Junts demana que sigui Educació qui es faci responsable dels projectes lingüístics de les escoles

BarcelonaJunts presentarà aquest dilluns al Govern la seva proposta alternativa per respondre a la sentència que imposa el 25% del castellà a les aules. Després de despenjar-se definitivament de la proposta per reformar la llei de política lingüística que inicialment havien signat amb ERC, el PSC i els comuns, el portaveu de Junts, Josep Rius, ha anunciat quina és la seva idea per fer front a la interlocutòria judicial. Rius ha explicat que enviaran al Govern el document que, al seu entendre, busca "garantir l'aplicació de la immersió" i "protegir" els equips directius dels centres: consisteix en un decret llei que "deixa en mans" del departament d'Educació l'última paraula sobre els projectes lingüístics dels centres, de manera que seria el Govern qui n'assumiria la responsabilitat.

"És urgent que els directors de centre i els docents rebin instruccions", ha dit Rius, que ha remarcat que "no es tracta de desobeir" sinó "d'aplicar el marc vigent" malgrat que la sentència és "pedagògicament aberrant i políticament inacceptable". La proposta de Junts arriba només uns dies després que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, es comprometés davant els representants dels directors dels centres educatius a enviar-los instruccions sobre la manera d'actuar davant la sentència del 25% de castellà. Ara com ara, però, aquestes instruccions encara no han arribat als centres, que segueixen sense saber com procedir davant la interlocutòria judicial i la pressió de les entitats antiimmersió.

El decret que proposa Junts aniria en paral·lel al que va anunciar el conseller d'Educació ja fa unes setmanes, quan va parlar d'un decret per modificar la llei d'educació de Catalunya (LEC) que "refermi el model d'escola catalana", del qual se'n sap ben poca cosa. Malgrat que a Junts també estan disposats que la resposta sigui només la d'un decret, Rius ha dit que amb un decret llei s'esquivaria el TSJC perquè "només podria ser recorregut pel Tribunal Constitucional".

En canvi, ERC insisteix en fer els canvis a través d'una llei, i no només d'un decret llei, i per això ha tornat a demanar que Junts torni al pacte per reformar la llei de política lingüística. Els republicans consideren que encara és possible arribar a un acord a quatre bandes, és a dir, en el que hi participin ERC, Junts, el PSC i els comuns. "Creiem que és possible reconstruir el consens. Seguim treballant a contrarellotge", ha dit la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, que malgrat tot ha tornat a criticar l’actitud de Junts amb la qüestió del català i ha demanat que el congrés que aquest partit té previst fer al juny suposi un canvi d’actitud. "El país no es pot permetre que segueixi dividit i anant a la contra dels companys de viatge", ha dit.

En la mateixa línia d'Esquerra, el PSC no renuncia a incorporar de nou Junts a l'acord pel català pactat a finals de març. La viceprimera secretària, Lluïsa Moret, ha apostat per "esgotar totes les possibilitats" per aconseguir-ho i fins i tot ha avalat introduir alguna "modificació" al pacte inicial sempre que no canviï "substancialment" l'acord. Moret, amb tot, no ha aclarit si el partit dona suport al ple extraordinari per accelerar la reforma, tal com reclamen els comuns. Ha rebutjat posar "dates concretes" per desencallar la situació i ha prioritzat que el resultat tingui el "més ampli consens". En paral·lel, el portaveu dels comuns, Joan Mena, també ha defensat el pacte i ha insistit que "no pot ser que la víctima de les batalles internes de Junts sigui el consens".

No definitiu a reformar la llei

De fet, Junts ha fet la seva proposta després que l'executiva del partit hagi avalat desmarcar-se definitivament de la proposta de reformar la llei de política lingüística, insistint que "no servirà per preservar el català" i que no té "el consens" de les entitats a favor de la llengua: "No hi ha cap estudi jurídic independent que demostri que la reforma servirà per preservar la immersió lingüística", ha insistit Rius. Per tant, no tornaran a l'acord que van subscriure el mes de març passat i del qual ja es van despenjar hores després.

El 9 de maig el TSJC va donar en una interlocutòria quinze dies a la Generalitat per aplicar la sentència que estipula que el 25% de les classes han de ser en castellà, i de moment el Govern encara no ha trobat la manera de respondre-hi. D'una banda, els partits fa setmanes que negocien reformar la llei de política lingüística, però no hi ha consens sobre com fer-ho: ERC no vol impulsar una modificació sense sumar-hi els seus socis de govern, malgrat les pressions d'En Comú Podem, però Junts ha declinat formar-ne part al veure el rebuig que suscitava la proposta entre algunes entitats, fonamentalment la Plataforma per la Llengua i l'ANC. Segons Rius, la seva nova proposta de decret compta amb el suport d'aquestes entitats, i també la USTEC.

El síndic, partidari que Educació assumeixi la responsabilitat

Des del Parlament, el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha presentat als partits un informe sobre els usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya que conclou que l'ús del castellà a les escoles pujaria fins al 35% si s'apliqués la sentència i que és l'escola qui "compensa la subordinació del català al castellà en la resta d'àmbits d'interacció social". En aquest context, Ribó ha demanat als grups parlamentaris que "tornin al consens" sobre el català, i s'ha mostrat "partidari" que sigui la conselleria d'Educació qui fixi criteris sobre l'ús de les llengües als centres en lloc de traslladar als centres quin ha de ser el model lingüístic.