¿Presó flexible o semillibertat: quines opcions tenen els presos polítics?

A mitjans de desembre s'esgota el termini de dos mesos per a la seva classificació

A mitjans de desembre s'acaba el termini màxim de dos mesos que estableix la llei per classificar els presos polítics i fixar el seu règim de vida a la presó i el programa de tractament que hauran de seguir per complir amb la condemna imposada pel Tribunal Suprem. Les elevades penes fixades per la sala presidida pel magistrat Manuel Marchena allunyen la possibilitat que els presos siguin classificats directament en tercer grau –que permet només haver de dormir a la presó entre setmana–, tot i que el reglament penitenciari planteja altres opcions per flexibilitzar el compliment de la pena en segon grau.

El Suprem condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per sedició i malversació

Aquest és el procés de classificació i les possibilitats que planteja la llei:

1. La proposta de l'equip multidisciplinari

Els tècnics preparen un pla individualitzat per a cada pres

Els equips multidisciplinaris que treballen amb els interns a les presons proposen un programa de tractament i de sortides i permisos per a cadascun, amb una proposta de classificació, també individual, que s’eleva a la Junta de Tractament de cada presó, uns organismes col·legiats on hi ha els principals responsables del centre i els coordinadors dels equips. Les juntes validen aquestes propostes i les eleven de nou a la Direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat.

2. La decisió de la Junta de Tractament i la seva validació

La direcció de serveis penitenciaris pot rectificar el criteri dels tècnics

La proposta de classificació que faci per a cadascun dels presos polítics les tres juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses s’eleva a la direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat. La persona responsable del servei de classificació és qui fa la proposta final –basant-se en la proposta que arriba per part de la Junta de Tractament de la presó–, que porta la signatura del màxim responsable de la direcció de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó. Tant sols en un 5% dels casos es corregeix aquesta proposta inicial de les juntes, en una resolució motivada.

L’organisme de la Generalitat és qui valida la classificació, però en canvi no entra en el programa de tractament que es fixi per a cada intern, així com tampoc en el pla de sortides programades que se li organitzi o en els permisos, un acord de la Junta de Tractament de cada presó que haurà de passar pel vistiplau d’un jutge de vigilància penitenciària.

Les classificacions es revisen cada tres mesos o cada mig any i poden arribar a modificar-se si alguna circumstància que afecta directament l’intern canvia.

3. La classificació

Diferents opcions amb múltiples possibilitats

  • Primer grau

És la classificació menys habitual i implica un règim de vida tancat a la presó. Quedaria descartat pels presos polítics, tenint en compte el delicte i les seves característiques.

  • Segon grau

També es coneix com a règim ordinari perquè és la classificació més habitual. Els interns dormen i passen tots els dies a la presó. Els equips multidisciplinaris plantegen un programa de tractament individualitzat en funció del delicte comès, les condicions de cada persona (per exemple, es pot tractar alguna addicció) i pensant en la reinserció futura.

La proposta de tractament individualitzada pot incloure diverses possibilitats. Per exemple, en el cas d’Iñaki Urdangarin, condemnat a cinc anys de presó pel cas Nóos, es va optar per aplicar l’article 117 del reglament penitenciari i fer un programa de tractament que inclou col·laborar amb una ONG i fer part d’aquest programa de tractament fora de la presó on està complint condemna.

Els interns classificats en segon grau poden accedir a 36 dies de permís cada any, sempre que hagin complert una quarta part de la condemna. Tenint en compte que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són els presos polítics que fa més temps que són entre reixes (des del 16 d’octubre del 2017) i que tenen la condemna més baixa (nou anys), podrien beneficiar-se’n a partir de mitjans de gener. Els últims a accedir-hi serien Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, ja durant la primera meitat del 2021, tenint en compte la condemna de dotze anys i que ara fa un any i nou mesos que estan en presó preventiva.

L'article 100.2

L’article 110.2 del reglament penitenciari permet flexibilitzar la classificació en segon grau incloent-hi característiques del tercer. Els equips multidisciplinaris plantegen aquesta possibilitat en la seva proposta de tractament a les juntes i no necessita ser validada per la Generalitat, sinó que l’aprovació depèn del jutge de vigilància penitenciària.

Si els presos polítics fossin classificats en segon grau se’ls podria aplicar aquest article que preveu la possibilitat de sortides programades fora de la presó durant la setmana, per exemple per anar a treballar. No implica cap benefici extra pel que fa a permisos, sinó que es continuen tenint els mateixos 36 dies a l’any que s’estableixen en el segon grau.

  • Tercer grau

Es tracta d’un règim de semillibertat que implica que els interns només van a dormir a la presó de dilluns a divendres –durant el dia fan els programes de tractament o de reinserció laboral a fora– i passen el cap de setmana a casa. Un de cada tres interns de Catalunya estan en semillibertat, i una quarta part dels interns són classificats directament en aquest règim, que implica una sèrie de requisits, com ara que s’hagi ingressat voluntàriament a la presó, que sigui la primera condemna, que no hi ha cap causa judicial pendent, que l’intern tingui una bona conducta i una xarxa social i familiar estable fora de la presó, que no pateixi cap addicció o que s’hagin satisfet davant dels tribunals les multes i indemnitzacions fixades pel tribunal.

Tot i ser una classificació habitual és poc freqüent –­per no dir inèdita– en els casos d’una condemna elevada. Això allunyaria aquesta classificació en el cas dels presos polítics, tenint en compte que les penes més baixes de presó que va imposar el Tribunal Suprem són per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart –nou anys entre reixes–, mentre que la resta de presos polítics superen els deu anys de presó. Pel que fa als permisos, el tercer grau també implica més dies, un total de 48 durant tot l’any.

La revisió judicial

La Fiscalia pot recórrer la classificació

Un cop presa la decisió, la Fiscalia pot recórrer tant el règim de vida que s’hagi establert per a cada pres davant d’un jutge de vigilància penitenciària, que té la possibilitat de revocar la decisió presa per la direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat. Aquest jutge és també qui valida directament els permisos i l’aplicació dels diferents articles del reglament penitenciari, com ara l’article 100.2, que permet flexibilitzar el segon grau amb característiques del tercer.

Més enllà de les iniciatives que puguin prendre els fiscals de vigilància penitenciària i el que decideixin els jutjats especialitzats en aquesta matèria, l’última paraula respecte al tractament, la classificació, la seva flexibilització i els permisos sempre la té el tribunal sentenciador. En aquest cas es tractaria, per tant, de la sala presidida pel magistrat Manuel Marchena que va jutjar i condemnar els presos polítics.

Consulta aquí les penes que ha imposat el Suprem a cadascun dels dirigents de l'1-O

Més continguts de