FINANCES PÚBLIQUES
Política 08/09/2014

L’assessor de Montoro veu la Generalitat encara més infrafinançada que Mas-Colell

És la tercera comunitat a aportar recursos però l’onzena a rebre’n, segons Ángel de la Fuente

Roger Tugas
3 min
Qui paga més i qui rep més a l'Estat

Barcelona“El 2012 Catalunya va ser la tercera comunitat en aportació de recursos tributaris al sistema de finançament, [...] però la desena en recursos per càpita rebuts un cop aplicat el model de redistribució vigent”. Així començava una nota de premsa del departament d’Economia del juliol, que es basava en les dades de liquidació del finançament trameses pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Tot i això, l’assessor de Montoro que va elaborar les polèmiques balances fiscals de l’Estat, Ángel de la Fuente, va publicar un informe la setmana passada que empitjora aquesta valoració i, tot i que manté Catalunya com la tercera aportadora de recursos al sistema, la fa caure a l’onzè lloc a l’hora de rebre’n.

Aquesta diferència es deu al fet que l’economista fa alguns ajustos a les xifres del ministeri, el principal dels quals és calcular els ingressos de què hauria gaudit cada territori si tots haguessin tingut la mateixa fiscalitat. “Amb aquests ajustos es busca millorar l’estimació dels recursos de què disposaria cada comunitat amb el mateix esforç fiscal per finançar les competències comunes a totes les comunitats, cosa que, entre altres qüestions, contribueix a fer l’indicador de finançament més comparable entre regions”, explica De la Fuente en l’informe, titulat El finançament de les comunitats autònomes de règim comú el 2012 i publicat per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), dirigida precisament per l’autor de les balances de l’Estat.

Amb aquest canvi, per tant, s’esquiva la percepció segons la qual Catalunya té un finançament millor quan, en realitat, si té més recursos és perquè els tributs són superiors que en altres comunitats. El millor exemple d’això és el tipus màxim de l’IRPF, que la Generalitat va situar com el més elevat a l’Estat des del 2010.

Altres ajustos en els càlculs aplicats per De la Fuente han estat menors. Es refereixen a la inclusió dels recursos especials de la fiscalitat canària o a un canvi en la comptabilitat dels ingressos per normalització lingüística, que amb el nou model de finançament van créixer en 140 milions anuals a Catalunya. Com que De la Fuente creu que la revalorització és excessiva, opta per no comptabilitzar aquests recursos com a destinats a competències específiques, sinó que els engloba en el conjunt de transferències per a competències comunes.

D’aquesta manera, els nous càlculs de l’assessor de Montoro evidencien que el principi d’ordinalitat s’incompleix encara més del que denunciava el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. La reivindicació de no perdre llocs en el rànquing de comunitats pel que fa a recursos per càpita després de la redistribució estatal va ser un dels pilars de la negociació de l’Estatut. I, tot i que en un principi la va incorporar, després va ser un dels articles que el Tribunal Constitucional va retallar.

Així, tot i que Catalunya va ser la tercera comunitat que més recursos per càpita va aportar, l’anivellament de l’Estat la va situar per sota de la mitjana. Sobre un índex 100 -la mitjana dels recursos per habitant rebuts per les comunitats-, la Generalitat va denunciar que Catalunya en rebia 99,7. De la Fuente, però, puntualitza que, segons els seus càlculs, en realitat només es queda un 98,8. Així mateix, les Illes Balears van ser la segona comunitat més contribuïdora i la vuitena a rebre, mentre que el País Valencià va ser el novè territori que més va pagar i va situar-se a la cua a l’hora de cobrar.

Per contra, la Rioja va passar a ser la novena autonomia a aportar recursos i, en canvi, la segona que més en va rebre, i Extremadura va ser la segona que menys va pagar i la tercera que més va cobrar. Sens dubte, les grans beneficiades.

stats