La problemàtica prohibició de l'exaltació franquista

MadridEl 50è aniversari de la mort de Francisco Franco va propiciar que es fessin manifestacions amb símbols i càntics franquistes. És un fenomen que ja s'ha convertit en recurrent i que, cada cop que es produeix, evidencia la incapacitat de les autoritats d'evitar aquestes imatges. És justament el que va passar amb la convocatòria de la Falange Española l'endemà del 20-N a Madrid. La protesta va acabar davant de la seu del PSOE, al carrer Ferraz, deixant unes imatges que "xoquen absolutament amb el que és la defensa de la democràcia", segons va expressar uns dies més tard el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. La delegació del govern espanyol a Madrid va tractar de prohibir aquesta protesta al·legant que implicava un "risc real i objectivament acreditable d'alteracions de l'ordre públic" així com de difusió de discursos d'odi i humiliació a les víctimes del franquisme, prohibits per la llei de memòria democràtica. Ara bé, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va tombar aquesta pretensió i va autoritzar la convocatòria adduint que no es pot limitar el dret de reunió de forma preventiva i que, si s'esqueia, calia actuar a posteriori.

"Entra dins de l'àmbit del que és la llibertat d'expressió, àmpliament establert en el nostre marc constitucional", va admetre en una roda de premsa a la Moncloa el ministre, que va plantejar que per poder esquivar decisions com la del TSJM "potser hauríem d'obrir un debat assossegat d'actualització d'aquesta Constitució perquè a altres països d'Europa aquestes manifestacions no són possibles quan saluden a sistemes feixistes que van conduir a l'extermini i també a l'Holocaust". Torres feia referència a Alemanya, que té un marc constitucional i legal molt més restrictiu que prohibeix explícitament l'exaltació nazi i l'exhibició de la seva simbologia. Aquesta "reflexió", que el govern espanyol no ha posat fins ara seriosament sobre la taula, generaria dificultats, segons apunten diversos experts en dret constitucional consultats per l'ARA.

El debat constitucional

Per què Torres parla de reformar la Constitució? El PSOE ja havia proposat anteriorment reformar el Codi Penal per castigar l'apologia del franquisme, però aquest plantejament va quedar en un calaix. "[El ministre] anticipa que quan arribés al Tribunal Constitucional (TC) diria que això vulnera drets fonamentals com són la llibertat d'expressió i la llibertat de manifestació", reflexiona el professor de Filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Lluís Martí. La professora de dret constitucional de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) María Garrote coincideix que "seria inconstitucional" limitar aquesta mena de manifestacions per llei, "tal com està formulada la Constitució i amb la interpretació que n'ha fet el TC". Ara bé, ambdós coincideixen en titllar "d'impossible" i "no realista" dur a terme la reforma agreujada de la Carta Magna, que requeriria un consens molt ampli que és ara per ara inexistent al Congrés.

A més, també alerten del perill d'involució que suposaria limitar els drets de manifestació, reunió o expressió. "Crec que seria un retrocés", sosté Garrote, que argumenta que "dins del respecte als drets fonamentals està el respecte al que no pensa com tu encara que et sembli abominable el que defensa". La professora de la UCM afegeix que una reforma d'aquest tipus "xocaria amb una doctrina consolidadíssima del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que contempla la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica com la base de la democràcia". "És molt estrany que consideri proporcionat i ajustat coartar aquesta llibertat", apunta. Aquesta qüestió ja ha generat debat en l'àmbit europeu després que el Tribunal Suprem d'Itàlia, un altre país amb passat feixista i lleis més restrictives que les espanyoles, rebutgés fa un parell d'anys castigar la salutació feixista quan no suposa un "perill concret" de reorganització del partit de l'exdictador Benito Mussolini. En aquell moment, l'anterior Comissió Europea –interpel·lada per formacions d'esquerres– va descartar involucrar-se per restringir aquestes manifestacions.

En la mateixa línia, Martí no veu justificada aquesta "retallada" i adverteix que "obre la caixa dels trons" perquè governs d'altres colors limitin altres formes d'expressió amb les quals discrepin. "És paradoxal perquè per tal de defensar la democràcia d'aquestes amenaces un acaba fent coses que són pròpies, en realitat, de règims més autoritaris", subratlla. Fonts de Sumar, soci minoritari del govern espanyol, es desmarquen de Torres i repliquen que no és una batalla que requereixi una reforma constitucional sinó de "valentia política" per aplicar les eines vigents, com la llei de memòria democràtica, a través de la qual el govern espanyol no ha imposat pràcticament cap multa. El ministeri de l'Interior, defensen, pot ser molt més contundent quan percebi possibles infraccions durant les protestes. Per la seva banda, associacions memorialistes pressionen des de l'entrada en vigor de la norma, fa tres anys, perquè s'apliqui el règim sancionador.