El govern espanyol ignora la qüestió catalana a l'examen periòdic davant l'ONU

MadridLa situació del català o els drets dels activistes independentistes no han tingut espai durant l'examen periòdic universal de les Nacions Unides al qual s'ha sotmès Espanya aquest dimecres a Ginebra (Suïssa). Fa cinc anys de l'anterior avaluació, a la qual els països se sotmeten voluntàriament, i és el quart cop que el govern espanyol l'afronta. Ni en la intervenció dels seus representants ni en l'informe previ que ha presentat l'executiu de Pedro Sánchez hi ha tingut cabuda la qüestió catalana. En canvi, en la recopilació d'informació que havia fet l'ONU i entre les aportacions d'entitats de la societat civil, sí que hi apareix com una preocupació en relació amb la situació dels drets humans a l'Estat.

Entre les organitzacions que ho han posat damunt la taula hi ha Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. Al document, l'ANC adverteix que "el dret a un judici imparcial i la igualtat davant la llei dels representants independentistes catalans no està garantit". "Diverses organitzacions van expressar la seva preocupació per la discriminació i el discurs de l'odi contra els catalans, així com per les denúncies d'assetjament laboral per parlar català", recull l'informe. Òmnium, per la seva banda, hi expressa "preocupació per la suposada aplicació inadequada de la llei orgànica d'amnistia del 2024 i els obstacles judicials a la seva aplicació". Recomana aplicar-la "sense ingerències polítiques ni interpretacions arbitràries i crear un mecanisme internacional de vigilància" que ho supervisi.

Durant unes tres hores, la resta de delegacions han fet, en breus intervencions formals i poc incisives, comentaris sobre les accions empreses pel govern espanyol des del 2020. Han estat nombroses les que han recomanat millorar la protecció davant de discursos d'odi o la discriminació. Àustria ha mencionat explícitament la necessitat de protegir les "minories nacionals o lingüístiques". També Bielorússia ha posat el focus en la "discriminació de minories nacionals" i Samoa en la garantia de l'educació en "llengües regionals". Diverses delegacions han alertat també contra la llei mordassa, com Noruega, i el Camerun ha demanat controlar "l'ús excessiu de la força" per part de les forces policials.

En el recull previ que havia fet l'ONU, en paral·lel al de les entitats, es recorda que el Comitè contra la Tortura va expressar preocupació per "l'àmplia discrecionalitat que atorga" la norma a les forces de seguretat i que el relator especial sobre qüestions de les minories va denunciar la ingerència en els drets humans d'activistes catalans a l'hora "d'expressar lliurement les seves opinions, reunir-se pacíficament i participar en associacions" així com per les acusacions penals "desproporcionades" formulades contra ells amb l'objectiu de "coaccionar-los per les seves opinions polítiques". També s'hi recull la vulneració del dret a la vida privada i a la privacitat de la correspondència amb l'espionatge amb Pegasus i Candiru i la necessitat d'investigar-ho.

Habitatge, menors immigrants o avortament

Havent deixat la qüestió catalana de banda, la majoria d'intervencions s'han centrat a reclamar més esforços en la protecció dels menors immigrants, amb alguna menció explícita a la situació de saturació a les Illes Canàries, a garantir el dret a l'avortament a tot el territori i a millorar l'accés a l'habitatge. Tot i que nombrosos països han lloat la feina d'Espanya en la lluita contra la violència de gènere i l'agenda feminista, han instat a fer més esforços, també en la lluita contra el tràfic de persones. Palestina, per la seva banda, ha lloat el seu reconeixement oficial com a estat i les accions contra el genocidi, que ha instat a incrementar.