Salvador Illa defensa les renovables i anuncia un nou edifici per coordinar emergències com l’apagada

BarcelonaEl Govern ha pres nota del que va fallar el dia de l'apagada massiva i ja s'arremanga per posar-hi remei. Almenys això és el que ha defensat aquest dimarts el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una compareixença davant del Parlament per fer balanç del tall. El president s'ha presentat a la cambra catalana amb un grapat d'anuncis sota el braç: un nou edifici integral per al 112 per coordinar la resposta a les emergències, un pla perquè els serveis essencials tinguin autonomia durant 48 hores si es queden sense electricitat i mesures de reforç de la xarxa pública de comunicacions dels cossos de seguretat i emergències, la RESCAT. Ara bé, la compareixença ha acabat derivant cap a un debat energètic, sobre el desplegament de les renovables i el manteniment de les nuclears, ja que una part de l'oposició reclama allargar-los la vida arran de l'apagada massiva.

Abans d'arribar-hi, però, Illa ha volgut centrar-se en explicar les millores que el seu Govern vol implementar per millorar la gestió d'emergències com va ser l'incident energètic de fa una setmana. Segons ha explicat, la conselleria d'Interior es posarà ja en marxa per activar el nou edifici Cecat del 112 anunciat per Illa, pensat per a la gestió de les emergències al conjunt del país (i, en especial, a l’àmbit metropolità) integrant-hi des dels Bombers, els Agents Rurals, el SEM i els Mossos fins a l'Agència de Ciberseguretat, entre altres ens. S'estudiarà la integració de sales amb operadors com Rodalies, l’Agència Catalana de l’Aigua i operadors energètics.

Pel que fa a l'extensió de la RESCAT, el Govern vol que arribi als membres del consell executiu –per evitar que es quedin incomunicats– i als presidents dels grups parlamentaris per poder-hi mantenir contacte en cas d'emergència. Els alcaldes ja la tenen. Per acabar, el Govern treballa per analitzar com garantir l'autonomia energètica de centres de salut, escoles, comissaries i residències de gent gran almenys 48 hores. La idea és garantir que tinguin una "reserva automàtica". El tall, per exemple, va deixar a cegues l'únic CAP que atén 24 hores al Pallars Sobirà, on els ajuntaments ja estudien presentar una "demanda formal" contra Salut.

La "supeditació" a l'Estat

Malgrat les explicacions d'Illa, l’oposició ha coincidit en assenyalar deficiències en la comunicació el dia de l'apagada, i Junts, ERC i la CUP han assenyalat la "supeditació" dels socialistes catalans al govern espanyol. Segons el líder de Junts al Parlament, Albert Batet, la ciutadania no va ser "acompanyada" perquè el Govern estava "absent i desaparegut" les quatre hores que la consellera d’Interior, Núria Parlon, va trigar a comparèixer davant la premsa. Illa va comparèixer passades les vuit del vespre, després del president espanyol, Pedro Sánchez. Illa ha defensat que l'executiu va comparèixer quan tenien informació "verificada": "El responsable soc jo", ha dit sobre qui va decidir la política comunicativa del govern aquell dia.

El cap de l'executiu també ha tret pit de la "col·laboració" entre la Generalitat i el govern espanyol el dia de l'apagada, a diferència del que van fer les vuit comunitats autònomes que van demanar a l'Estat que assumís el control. Illa els ha retret que s'espolsessin les responsabilitats, un fet que creu que demostra com estan de convençudes de l'autogovern. "Nosaltres volem autogovern per exercir-lo, no per queixar-nos i quan hi ha una dificultat passar el problema a una altra administració", ha dit.

El debat sobre el futur energètic

L'oposició en bloc ha reclamat saber quina va ser la causa de l'apagada, que encara investiga el govern espanyol. Esquerra ha plantejat crear una comissió d'estudi al Parlament, una proposta a la qual els socialistes han donat suport. En canvi, la CUP vol una comissió d'investigació. A falta de conèixer les causes del tall, el president català ha demanat "rigor i prudència" i evitar conclusions precipitades sobre què va provocar la caiguda del subministrament. Era un missatge encaminat a contenir les crítiques al desplegament de les renovables a l'Estat i a Catalunya en detriment de les nuclears, com han fet el PP, Vox i Aliança Catalana durant el debat –i també Foment del Treball–. De fet, Illa ha avisat que seria un error "greu i sense fonament tècnic" assenyalar les renovables com a responsables de l'apagada, i ha afegit que el desplegament d'aquesta mena d'energies a Catalunya és condició essencial per garantir-ne la competitivitat i reduir la dependència del país de tercers estats. Ara bé, també ha deixat clar que en cap cas no es posarà "en risc" la garantia del subministrament.

De fet, amb les intervencions dels grups el debat ha virat de la gestió del Govern sobre l'apagada al futur energètic de Catalunya. ERC, Comuns i la CUP han exigit als socialistes contundència contra el "lobi" energètic que vol aprofitar aquesta crisi per arremetre contra les renovables. La portaveu d'ERC, Ester Capella, ha fet una defensa aferrissada d'aquestes energies, mentre que la líder de Comuns, Jéssica Albiach, ha demanat a Illa "no cedir" davant del lobi nuclear. En la mateixa línia, el diputat cupaire Dani Cornellà ha avisat que la manca d'informació sobre les causes del tall ha donat ales a "la dreta i la patronal" per defensar l'energia nuclear i les línies MAT "com la gran solució". Junts ha evitat entrar en aquest debat: s'ha limitat a demanar "prudència" a l'hora de parlar-ne, malgrat que a Madrid van registrar diverses preguntes l'endemà de l'apagada massiva per replantejar el calendari de tancament de les nuclears.

Davant les interpel·lacions des de l'esquerra de l'hemicicle, Illa ha recollit el guant i ha renyat els que "dins i fora" del Parlament s'han erigit en "portaveus" dels interessos de les nuclears. "El Govern no accepta tuteles de ningú i, si algú s’ho pensava, s’ha equivocat [...]. Escoltarem tothom, però prendrem les decisions amb una única guia, la de l'interès general", ha avisat. Així, ha recordat que ja hi ha un calendari de tancament de les centrals acordat i ha subratllat que, si aquestes ho volen, poden demanar allargar la vida útil de les centrals. Ara bé, també ha avisat que els costos de gestió dels residus que generessin en aquesta pròrroga no els haurien d'assumir les arques públiques.