LA GOVERNABILITAT A L’ESTAT

Un mes per alliberar-se de l’estigma de partit inflexible

PP, PSOE, Podem i C’s es rearmen per a la recta final

L’aritmètica enverinada del 20-D ha fet sortir el pitjor de cadascun dels partits. Les dificultats per arribar a un acord han reobert les ferides internes. S’ha qüestionat el lideratge de Mariano Rajoy, Susana Díaz ha tornat a amenaçar de posar els dos peus a Madrid i Podem ha viscut la crisi més profunda des del seu naixement, que ha costat el cap del fins ara secretari d’organització. L’únic partit que n’ha sortit indemne, almenys de cara a la galeria, ha sigut Ciutadans, gràcies a l’hiperlideratge d’Albert Rivera.

Però després de la sacsejada inicial i a només un mes de la convocatòria automàtica d’eleccions anticipades, tant el PP com el PSOE i Podem han aconseguit aparcar les pugnes internes per rearmar-se de cara al tram final. L’objectiu és alliberar-se com més aviat millor de l’estigma de partit inflexible si el 2 de maig no hi ha nou president a l’Estat. Cap partit vol carregar amb la responsabilitat d’haver forçat eleccions. Segons l’enquesta d’ El País publicada ahir, en uns nous comicis l’aritmètica seguiria sent enverinada, mentre que la que avançava El Mundo veu possible un pacte per la dreta.

Els tempos a l’Estat per formar govern són diferents dels de Catalunya. No és possible un moviment 48 hores abans de la data límit. Aquestes dues primeres setmanes seran l’escenari de les negociacions. La tercera d’abril serà la decisiva. Tant Podem com el PSOE tenen el compromís que les bases decideixin i serà el moment de preguntar. L’última, si hi ha possibilitats d’entesa, serà el torn de les converses amb el rei. Felip VI hauria d’assenyalar un candidat com a molt tard el dijous 27, per poder fixar el primer debat d’investidura el 29 i 30. Si el candidat no tingués majoria absoluta -previsible-, l’últim debat seria el mateix dia 2, al límit de la convocatòria automàtica d’eleccions.

Partit Popular

Feijóo evita eclipsar un Rajoy que ja comença la precampanya

Mariano Rajoy afronta la recta final encara com a mer espectador. El PP pressiona C’s perquè els acosti al PSOE, però Ferraz es mostra inexpugnable. Però aquests més de 100 dies des del 20-D han servit perquè Rajoy trenqués l’aïllament dins del partit. El líder gallec, Alberto Núñez Feijóo, una de les figures que li podia fer ombra, ha desistit de fer el salt a Madrid. Rajoy intenta silenciar així les veus que qüestionen el seu lideratge. “No faré un pas al costat, jo no sóc Artur Mas”, advertia ahir al Salvados. Amb una agenda sota mínims com a president en funcions, ha començat ja la precampanya. El primer anunci: recuperar l’horari de Portugal.

Partit Socialista

Sánchez i Díaz pacten una moratòria fins que hi hagi govern

Pedro Sánchez segurament només té una oportunitat per formar govern. I n’és conscient. Si anem a les urnes les pressions per a una gran coalició es redoblaran. De moment ha aconseguit pactar una moratòria amb Díaz, que ha accedit a ajornar el congrés del PSOE fins que es formi govern. El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, va dir ahir que no s’aixecaran de la taula fins a arribar a un acord. Qui ho faci haurà “d’assumir responsabilitats”, va advertir.

Podem i les confluències

El partit lila es llepa les ferides i descarrega la pressió al PSOE

Gairebé arraconat durant els primers cent dies en funcions, ha recuperat la iniciativa aquesta setmana amb la decisió de negociar -amb Iglesias al capdavant de l’equip- i de consultar a les bases qualsevol pas. La cúpula de Podem s’espolsa així la responsabilitat d’anar a les urnes. Iglesias, però, ja es prepara per a una convocatòria electoral. Començarà aviat un tour per tot l’Estat i fonts del partit no descarten un pacte amb IU si hi ha eleccions.

Ciutadans

Rivera, entre l’espasa i la paret pel nou to de Podem

C’s ha perdut la por a les urnes. Rivera reuneix avui l’executiva per consensuar posicions en les negociacions amb Podem. Iglesias els acusa ara de “radicals” i no volen pecar de convertir-se en el partit del no.