Els buròcrates de Brussel·les compliquen la vida a Sánchez: l'amnistia, l'opa al Sabadell i el català a la UE

Brussel·lesMala setmana per al govern de Pedro Sánchez a Brussel·les. S'han acabat en sec les bones noves que li arribaven des de la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen i en menys de cinc dies els alts funcionaris de les institucions europees han carregat contra tres qüestions clau per a la Moncloa: la llei d'amnistia, l'opa del BBVA al Sabadell i l'oficialitat del català a la UE. Tres cops que arriben enmig dels casos de corrupció que assetgen l'entorn del president espanyol, Pedro Sánchez –ara en un segon pla pel que implica l'escàndol del cas Montoro–, i abans del seu viatge d'aquesta setmana a l'Amèrica Llatina, en el qual té previst reunir-se amb diversos dirigents d'esquerres i potenciar la seva imatge de líder progressista a escala internacional.

El primer revés que va rebre la Moncloa va ser dels serveis jurídics de la Comissió Europea en la vista sobre l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de dimarts passat. Fins que Brussel·les no va enviar els seus arguments a Luxemburg, les pressions del PP semblava que no havien fet efecte i l'executiu comunitari havia evitat pronunciar-se en contra d'una llei clau per a Sánchez i per a la seva aliança parlamentària. Tanmateix, l'al·legat del lletrat espanyol de la Comissió Europea Carlos Urraca va ser demolidor: va qualificar d'"autoamnistia" la mesura i va assegurar que no tenia "interès general" i contravenia el dret de la UE. Un discurs amb un to molt polític i proper a l'argumentari dels populars.

El pronunciament d'Urraca al tribunal tot just va ser dimarts, però la setmana va anar a pitjor per a la Moncloa. Dijous va arribar un altre toc d'atenció de Brussel·les contra Sánchez i la Comissió Europea va obrir un procediment d'infracció contra Espanya per les traves que considera que està posant a l'opa llançada pel BBVA contra el Sabadell. L'executiu comunitari no només acusa l'Estat de tenir una legislació en matèria de competència que incompleix la legislació europea, sinó que també carrega contra les accions de la Moncloa contra l'operació bancària i sobretot critica que elevés l'avaluació de l'opa al consell de ministres, malgrat que assegura que ja n'hi havia prou amb l'anàlisi feta per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

La cirereta del pastís contra Sánchez a Brussel·les va arribar en la discussió de l'oficialitat del català, gallec i euskera en el Consell d'Afers Generals de la UE de divendres passat. Tal com havia informat l'ARA, els serveis jurídics del Consell de la UE van transmetre als estats membres que l'aprovació de la iniciativa presentada per Espanya obligaria a reformar els tractats del bloc europeu. Així, els tècnics jurídics d'aquesta institució europea van desmuntar un dels principals arguments de la Moncloa, que insisteix que no cal una modificació legal d'aquesta magnitud, i compliquen encara més el camí cap a l'oficialitat de la llengua pròpia dels Països Catalans.

Més enllà dels funcionaris de la UE, Sánchez també va rebre de la resta d'estats membres pel que fa a l'oficialitat del català. Segons expliquen fonts diplomàtiques en aquest diari, un grup d'una desena de països liderat per Alemanya va negar-se en rodó a acceptar la iniciativa i va defensar que legalment era inviable. No es van deixar convèncer ni per la proposta de la Moncloa de vincular l'aprovació de l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a una sentència favorable a la cort de Luxemburg.

L'últim progressista fa les Amèriques

Sánchez s'ha quedat com el principal dirigent de la família socialdemòcrata en la Unió Europea més dretanitzada de la història. Tot i això, sempre ha intentat marcar un perfil propi en molts aspectes, com en immigració, ecologisme, Gaza o el gran rearmament; i un dels seus objectius ha estat projectar-se a escala europea i internacional com un referent progressista. És en aquest context que el president del govern espanyol viatja fins a l'Amèrica Llatina.

El líder socialista es reunirà amb cinc dirigents progressistes: el brasiler Lula da Silva, el colombià Gustavo Petro, l'uruguaià Yamandú Orsi i el xilè Gabriel Boric, que és l'amfitrió. Tenen previst comparèixer conjuntament a Santiago de Xile per llançar un missatge contra l'onada reaccionària internacional i mostrar el progressisme com una alternativa a la tendència autoritària. A més, Sánchez s'hi desplaça acompanyat d'empresaris de companyies importants de l'Estat, com Sacyr, Renfe, Acciona, Indra o BBVA, i el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi.