POLÍTICA
Política 07/05/2013

"Els catalans hem tingut una fantasia durant molts anys". 'Hola, Europa!', en catorze veus

Una trentena d'intel·lectuals, acadèmics i experts en diferents disciplines han posat damunt la taula els seus arguments en el debat sobre l'autodeterminació i l'emancipació nacional per al documental 'Hola, Europa!', dirigit per Montserrat Genovès, que ha estrenat aquest vespre TV3

Ara
5 min
L'exconseller Antoni Castells és un dels participants al documental 'Hola, Europa!'

BarcelonaEl catalanisme ha arribat a un canvi de cicle després de 150 anys d'intents de transformació democràtica de l'estat espanyol per convertir-lo en un estat propici per a Catalunya. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i la gran manifestació de l'Onze de setembre del 2012, però, han fixat un punt d'inflexió que porta a plantejar-se: Ha fracassat el catalanisme o Espanya? Sobre aquesta qüestió i la viabilitat d'un estat propi per a Catalunya han reflexionat una trentena d'intel·lectuals, acadèmics i experts en diferents disciplines, per al documental 'Hola, Europa!', dirigit per Dolors Genovès, que ha estrenat aquest dimarts TV3. Es tracta de la continuació d''Adéu Espanya?', dirigit també per Genovès, que el 2010 va encetar un debat de fons entorn al futur polític del país. En fem un repàs amb catorze de les veus que hi han intervingut:

1-Antoni Castells, exconseller d'Economia

"Jo crec que l'objectiu de l'autogovern, de l'afirmació, de tenir instruments per fer allò que ens convé segueix sent vigent. En canvi, l'objectiu d'intentar transformar el govern espanyol jo crec que està esgotat"

"Fins ara el que sembla és que els espanyols estan encantats amb un estat unitari de matriu castellana, centralista i impregnat de nacionalisme espanyol pertot arreu i inacapaç d'acceptar la diversitat plurinacional d'Espanya"

2-Ramon Folch, biòleg i sociòleg

"Espanya no és un país que hagi experimentat la revolució industrial i això ens fa, en molts aspectes, incompatibles. Els bisbes, a Espanya, són una autoritat civil. A Catalunya són una autoritat religiosa amb prou feines, i això és molt significatiu"

3-Ferran Requejo, Catedràtic de Ciència Política de la UPF

"Crec que la cultura política espanyola té un gran dèficit d'acceptació del pluralisme, pluralisme nacional, del pluralisme lingüístic. És a dir, hi ha com un rebuig a que si vols ser espanyol has de ser espanyol segons el patró que alguns decideixen i això és una cosa que no de ve del franquisme, ve de molt més enrere"

4-Ferran Sáez, Director de l'Institut d'Estudis Polítics de la Blanquerna (URL)

"Segurament, si hi ha hagut una animadversió cap a Catalunya no ha estat tant per qüestions de caràcter econòmic sinó per una cosa que està molt profundament arrelada a l'imaginari espanyol, que és la idea d'unitat a través de l'exclusió. És a dir, un cop Espanya es queda sense jueus, l'antisemitisme es transforma en anticatalanisme"

5-Josep Ramoneda, filòsof

"Una llengua és un fet diferenciador tan indiscutible, i sobretot si té l'envergadura i la dimensió social i cultural del català, que et recorda permanentment que ja hi ha alguna cosa que és diferent. Aquest element simòblic per entendre moltes coses i per entendre per exemple que, vist des d'altres llocs d'Espanya Catalunya sempre hagi estat molt més problema que el País Basc malgrat que el País Basc ha tingut la violència i Catalunya no"

6-Raül Romeva, eurodiputat d'ICV-EUiA

"L'actitud del PP però també del Partit Socialista en el cas lingüístic ha sigut per a mi un exemple claríssim de la impossibilitat de construir un país plural. Era molt fàcil resoldre el tema lingüístic a les institucions europees. N'hi havia prou amb què el govern espanyol enviés a Brussel·les una noteta dient que a l'estat espanyol tenia quatre llengües oficials. No ho va fer perquè no va voler".

"Jo he cregut en la possibilitat d'una Espanya federal. Com molta altra gent aquesta confiança va quedar completament dilapidada amb tot el procés de l'Estatut. Per tant el més important en aquest moment és que Catalunya pugui ser sobirana"

7-Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans

"El català té moltíssima més presència a les universitats del món. A gairebé tots els departaments de llengües hispàniques del món hi ha un departament de català o institus d'estudis catalans. A la resta d'Espanya no hi ha càtedres i centres comparables en absolut"

8-Lluís Cabrera, president del Taller de Músics

"No hi ha hagut cap moviment de gent procedent d'altres punts d'Espanya que estigui en contra de la immersió lingüística i de la llei de política lingüística. Una cosa és que la meva mare i la meva àvia no parlin català i una altra cosa és que elles incentivessin una lluita a la contra del català. La gent no és imbècil"

9-Miquel de Palol, president de l'Associació Col·legial d'Escriptors a Catalunya

"Ha sortit una hipòtesi: que no hi hagi una llengua oficial. De vegades en aquest país hem tingut tradicionalment la tendència a legislar en excés i l'excés de normes produeix uns encotillaments i de vegades crea més problemes que no pas els soluciona".

10-Eduard Vallory, politòleg i periodista

"Per poder acceptar que Espanya es transformi en una federació s'hauria d'acceptar que Espanya no és una unitat, sinó que pot ser la suma de diverses unitats. Com que aquesta premissa no és acceptada, la possibilitat d'una Espanya federal o confederal és incompatible amb la idea d'Espanya que s'ha tingut tradicionalment des de les institucions espanyoles"

"Jo crec que ja hi ha un punt de no retorn en el debat que s'ha generat. Per tant, de qualsevol de les maneres que acabi aquest procés, serà un procés que obligarà Espanya a repensar-se"

11-Salvador Garcia-Ruiz, portaveu del Col·lectiu Emma

"Els catalans hem tingut una fantasia durant molts anys, que era ser una regió espanyola, amb un nivell d'autogovern molt gran, tant que puguéssim recaptar els diners com els bascos, tenir seleccions esportives nacionals com els escocesos, participar en algunes cimeres europees com els lands alemanys i parlar la nostra llengua al Parlament Europeu com fan els flamencs. Només els estats tenen tot això"

12-Jordi Gutiérrez, secretari general TRADE-CCOO

"Les persones que afirmen que hi hauria problemes en una Catalunya independent per pagar les pensions, o són ignorants o menteixen perquè nosaltres tenim un sistema de seguretat social que no és de capitalització sinó de repartiment i això vol dir simplement que les pensions d'aquest mes es paguen amb les quotes que els treballadors en actiu han pagat aquest mes".

13-Heribert Padrol, inspector de finances de l'estat

"Catalunya té un PIB per càpita molt superior a la mitja espanyola, està en un 9% per sobre de la mitjana de la zona euro, un 21% per sobre de la mitjana de la Unió Europea dels 27. jo crec que el missatge és que una Catalunya independent és solvent per pagar pensions sense cap mena de dubte a les seves persones grans".

14-Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciència Política Queen Mary College, Universitat de Londres

"El primer pas ha de ser intentar celebrar un referèndum en el qual el poble de Catalunya tingui veu, senzillament això, tenir capacitat de dir quin ha de ser el seu futur polític. Això vol dir que a diferents llocs de Catalunya s'haurien de crear fòrums de debat en els quals els mateixos ciutadans pensessin i decidissin quin país volen que sigui Catalunya"

stats