Laura Borràs: “El Govern de JxCat i ERC no ha avançat cap a la independència”

Superat l’equador de campanya, la candidata de JxCat, Laura Borràs, atén l’ARA i explica quin és el seu full de ruta si guanya el 14-F.

¿La campanya és com se l’esperava?

— Van anunciar que seria bruta, i ja ho diuen: “Quien avisa no es traidor ”. És una campanya dura, ens hi juguem molt com a país.

Bruta ha dit?

— Havien anunciat que seria una campanya bruta abans de començar. En aquell moment vaig pensar que era un avís per a navegants i, efectivament, ara m’hi trobo immersa, però cadascú juga les cartes com millor li sembla i jo miro de no entrar en aquestes provocacions. Miro de fer sempre el que crec que correspon a una imatge pública i al nivell d’exemplaritat que han de tenir els representants públics.

Després anirem a la campanya bruta i al nivell d’exemplaritat. Vostè diu que ratificarà la vigència de la declaració de sobirania del 2013, el 2015 i la declaració d’independència del 2017. Quin és l’objectiu?

— Marca d’on venim i ens posa en la línia de cap a on hem d’anar.

¿Aquesta resolució solemne seria simbòlica?

— Mal anirem si pensem que les coses que passen dins el Parlament son simbòliques.

Com es materialitzaria?

— Es tracta de començar la legislatura refermant d’on venim per saber cap a on hem d’anar i treballar conjuntament. El que no poses a l’agenda és el que no abordaràs des d’un punt de vista polític. És una manera de corregir el que hem viscut en aquesta legislatura: el 30 de gener ens vam equivocar molt no investint el president Puigdemont.

Però després de la no investidura del president Puigdemont hi va haver un president i un govern independentistes.

— No s’ha notat. Érem al Govern i al Parlament, que ha estat més segrestat que mai per la pressió judicial espanyola. Dir això és extraordinàriament dolorós per a algú que, a més, ha entrat en política per poder culminar el mandat de l’1-O, per poder revertir l’efecte del 155. És evident que la pressió de la repressió té aquesta missió, dissuadir.

Quina decisió li hauria agradat prendre que no s’hagi pres?

— El 30 de gener m’hauria agradat veure el Parlament ple de diputats independentistes disposats a fer complir el veredicte de les urnes. Què hauria passat? ¿Que ens haurien posat a la majoria independentista a la presó? No ho sabem.

¿La seva proposta és una declaració unilateral d’independència i sostenir-la?

— Volem refermar les resolucions del 2013, 2015 i 2017 per arribar fins a l’activació d’aquesta declaració del 2017. És una manera de marcar-nos una carta de navegació que refermi el compromís amb les urnes.

Quin error es va cometre el 2017?

— El president Puigdemont ha estat extraordinàriament clar i honest en això, perquè no estem acostumats que els líders polítics facin exercicis d’autocrítica tan sincers com el que ell va fer. Va dir: “Ens vam creure que l’estat espanyol seria en el diàleg i en la sortida després de com estàvem com a societat a la tardor del 2017”. Per tant, ara quan parlem de diàleg, diem “Quin diàleg?” No un simulacre de diàleg, un diàleg amb un sentit fort de negociació. Això no va passar llavors i ho hem d’incorporar com a aprenentatge, no podem tornar a ser crèduls: no volen donar una sortida al conflicte polític.

Si amb el diàleg considera que els han enganyat fins a aquest moment, quina és la sortida?

— Hem de mantenir la via del diàleg, naturalment, però davant de la intransigència de l’Estat hem de treballar per poder avançar fins a aconseguir activar la independència.

Com es fa?

— El quan és quan estiguem en disposició de fer-ho perquè sigui perdurable, i el com és la fórmula de l’1-O. La fórmula és ser-hi tots i estar disposats a tot; alineament des del món local, totes les institucions, Govern, Parlament, els actors de la societat civil i la gent, que hi ha estat sempre. Ara tenim el Consell per la República, que no teníem el 2017 i que s’ha constituït per treballar per la República des de l’exterior.

I per què no s’ha pogut fer durant l’última legislatura?

— No és un secret per a ningú que no s’ha trobat aquesta unitat, i això és el que ha generat també molta incomprensió en la gent. Evidentment el fracàs és per a tothom, els que ho hem intentat fins a les últimes conseqüències i els que no s’hi han posat des del primer moment.

¿Si vostè guanya les eleccions proposarà a ERC formar govern?

— Treballem per guanyar les eleccions amb el marge més gran possible per tenir la força negociadora més gran possible, però naturalment no imaginem ser a cap govern que no sigui amb forces independentistes, i per tant amb ERC, naturalment.

¿Si ERC guanya les eleccions li donarà suport?

— Si ERC guanya les eleccions, haurem de veure quina és la seva proposta per formar govern. Nosaltres, en un govern independentista que vulgui avançar cap a la independència hi serem sempre.

¿ERC no vol avançar cap a la independència?

— No sé si ho volen o no, ho hauran de dir ells. El que és evident és que en aquesta legislatura, en què teníem majoria absoluta, ERC i JxCat no han avançat cap a la independència.

¿Preveu un conflicte permanent amb l’Estat?

— L’Estat s’ha confrontat amb Catalunya i ho ha fet amb violència, una violència que manté estructuralment. Quan et confronten, almenys la reacció que has de tenir és de confrontació, perquè si no t’arrasen, i no hem vingut aquí a ser arrasats. La nostra actitud és resistir i plantar cara.

La CUP proposa un altre referèndum abans del 2025 i ERC eixamplar la base i mantenir el diàleg. ¿És compatible amb el seu projecte?

— Fer un referèndum i posar-li una data més allunyada que aquesta legislatura... No sé com ens expliquen el salt entre ara i aquest referèndum potencial. No sabem si seria acordat o unilateral, venim d’un referèndum que va ser unilateral i aquí tenim les conseqüències. Suposo que això ho haurà d’explicar la CUP. Sobre eixamplar la base, la base que s’ha d’eixamplar és la base de l’independentisme, no la dels partits.

¿La Generalitat és un instrument útil?

— La Generalitat és una institució del país i totes les institucions del país son útils, no es poden menystenir.

El president Torra va dir que era un impediment.

— Va dir que l’autonomia era un impediment per a la independència, perquè va veure que instal·lar-se en la via autonòmica ajornava de manera continuada el pas cap a la independència. Hem d’utilitzar totes les eines que tenim a l’abast, totes, per poder avançar. ¿Això vol dir que quan gestiones l’autonomia te n’adones de les costures? Sí. L’exercici de l’autonomia et fa adonar de com és de necessària la independència.

La situació econòmica és molt complicada. Sap quina ha sigut la caiguda del PIB?

— És una caiguda terrible, estem parlant d’un context de moltíssima dificultat i que et pugui caure el PIB un 10% és terrorífic. Hem de recuperar l’activitat econòmica, però ho hem de poder fer en els límits que marquen les autoritats sanitàries.

La caiguda del PIB va ser encara pitjor, de l’11,4%. Quines són les seves mesures econòmiques prioritàries?

— Sí, li deia que una caiguda del 10% del PIB és molt greu. També és veritat que es preveu una recuperació de cara a l’any que ve. Les nostres mesures econòmiques passen per ajudar les empreses a sobreviure perquè no hagin de tancar.

Amb ajudes directes?

— Sí, que és el que ha fet Alemanya. Salven vides en el doble sentit de la salut i de l’economia, però sobretot salven el futur del país.

I se’n han donat prou?

— No. No se’n han donat prou perquè el govern de Catalunya, que sí que ha volgut fer com els governs europeus i per tant donar ajuts, no ha tingut la capacitat econòmica per fer-ho. El 95% dels nostres impostos els recapta l’estat espanyol, i és a l’estat espanyol a qui toca fer front als ajuts, però l’únic que ha permès és l’endeutament i no ha donat aquests ajuts directes.

En el seu programa parlen de moderar la fiscalitat de pimes i autònoms, i de més tributació ambiental. Què vol dir moderar i a quins tributs es refereixen?

— El marge que tenim és tan escàs que moderació és no augmentar l’esforç tributari. Quan diem incrementar en el cas dels aspectes mediambientals, sí que pensem en incorporar tota la fiscalitat verda, que ens permet que els que més contaminen siguin els que estiguin en disposició de permetre aquest reequilibri.

¿Vostè en un govern de coalició es quedaria Salut? ¿Ha pensat qui podria tenir de conseller?

— Ambicionem quedar-nos totes les carteres perquè tenim un projecte per a tot el país. Però sí. Especialment ambicionem gestionar una conselleria tan important com Salut, que a més s’ha revelat estratègica en el moment crucial en què ens trobem en plena pandèmia de covid-19.

Què faria diferent?

— Tenir un comitè d’experts i ser molt més proactius: sortir a buscar el virus, aïllar-lo, fer les condicions de traçabilitat, generar els tests tant de PCR com d’antígens a gran escala de manera que la gent pugui sentir-se segura i pugui fer una vida com més semblant millor a la vida normal amb aquests marges de confiança. I establir mesures quan toqui fer l’aïllament del virus que tinguin una lògica territorial. No és el mateix aplicar un confinament municipal en una gran ciutat que en un nucli urbà dels Pirineus.

¿Parlar de la seva causa del Suprem és campanya bruta?

— Ho he defensat des del primer moment: no hi ha causa, no hi ha cas, i tanmateix estic davant del més alt tribunal espanyol; per tant, és una causa política. Els que van advertir que la campanya seria bruta potser ens advertien que aquest tema sortiria en campanya.

¿És comparable a les causes que han patit els presidents de la Generalitat o els presos polítics?

— Està emmarcada en el context de lawfare que l’estat espanyol està duent a terme contra l’independentisme, per això parlem de causa general contra l’independentisme.

El seu cas, però, és un cas purament administratiu, de fraccionament de concursos públics.

— Això encara explica més fins a quin punt és un cas polític, perquè qualsevol irregularitat que no és una irregularitat administrativa, com ja ha quedat acreditat, no té categoria de delicte i per tant no entraria en la categoria de penal i no hauria de portar-me al més alt tribunal espanyol, que és qui va jutjar amb anterioritat una causa política com la de l’1-O.

Hi ha uns correus que es van filtrar. Els reconeix com a seus?

— Hem dit sempre que la irrupció de la policia patriòtica en aquesta causa ha fet que es produïssin unes filtracions de textos que no són meus. Li posaré un exemple: quan en la causa que encara està oberta contra els companys d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvador hi havia uns àudios que també es van filtrar, i aquests àudios eren una conversa privada i hi havia comentaris ofensius per a tothom i en especial per a qualsevol dona, jo vaig dir: no, no ens equivoquem, la claveguera que els ha traït ha fet pública una conversa perquè vol que ens separem i no els donem suport. Hem de saber qui és el nostre rival, estar al costat dels que són víctimes d’aquest adversari, i per això he fet sempre costat a Salvador i a Jové. A mi m’agradaria que això es fes extensiu a tots els que som independentistes.

¿Van ser construïts per les clavegueres de l’Estat?

— Intenten apartar-me per una via que no és la política, que no és la de les urnes. Que la ciutadania consideri si em fa confiança o no em fa confiança i atenguem a aquest resultat, no a les interferències contínues de l’Estat, que el que vol és que la por ens paralitzi. Si jo m’apartés no hi hauria cas, no hi hauria damunt meu el pes de 15 anys de presó per una cosa absolutament inexistent. Però, alhora, quan fas el pas endavant i estàs disposat a lluitar contra les injustícies, i la situació que vivim és d’una injustícia generalitzada, hem de ser conseqüents amb el risc que comporta.

I què passaria si la inhabilitessin per aquesta causa?

— No em vull col·locar en un marc mental que obre pas al fet que puguin practicar aquestes vies. No col·laboraré amb la injustícia.