Junts trenca definitivament amb l'acord pel català al Parlament

ERC critica la "irresponsabilitat" del seu soci i es posa a prova de nou la cohesió del Govern

4 min
El portaveu de Junts, Josep Rius, en roda de premsa a la seu del partit.

BarcelonaDesprés d’un mes i mig de bloqueig al Parlament i de negociacions sense resultats, Junts per Catalunya ha decidit aquest dijous desmarcar-se definitivament de l’acord pel català a l’escola pactat el 24 de març amb ERC, el PSC i els comuns . Segons ha informat el portaveu del partit, Josep Rius, la permanent ha acordat per unanimitat “no participar en cap reforma de la llei de política lingüística”. Una decisió que, segons fonts de la formació, ha comptat amb el suport del grup parlamentari, de l’executiva i dels consellers al Govern. JxCat, que ja s’havia despenjat del pacte poc després que s’anunciés amb l’argument que calia sumar-hi el suport de les entitats en favor de la llengua, conclou ara que la reforma no reuneix el “consens” polític, educatiu i lingüístic suficient i que tampoc ha impedit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) “imposés” aquest dilluns l’execució de la sentència del 25% de castellà . Evidenciant el nou xoc a la Generalitat, ERC ha qualificat l’anunci de Junts d'"irresponsabilitat", mentre que el PSC i els comuns han iniciat la pressió als republicans perquè aprovin igualment el canvi normatiu sense el seu soci al Govern.

El partit de Carles Puigdemont ha decidit precisament no cedir a la pressió de la resta de partits, als quals ahir va acusar de no acceptar “cap de les condicions” que havia fixat per avalar la reforma al Parlament, i en els pròxims dies –segons va anunciar Rius– traslladarà una “proposta concreta” al Govern sobre la manera de “protegir la immersió”. El portaveu no ha volgut donar detalls d’aquesta proposta, que posteriorment es compartirà amb entitats i partits, però sí que ha deixat clar que no passarà per “adaptar” la llei de política lingüística a una “sentència injusta”. “Després de la interlocutòria del TSJC ha quedat demostrat que [...] no servirà per protegir la immersió”, ha dit. Les condicions de Junts, que ha descartat plantejar la “desobediència” per falta de suport, continuen sent tres: mantenir el català com a llengua vehicular, protegir les direccions i els docents amb una validació dels projectes lingüístics a través del Govern, i mantenir la immersió i les aules d’acollida.

Amb aquest moviment Junts posa la pilota a la teulada d’ERC, que ha sigut informada de la decisió avui mateix al matí –amb un missatge del líder parlamentari, Albert Batet, al president Pere Aragonès poc abans de fer pública la decisió–. Esquerra ha de decidir si tira endavant la reforma amb el PSC i els comuns, però sense el soci al Govern –amb l’impacte que això podria tenir en l’estabilitat de l’executiu–, o si accepta explorar una alternativa per respondre a la sentència del 25% de castellà. Una alternativa que, en cas que es materialitzés en un decret llei fet pel Govern –una de les possibilitats sobre la taula, segons expliquen fonts de Junts–, també requeriria majoria al Parlament per convalidar-la.

Si Rius ha acusat aquest dijous la resta de partits de l’acord unitari de “deslleialtat” –ha lamentat que se li hagi atribuït a JxCat una actitud d’“obstruccionisme”–, ERC tampoc ha fet cap esforç per dissimular el seu enuig. La llista de retrets que ha formulat la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha sigut llarga. Ha acusat el partit que a partir del juny comandaran Laura Borràs i Jordi Turull d’actuar amb “irresponsabilitat i resignació” i també de prendre les decisions per “interessos personals” i no per “interessos col·lectius”. “A Junts els pesa més el partit que el país”, ha conclòs. La tesi dels republicans és que JxCat ha decidit estripar les cartes perquè, com que té “discrepàncies internes” sobre la manera d’actuar, ha optat per trencar amb l’acord. 

Però, més enllà dels eterns problemes de cohesió entre els dos partits, ERC ha de decidir què farà. Mantenir els plans i validar la reforma amb el PSC i els comuns podria suposar un terratrèmol a Palau. Per això que Vilalta no ha volgut avui donar pistes i s'ha limitat a dir que, a l’espera de prendre una decisió, el seu partit no descarta “res”. Fonts republicanes apunten, però, que difícilment podrà tirar endavant prescindint de Junts, ja que consideren que la virtut de qualsevol solució seria no perdre pel camí ni el seu soci del Govern, ni el PSC ni els comuns.

Cap a un ple extraordinari?

Esquerra no tindrà gaire temps per decidir-se. Primer perquè el TSJC ha donat quinze dies a la Generalitat per executar la sentència, i després perquè la líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha anunciat aquest dijous que el seu partit vol forçar un ple la setmana que ve per aprovar la reforma de manera imminent, una via que a priori també veu amb bons ulls el PSC. Si ho aconsegueixen –amb dos grups parlamentaris n’hi hauria d’haver prou per convocar el plenari–, això obligarà els republicans a escollir entre dues opcions endimoniades o a agafar un camí del mig que, si existeix, avui ningú l'ha fet públic.

Albiach també ha carregat contra Junts, a qui ha acusat de “no tenir paraula”. “En política, la manca de serietat és inadmissible”, ha afegit la portaveu del PSC, Alícia Romero. Com els comuns, els socialistes dirigien les crítiques contra Junts, però a qui pressionaven era a ERC per tirar endavant amb la reforma. “Hem de mantenir l’acord” d’aquell ja llunyà 24 de març, ha remarcat Romero.

A l’altre extrem, la CUP, que ja no havia entrat al pacte a quatre, ha reclamat poc després de l’anunci de JxCat que “s’abandoni” la idea de reformar la llei de política lingüística, la mateixa demanda que va fer hores després Plataforma per la Llengua, que promou una recollida de signatures perquè es retiri la proposta. En una intervenció al ple del Parlament, la diputada Nogay Ndiaye ha insistit que la reforma no evita l’execució de la sentència del 25% i ha alertat que, per contra, hi dona “cobertura política”. Els anticapitalistes insten JxCat, ERC i els comuns a sumar-se a la seva proposta de modificar la llei d’educació de Catalunya (LEC) perquè només el català sigui llengua vehicular. Una iniciativa que fins ara només la CUP ha defensat.

stats