La nova legislatura
Política 01/06/2021

Un Govern nou pendent encara de les causes del Procés

Fins a quatre consellers i diversos alts càrrecs estan afectats per investigacions judicials

4 min
Reunió del consell executiu aquest dimarts.

BarcelonaSi alguna cosa plana els últims dies sobre el Palau de la Generalitat és la sensació que comença una nova etapa. Pere Aragonès ha assumit la presidència amb el corresponent desembarcament d’Esquerra –i l'adeu dels alts càrrecs de Junts– a plaça Sant Jaume, mentre que la majoria dels consellers de l’anterior Govern –menys el mateix Aragonès, el vicepresident, Jordi Puigneró (JxCat) i la consellera Teresa Jordà– han quedat fora del consell executiu rellevats per companys de partit i perfils més tècnics. Ara bé, tot i el canvi, hi ha una constant que es repetirà com en l’anterior legislatura: la pressió per causes judicials relacionades amb el Procés.

Així com al Parlament hi ha fins a una desena de diputats que tenen qüestions pendents amb la justícia –fet que al llarg del mandat els pot complicar la continuïtat arran del precedent de l'expresident Quim Torra de quedar sense acta sense sentència ferma–, en el si del Govern hi ha fins a quatre consellers d’Esquerra que poden afrontar un judici. El fins ara president del Parlament, Roger Torrent, que ha assumit la cartera d’Empresa i Treball, està investigat per desobediència per tramitar resolucions favorables a l’autodeterminació. La causa està admesa a tràmit per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però encara no han sigut cridats a declarar ni ell ni la resta de membres d’Esquerra i Junts encausats per la mateixa qüestió.

Una altra consellera pendent de judici és la titular de Cultura, Natàlia Garriga, ja que va ser una de les detingudes el 20 de setembre del 2017 pels preparatius del referèndum i està pendent de la resolució de la causa del 13 que investiga l’1-O. Ara per ara està processada per un presumpte delicte de malversació de fons públics, però el desenllaç del procediment encara pot trigar a arribar: malgrat que ja fa gairebé dos anys que la causa principal del referèndum va quedar sentenciada al Tribunal Suprem, la instrucció del 13 encara no està tancada. La jutge va dictar la interlocutòria de conclusió del sumari, però la fiscalia la va recórrer a l’Audiència de Barcelona i la seva sol·licitud ha sigut admesa. Això vol dir que la investigació tornarà al jutjat d’instrucció –tot i que encara no s’ha produït el trasllat– per acabar la investigació, de manera que fonts jurídiques encara situen lluny el judici.

Directament relacionat amb el referèndum, també la consellera de Feminismes té pendent una causa. Tània Verge va ser nomenada síndica de l’1-O el 2017 i encausada per un delicte de desobediència i usurpació de funcions. Recentment, va quedar absolta com la resta de síndics pel jutjat penal número 11 de Barcelona, però la Fiscalia ha decidit recórrer la decisió, ja que demanava més de dos anys de presó. Ara està pendent de la decisió que prengui l’Audiència de Barcelona.

L’últim conseller encausat del Govern és Josep González-Cambray, titular d’Educació, que va ser detingut en el marc de l’operació Volhov el 28 d’octubre. El jutge l’investiga per delictes de malversació de fons públics, prevaricació i tràfic d’influències per presumptament haver tingut un tracte de favor amb l’exdirigent d’ERC Xavier Vendrell en la concessió de concerts educatius.

El 'sottogoverno', afectat

Pel que fa als titulars de Junts, ara per ara no hi ha cap investigació en marxa que afecti els consellers. La causa del Tribunal de Comptes i que paral·lelament també s’investiga en un jutjat de Barcelona– sobre l’acció exterior de la Generalitat no afecta l'actual consellera, Victòria Alsina, ja que el període instruït va des del 2012 al 2017. Ella va arribar com a delegada als Estats Units i el Canadà el 2018. Pel que fa el vicepresident, Jordi Puigneró, ja era al Govern durant el referèndum de l’1-O com a secretari de Telecomunicacions, però no va ser imputat malgrat haver de lidiar amb els escorcolls de la Guàrdia Civil al CTTI. On sí que té investigats Junts, així com Esquerra, és en el sottogoverno i en càrrecs que fins ara ocupaven responsabilitats intermèdies, alguns dels quals estan pendents de si es queden o no al nou Govern. És el cas d’Antoni Molons, Jaume Clotet, Ignasi Genovès o Teresa Prohias –nomenada aquest dimarts directora de serveis a vicepresidència– al jutjat 13 o el fins ara secretari de Govern, Víctor Cullell, en la nova causa oberta al jutjat número 18 sobre l’acció exterior de la Generalitat. Eusebi Campdepadrós, fins ara diputat, es perfila com a alt càrrec al departament de Justícia, i també està investigat com Torrent per admetre a tràmit com a membre de la mesa resolucions a favor de l'autodeterminació la passada legislatura.

Per part d’Esquerra, també hi ha alts càrrecs encara investigats per l’1 d’octubre. És el cas de Francesc Sutrias, fins ara al departament d’Economia, i Marta Garsaball, que en la passada legislatura estava a la conselleria d’Exteriors. Ambdós estan a la causa del jutjat 13 i aquest dimarts han sigut nomenats pel consell executiu per ocupar nous llocs: Sutrias ha sigut ungit com a director de l’Agència Catalana de Consum –que depèn d’Empresa i Treball– mentre que Garsaball ha sigut nomenada directora de serveis de la conselleria de Cultura. Un altre cas és el d'Aleix Villatoro, que fins ara era secretari general d’Exteriors, però que de moment encara no ha sigut assignat en el nou executiu. Està encausat tant en la investigació de l’1-O al jutjat 13 com en la nova instrucció oberta al jutjat 18 sobre l’acció exterior.

A la Generalitat ha començat una “nova etapa”, en paraules de Pere Aragonès, però la lupa judicial seguirà sobre el Govern.

stats