ERC s’imposa a Catalunya i dona la victòria a l’independentisme

El PSC ressuscita i aconsegueix la segona posició empès pel vot útil, que relega JxCat i els comuns i condemna les tres dretes a un paper marginal

Aquest cop sí, les enquestes es van fer realitat per a ERC. Per primera vegada des de la restauració de la democràcia, els republicans van guanyar unes eleccions espanyoles a Catalunya i, amb 15 diputats -el seu millor resultat històric, sis més dels que tenia actualment-, es van erigir en els grans triomfadors de la jornada. El PSC, empès per l’onada de Pedro Sánchez, va recuperar quotes feia temps oblidades, amb 12 diputats; Junts per Catalunya i els comuns -que havien guanyat les dues últimes eleccions generals- van aconseguir-ne set cadascú, i els partits de les tres dretes van naufragar i van repartir-se les tres últimes posicions amb 5 escons Ciutadans, un el PP i un Vox.

La primera de les tres cites electorals que es viuran a Catalunya en menys d’un mes -el 26 de maig hi haurà municipals i europees- va tenir, doncs, el color groc d’ERC. A més de 15 diputats i la victòria a les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida -també a la ciutat de Barcelona-, la jornada deixa unes quantes llums per als republicans. D’una tacada, els d’Oriol Junqueras aconsegueixen enterrar l’estigma de partit sobreestimat a les enquestes, s’imposen amb claredat a JxCat en la pugna que mantenen amb els seus socis de govern per l’hegemonia dins l’independentisme i veuen reforçada la seva estratègia que l’independentisme pot créixer i guanyar anant per separat a les urnes. ERC i JxCat -que va aconseguir frenar la davallada que pronosticaven les enquestes- van sumar ahir 22 escons, cinc més que el 2016.

L’independentisme, doncs, va superar l’examen que es va autoimposar quan al febrer va tombar els pressupostos de Pedro Sánchez i el va empènyer a convocar eleccions. Surt de la cita amb més diputats, i manté la incidència en la governabilitat de l’Estat. Només un pacte entre PSOE i Ciutadans -llunyà si es té en compte el que s’ha pogut veure durant la campanya- o dels socialistes amb una sopa de sigles permetria a Sánchez dirigir el país sense els vots de, com a mínim, un dels dos partits independentistes. Caldrà veure també si els dos partits mantenen la unitat d’acció que han mostrat fins ara en els debats clau al Congrés o si, per contra, les diferències estratègiques que s’han fet evidents en les últimes dues setmanes es fan visibles també en el dia a dia a la cambra baixa.

Obligats a seure i parlar

Sigui com sigui, el PSOE i el sobiranisme surten del 28-A obligats a tornar a seure a la taula i parlar. I mentre que l’independentisme ho farà amb la força que li dona haver guanyat les eleccions, els socialistes presumiran que les seves tesis han rebut un aval destacat també per part dels catalans, que els han tornat a situar en la centralitat. El PSC es va situar ahir com a segona força amb 12 diputats. Recuperava així guarismes que feia una dècada que no obtenia i reforçava les aspiracions de Pedro Sánchez de retenir la Moncloa. Catalunya ha jugat, un cop més, un paper decisiu a l’hora de barrar el pas a la dreta a l’Estat. Ciutadans, PP i Vox van ocupar les tres últimes posicions amb només set diputats entre tots tres. L’aposta per Inés Arrimadas li ha portat vots a Albert Rivera a l’Estat, però ha estat insuficient a Catalunya, on la cap de l’oposició al Parlament només ha pogut retenir els mateixos cinc diputats que va obtenir Juan Carlos Girauta fa tres anys. Molt lluny de la victòria que va obtenir ella a les eleccions catalanes del 21-D.

Pitjor ho va fer el PP, que en la línia de la desfeta a tot l’Estat va flirtejar amb la desaparició a Catalunya, a l’obtenir només un escó per Barcelona i quedar-se sense representació a Girona, Tarragona i Lleida. L’efecte Cayetana Álvarez de Toledo va ser insuficient per revifar una formació que està en les seves hores més baixes i que tot just va poder salvar l’escó de la seva cap de llista, imposada per un Pablo Casado que queda molt tocat menys d’un any després d’arribar a la presidència dels populars. Vox, per la seva banda, va obtenir per primera vegada un escó a Catalunya amb el 3,59% dels vots. L’estratègia de crispació de les tres dretes, que han atiat la confrontació prometent mesures com un 155 immediat a Catalunya, va topar ahir amb les urnes.

La revàlida, el 26-M

Precisament el vot útil al PSC per evitar l’arribada a la Moncloa d’aquestes tres formacions explica en part la davallada d’En Comú Podem. Després de guanyar consecutivament a Catalunya les eleccions espanyoles del 2015 i el 2016, els comuns van quedar-se ahir amb set diputats. Els mateixos que JxCat, que va aconseguir frenar la caiguda que vaticinaven les enquestes i va quedar-se amb set diputats, només un menys que el 2016. La carta de Carles Puigdemont -jugada amb força en l’últim tram de la campanya- va aconseguir suavitzar el retrocés en escons, però no va evitar que la candidatura encapçalada per Jordi Sànchez quedés lluny aquest cop d’ERC. Un resultat, però, que JxCat aspira a capgirar a les europees -ja amb Puigdemont com a candidat- i les municipals del 26-M. De moment, en la primera cita amb les urnes, ERC s’imposa.

Més continguts de