no poden exercir cap funció relacionada amb processos electorals en el referèndum de l'1 d'octubre. I els avisa que estan actuant com a autoritats públiques i publicant en diaris oficials quan no estan avalats per fer-ho. És per això que els acusa d'un delicte d'usurpació de funcions. A més, també argumenten que les atribucions de la Sindicatura estan reservades a les Juntes Electorals, tal com estableixen la normativa electoral espanyola i l'Estatut. El delicte d'usurpació de funcions està castigat amb penes d'1 a 3 anys de presó.

Pel que fa al delicte de desobediència, la fiscalia considera que els membres de la Sindicatura han mostrat "menyspreu" per l'autoritat del Tribunal Constitucional, ja que malgrat la suspensió de la llei del referèndum han continuats exercint les seves funcions, entre les quals el nomenament de les sindicatures provincials, el sorteig de les meses electorals o l'acreditació de les organitzacions interessades en la campanya del referèndum. Com que es tracta de la desobediència d'un particular a una autoritat pública (article 556.1), es diferencia de la desobediència tipificada en l'article 410 per a autoritats públiques, i inclou també penes d'1 a 3 anys de presó. Es tracta d'un delicte de "desobediència greu a l'autoritat o als seus agents en l'exercici de les seves funcions".

El ministeri públic també els acusa d'un delicte de malversació de fons públics, ja que l'inici de la maquinària electoral implica "necessàriament" despesa pública i aquesta activitat -afirma la fiscalia- està destinada a desenvolupar actuacions "delictives" contràries a les resolucions del Tribunal Constitucional. També afirma que en el moment que es preparen retribucions per als membres de la Sindicatura el "delicte està consumat" sigui o no materialitzat el pagament. La querella conclou que els querellats "estan col·laborant en actes necessaris i imprescindibles perquè el Govern disposi il·lícitament de fons per portar a terme el seu pla de secessió". Encara que el delicte de malversació de fons públics estigui reservat a autoritats o funcionaris, el ministeri públic argumenta que en l'ordenament jurídic hi té cabuda la figura de "cooperador necessari" del delicte, que és el que imputaria als membres de la Sindicatura.

RE

Més continguts de