Elma Saiz: “La preocupació per la immigració és més creada que real”

MadridUna setmana després que el Congrés dels Diputats tombés la delegació de competències en immigració a la Generalitat i el PP plantegés un "visat per punts" per controlar els nouvinguts, l'ARA entrevista la ministra del ram, Elma Saiz.

No sabem quan seran les pròximes eleccions, però sembla que la immigració serà un dels temes principals de debat ¿Per què?

— No només està passant a Espanya, sinó a totes les agendes internacionals. Per exemple, el president [Donald] Trump té una política migratòria que està inoculant por i causant dolor. A Espanya tenim clara la implementació del Pacte Europeu d’Immigració i Asil des d'una perspectiva humanista. Els fluxos migratoris són inherents a l'ésser humà, no només pel context internacional tan complicat que estem vivint actualment, sinó també pel canvi climàtic, i per això és important veure com es gestiona la política migratòria.

La setmana passada el PP va proposar un visat per punts. ¿Què li sembla?

— Si se li poden dir propostes… El PP va retorçar i presentar una realitat que no s'adequa al que passa. Parla d'un descontrol migratori i les xifres el desmenteixen. Les arribades irregulars representen només el 6% del total. Estem veient dades d'afiliació en les quals les persones estrangeres tenen un paper molt important. Només amb aquestes dues qüestions es desmunta el fals relat que intenta plantejar el PP de descontrol migratori. Pretenen crear noves propostes i el que són és una bravata de xenofòbia i racisme. El visat per punts és una aberració normativa que contravé la normativa europea i la Constitució, i és discriminatori. El senyor [Alberto Núñez] Feijóo faria bé de no deixar-se portar per la desinformació i les mentides al més pur estil ultradretà.

¿Hi ha una immigració de primera i una de segona? 

— Amb això estan jugant l’extrema dreta i el PP. Estan intentant inocular a la societat la idea que les persones estrangeres venen a cobrar una pagueta de l'Estat quan la mateixa normativa, per exemple, de l'ingrés mínim vital, exigeix una residència legal d'almenys un any. I també estan jugant amb la percepció que hi ha molta més població estrangera, quan les dades no ho reflecteixen; o amb la percepció que un 40% són desocupats. És important desmuntar-ho amb dades.

¿La dreta està aconseguint marcar l’agenda sobre la immigració?

— No estan marcant l'agenda. El que passa és que el PP ha triat comprar el marc de l’extrema dreta i fer una oposició irresponsable. La realitat és tossuda i és que Espanya és un país d'oportunitats. Diferents organismes internacionals valoren les dades macroeconòmiques i assenyalen que estan sostingudes pel dinamisme migratori. Això és el que està marcant l'agenda. I l'oposició, en un exercici màxim d'irresponsabilitat, intenta seguir el que marca l’extrema dreta, perquè el que estan fent és una competició electoral amb Vox. [...] A Feijóo li diria que si els teus discursos són com els de Vox o si les teves polítiques són com les de Vox, els votants del PP, quan hagin de prendre una decisió, votaran a Vox.

Per a l’estat del benestar, què representa el fenomen migratori: una amenaça, un repte o una oportunitat? 

— El que empobreix el nostre país és la manera de veure la vida i les polítiques de l’extrema dreta. No m’agrada parlar només en termes econòmics, però diferents organismes han xifrat la necessitat d'uns 300.000 treballadors estrangers a l'any per sostenir el nostre estat de benestar. I és que és una realitat que hi ha més de 3 milions d'afiliats estrangers a la Seguretat Social, 20.000 afiliats més en l’últim mes, i en l'últim any, 200.000. A més, som un país eminentment estranger. Abans que arribés un senegalès o un llatinoamericà, els nostres avis van buscar un projecte de vida a fora, fugint de la guerra.

S’ha establert un debat deshumanitzador sobre la immigració?

— És molt important la lluita contra els discursos d'odi a les xarxes socials, i les principals plataformes han fet un pas endavant i són conscients que cal ser molt més contundent perquè precisament deshumanitzen la població migrant, cosa que es pot propagar a la societat. Ho hem vist aquest estiu a Torre Pacheco. Per això són una irresponsabilitat els discursos com el de Feijóo a Múrcia, en el qual no hi havia ni una mica d'humanitat en un context marcat pel genocidi a Gaza.

Junts parla d’un sentiment de greuge perquè hi ha famílies d’immigrants que reben beques menjador i, en canvi, famílies autòctones en queden excloses. A Catalunya cal augmentar la inversió en serveis públics i polítiques socials?

— Mai s'havien posat tants recursos en mans de les comunitats autònomes perquè puguin assumir i afrontar les seves competències. En política migratòria, s'ha arribat a un acord important entre el PSOE i Junts, i em sembla molt positiu i destacat que una comunitat autònoma vulgui fer un pas endavant en l'assumpció de determinades funcions amb responsabilitat en un tema tan complex com ho és la política migratòria. 

Però està justificat el discurs sobre el sentiment de greuge?

— Però, fixi's. Vegem el tema de l'habitatge, per exemple, a Catalunya. Hi ha una llei estatal d'habitatge que les comunitats autònomes han de complir. A Barcelona, concretament, ha baixat un 9% el preu de l'habitatge, perquè s'ha declarat zona tensionada. Això és una translació d'una col·laboració institucional per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. En canvi, a Madrid, la senyora [Isabel Díaz] Ayuso s'està dirigint no a qui té problemes per accedir a l'habitatge, sinó als fons d'inversió, dient-los que és el millor moment i el millor lloc per invertir. És important veure diferents maneres d'afrontar la realitat. I el que té a veure amb el creixement de l'afiliació també té la seva translació a Catalunya. Són més persones treballant, més persones que poden desenvolupar els seus projectes de vida en millors condicions. 

¿Quina autocrítica han de fer les forces d’esquerres per evitar que s'imposin determinats discursos?

— Em sembla important analitzar l'acord a què s'ha arribat entre partits. Un acord que posa negre sobre blanc, més enllà de discursos que es poden compartir més o menys, o poden no compartir-se en absolut. Es tracta d'un acord que parla de protegir els vulnerables, d'un contracte social que dona drets i deures al conjunt de la població, que parla de drets humans i que parla de projectes il·lusionants de futur. Aquesta és la realitat, els acords que s'aconsegueixen. I, per descomptat, hem de combatre la desinformació que pugui vincular la població migrant amb qüestions que no s'adeqüin a la realitat.

¿Li preocupa que un partit com Aliança Catalana arrossegui Junts cap als marcs de l’extrema dreta? 

— El que em dona seguretat és l’acord en matèria migratòria entre el PSOE i Junts. Conèixer el text, sobre el qual s’ha opinat molt i no sé si s’ha llegit prou. La Generalitat o les administracions locals coneixen molt millor el teixit productiu, les necessitats de les empreses, dels treballadors, i per això té sentit que puguin participar en els programes d’immigració circulars amb tercers països. O per exemple, facilitar el procés burocràtic amb una finestreta única. Aquests acords es fan per avançar cap a una política més eficaç i per posar al centre els drets humans i combatre qualsevol mena de racisme o xenofòbia que alguns volen inocular. 

¿Confia que Junts no compri el marc d'Aliança?

— A mi el que em sembla important és l’acord [per la delegació de competències] subscrit amb Junts.

¿Intentaran tornar a dur la delegació de competències al Congrés o es buscaran altres vies?

— Els partits polítics s'han de retratar. El govern [espanyol] seguirà treballant per avançar i complir els acords.

A les Balears està creixent l’arribada de migrants i el govern balear assenyala una falta de recursos. Es podria viure una situació com a les Canàries?

— No són situacions gens comparables; els números no tenen res a veure i, a més, vull recordar que en les últimes setmanes, d'una manera molt ràpida, s'ha aprovat una important declaració d'emergència amb més de 7 milions d'euros destinats a enfortir i adequar instal·lacions per donar la resposta adequada a les Illes Balears.

Abans mencionava els fets de Torre Pacheco. ¿La societat espanyola és racista? 

— No. Crec que és la ultradreta la que pretén alterar la nostra convivència i la que pretén, amb la seva manera de veure la vida i les seves polítiques, fer-nos un país més pobre socialment i econòmicament. Però la societat espanyola no és racista. 

Quan hi ha famílies que els incomoda que els seus fills vagin a l’escola amb nens d'origen estranger, ¿reflecteix això que la societat no està preparada pel canvi demogràfic i que, en el fons, sí que hi ha racisme?  

— Analitzem el CIS. Fa un any es preguntava si la migració preocupava i vèiem que la quantitat de persones que la consideraven preocupant era important. En canvi, quan se’ls preguntava si els preocupava en la seva vida diària, es desplomava. Avui, un any després, només és un problema per sobre d’altres per al 3,2% de la població. Per això no és el mateix una preocupació creada que una preocupació real. Quan a Jumella (Múrcia) el PP i Vox prohibeixin l’ús d’un poliesportiu per a una celebració musulmana, en contra de la llibertat de culte, està alterant la convivència en una població on no hi ha cap problema. Insisteixo en diferenciar entre una preocupació creada versus preocupació real.

A Barcelona creixen els anomenats expats, però no se’n fa un debat des del punt de vista migratori. ¿Hi ha un biaix classista? 

— Absolutament. Ho podem veure en els menors. Des que Putin va envair Ucraïna han arribat més de 7.000 menors no acompanyats procedents del país. Totes les comunitats han donat el millor de si mateixes per acollir-los. Això no ha sortit en cap titular; ni ha suscitat cap polèmica, ni s’ha polititzat. En canvi, estem veient com les comunitats del PP es neguen [a acollir altres menors no acompanyats]. A més, falten a la veritat perquè estan intentant traslladar el relat al fet que hi ha comunitats que no estan incloses en l’acollida com Catalunya i Euskadi. 

Dijous vam conèixer les noves xifres d’afiliació. ¿Quina ocupació s’està creant?

— La creació d'ocupació va acompanyada de qualitat. Per cert, a Catalunya el 19% de l'afiliació és estrangera, cinc punts per sobre de la mitjana d'Espanya. Hem aconseguit corregir problemes del nostre mercat laboral i això no ha caigut del cel. És el resultat d'haver aplicat polítiques en la bona direcció.

La ILP per regularitzar mig milió de migrants continua bloquejada al Congrés. El govern espanyol es planteja agilitzar el procés per una altra via?

— És una tasca dels partits polítics. És al Congrés on s'ha de debatre.

S’està negociant un nou esquema de cotitzacions per als autònoms. ¿Hi haurà acord abans que acabi l’any?

— Sí, soc optimista. Les reunions s’estan produint amb freqüència i hi són [tots els agents] que hi han de ser. Damunt la taula hi ha dues qüestions importants, que són la millora a l’accés al cessament d’activitat i qüestions relatives a la prioritat. 

Tampoc hi ha acord per les altes progressives per als treballadors. Van despertar la preocupació dels sindicats per si suposaven comprar el relat de les patronals sobre l’absentisme laboral. ¿Creu que hi ha treballadors que s’aprofiten de les baixes?

— Jo no posaria el focus en els treballadors. La salut està al centre i ningú en aquest país pot treballar estant de baixa. Estem posant damunt la taula mesures que avancin en la millora dels drets i això té a veure amb aquesta reincorporació progressiva un cop es té l’alta. 

¿Com s’assegura que el treballador no es reincorpora pressionat, per por de perdre la feina?

— Un treballador no pot treballar estant de baixa; només es pot reincorporar quan rep l’alta del seu metge. S’està parlant d’una reincorporació que no sigui de zero a cent, sinó de manera progressiva. Per exemple, després d’un procés oncològic, sota criteri mèdic, es pot reincorporar de manera progressiva. Insisteixo: criteri mèdic, voluntarietat i la salut dels treballadors al centre de la proposta.

¿Confia tancar l’acord abans d’acabar l’any?

— Soc optimista.

El seu antecessor, José Luis Escrivá, en una entrevista a l’ARA, va dir que a Espanya “cal un canvi cultural per aconseguir que es treballi més entre els 55 i els 75 anys” i evitar les prejubilacions. ¿Ho comparteix?

— És important tenir present la voluntarietat a l'hora de prendre decisions i que no tingui res a veure amb una insuficiència de la pensió. Prorrogar l’edat de jubilació o treballar unes hores i comptabilitzar-les amb la pensió, que és del que estem parlant, no pot estar condicionat a una insuficiència de la prestació. Per això és molt important revaloritzar les pensions, garantint seguretat als pensionistes i oferint fórmules des de la voluntarietat per aprofitar també el talent sènior. El model de vida, de feina i l'esperança de vida han canviat.

Sobre la revalorització. ¿Entén que la població jove miri amb recel quan es demana un pacte de rendes i que els salaris pugin un 2% o un 3% i la pensió màxima, un 8,5%?

— Pretendre enfrontar avis amb nets és una guerra perversa i perillosa. Els joves han de saber que moltes polítiques que estem desplegant van dirigides a ells: el salari mínim, ampliar els permisos de paternitat i maternitat fins a 19 setmanes… Però, evidentment, tenim el compromís de garantir per llei aquesta revalorització de les pensions. Els pensionistes no apareixen de la nit al dia, sinó que són persones que porten 30 o 40 anys aportant al sistema i cal donar-los seguretat, justícia social i garantir les seves pensions. 

¿El govern espanyol està fent tot el que pot [davant del conflicte] a Gaza?

— És el govern del món que més està fent per la resolució dels dos estats, per la pau a Gaza, per reivindicar aquesta fi del genocidi, per protegir la flotilla a través d'un treball consular i diplomàtic. Això és el que està fent el govern d'Espanya.