Independentisme
Política  /  Procés 20/09/2022

Cinc anys del 20-S: el dia que va començar la repressió

La policia va detenir 15 alts càrrecs del Govern i una trentena continuen investigats al jutjat d'instrucció número 13

4 min
Milers de persones es van concentrar al departament Economia, el 20 de setembre, en contra de les detencions.

BarcelonaA principis del 2017, un particular va presentar una denúncia contra l'exjutge Santi Vidal per haver insinuat que el govern de la Generalitat tenia les dades fiscals de tots els catalans. A mitjans de febrer, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona obria una investigació. Però no es limitaria al cas de Vidal, sinó que el tribunal deixaria caure una bola de neu per una rampa que a mesura que passaven els mesos i s'acostava el referèndum de l'1-O es faria cada cop més gran. L'independentisme, però, no veuria l'efecte d'aquesta bola de neu fins vuit mesos després.

Fins al setembre del 2017, les advertències de l'Estat contra els preparatius de l'1-O havien arribat en forma d'avisos del Tribunal Constitucional i d'escorcolls a diverses empreses. Però el 20 de setembre tot va canviar. Ben d'hora al matí, agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van fer 41 escorcolls a seus de la Generalitat i van detenir 15 alts càrrecs. Van ser les primeres detencions del Procés. Qui havia demanat aquell operatiu? Un jutjat d'instrucció que, sobre el paper, només estava investigant les declaracions d'un exjutge català. De fet, el titular d'aquest tribunal va trigar 21 mesos a admetre que, en realitat, estava investigant els preparatius de l'1-O.

Concentració davant la seu d'Economia.

Amb els anys, la causa del 13 va passar de ser una bola de neu a un calaix de sastre. Gairebé cinc anys després, una trentena d'ex alts càrrecs estan investigats i esperen judici. Fa molt temps que esperen i els advocats ja admeten que, si bé aquesta va ser una de les primeres causes que es van obrir, serà una de les últimes que es jutjaran.

El 20 de setembre va ser un dia que va tenir de tot: detencions, manifestacions, funcionaris judicials saltant terrats i cotxes de policia pintats. A primera hora hi havia ball de noms entre els detinguts. Per uns moments va córrer la informació que l'actual president i llavors secretari d'Economia, Pere Aragonès, era un d'ells. Aragonès, però, estava entrant a Barcelona i es va dirigir directament al Palau de la Generalitat. Sí que van ser detinguts el llavors secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové, i també el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, dos dels cervells de l’1-O. Avui encara esperen judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –són aforats–. També va ser detinguda ara fa cinc anys i també espera judici al TSJC l'actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, llavors directora de serveis de vicepresidència. Com a mostra d'avís, aquell 20 de setembre va amarrar al port de Barcelona el primer vaixell conegut com a Piolín amb policies a l'interior.

40.000 persones

La resposta de l'independentisme també va ser immediata: 40.000 persones es van concentrar a primera hora davant de la seu del departament d'Economia, on s'estava produint un dels principals escorcolls. S'hi van quedar tot el dia, i al tancament de l'edició de l'ARA d'aquell dia encara seguien allà. Això, de fet, en certa manera va suposar un problema. La comitiva judicial havia de sortir de la conselleria d'Economia i la manifestació ho impedia, sumat al fet que encara quedaven cotxes de la Guàrdia Civil a l'exterior, que van quedar engolits per la mobilització popular.

Els líders de les entitats sobiranistes, Jordi Cuixart (Òmnium) i Jordi Sànchez (ANC), van actuar de mediadors amb la policia i van intentar obrir un passadís per permetre la seva sortida. Els funcionaris judicials, però, no ho veien clar. Tot va acabar amb la interventora sortint pel terrat del departament i amb Sànchez i Cuixart pujant a un cotxe de la Guàrdia Civil per fer-se sentir i desconvocar la manifestació. Aquella acció va ser un dels arguments dels tribunals per justificar un "alçament tumultuós" i també per argumentar una acusació per rebel·lió, que suposa violència.

Fins a 40.000 persones es van concentrar a la rambla Catalunya amb Gran Via, davant la seu d’Economia.

El macrooperatiu policial no va acabar als departaments del Govern. El mateix dia, desenes d'agents de la Policia Nacional van encerclar la seu de la CUP per confiscar cartells a favor del referèndum. La mobilització popular, però, ho va evitar. La policia també es va desplaçar fins a Bigues i Riells, on va confiscar milers de paperetes i material per al referèndum. La resposta del Govern, amb una compareixença del president Carles Puigdemont acompanyat de tots els consellers, va ser mantenir l'1-O tot i la "deriva autoritària" de l'Estat.

Concentració davant de la seu de la CUP el 20 de setembre.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha sigut un dels càrrecs públics que ha recordat aquell dia. "Fa cinc anys vam demostrar que davant la repressió, la nostra força és la democràcia. I el nostre compromís continua intacte", ha defensat en una publicació al seu compte de Twitter, i ha afegit que el camí cap a una "Catalunya lliure" és "imparable". També el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha rememorat el 20-S i ha condemnat que l'Estat "va començar a jugar la pitjor de les seves cartes: la repressió política". "Però aquell 20-S, poble i institucions vam sortir al carrer per defensar la llibertat i la democràcia. Com ho fem avui: amnistia, autodeterminació i independència", ha piulat

Al seu torn, la presidenta de Junts, Laura Borràs, ha fet una crida a la unitat: "Les millors lliçons d’aquest dia son la immediata unitat antirepressiva i la lluita unitària per la independència. Recordem-ho i avancem en la mateixa direcció", ha dit des de Twitter. Alhora, l'expresident Carles Puigdemont ha afirmat que la "reacció espontània de la gent va ser el presagi del que passaria el dia del refèndum". "També ho va ser la provocació judicial i policial, que anunciava una repressió sense aturador i amb milers de víctimes. Van preparar-ho tot per poder empresonar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez", ha criticat.

stats