Sánchez accelera les negociacions després de l'elecció de Junqueras
La Moncloa posarà fil a l'agulla als pressupostos i a la reforma del finançament autonòmic
MadridL'elecció d'Oriol Junqueras com a president d'Esquerra era un punt vermell marcat al calendari de Pedro Sánchez. No perquè el preferís com a líder de la formació republicana, sinó per superar els processos orgànics de Junts i ERC i que quedés enrere aquesta mena de tabú que l'independentisme encara té a l'hora de defensar els seus pactes amb el PSOE, sobretot en context electoral, encara que cap de les dues candidatures que s'han enfrontat a les primàries no apostaven obertament per trencar amb els socialistes. Ara ja sí, el president espanyol accelerarà les negociacions amb la vista posada en l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat la primavera de l'any que ve. Si tingués èxit, seria com una qüestió de confiança encoberta, ja que la Moncloa en descarta una de veritat com la que va reclamar Carles Puigdemont.
"Em veus amb cara d'abandonar?", preguntava retòricament Sánchez dimarts passat en una conversa informal amb periodistes a la Moncloa. El cap de l'executiu de l'Estat té entre cella i cella esgotar la legislatura, fins al 2027, l'any en què estan previstes eleccions a la majoria de comunitats autònomes. Si vol fer-les coincidir amb les generals serà un càlcul que haurà de fer més endavant. Ara, la prioritat és intentar tirar endavant uns comptes que li donarien la revàlida definitiva per al que queda de mandat. Ja serà el 2025 quan la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, haurà de reobrir les converses amb els seus aliats per aprovar la senda de dèficit al Congrés, que Junts va tombar al juliol. Bàsicament, es tracta d'arribar a un acord amb la formació independentista sobre el marge de les comunitats autònomes per poder gastar més. És el pas previ per, després, elaborar el projecte de pressupostos.
En una entrevista a l'ARA fa uns dies, Junqueras mostrava reserves sobre la possibilitat d'aprovar els pressupostos de Salvador Illa al Parlament i de Sánchez al Congrés. "Només seran útils si incorporen coses com, per exemple, la condonació del FLA que ja es va pactar i si es compleix l'acord de finançament", va dir. Aquest dilluns, la nova secretària general dels republicans, Elisenda Alamany, hi ha insistit quan ha advertit que no negociaran ni els comptes estatals ni els catalans si els socialistes no compleixen els acords. De fet, ha afirmat: "No hi ha equip negociador perquè no hi ha negociació".
El que el president espanyol va traslladar divendres a la conferència de presidents autonòmics va ser precisament això, amb la proposta de reunir el Consell de Política Fiscal i Financera aquest gener per començar a parlar-ne. Més que aprovar o no uns pressupostos, que fins i tot el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, assumia que no és imprescindible i que pot fer els ajustos que calgui prorrogant els anteriors, la reforma del sistema de finançament és l'operació política que més pot marcar la legislatura. I sobretot, les tan crucials eleccions autonòmiques del 2027.
Càlcul polític
A qui interessa que s'assoleixi un canvi en el model? Probablement, Sánchez s'emportaria el rèdit polític d'haver desbloquejat una modificació d'un model caducat des del 2014, mentre que el PP sembla disposat a hipotecar les finances dels seus territoris amb l'excusa de l'acord per a un finançament singular per a Catalunya. Aquest és un argument –l'anticatalanisme– que la dreta espanyola mai no dubta a utilitzar quan toca anar a les urnes. Quan el PSOE exhibeix com a triomf que Salvador Illa hagi retornat Catalunya a la normalitat de l'Estat –a Santander ningú es va absentar de la fotografia amb Felip VI– el PP ho contraresta subratllant que els "privilegis" no han cessat malgrat la sortida de l'independentisme de la Generalitat, ja que Sánchez continua depenent d'ells a Madrid. El repartiment de culpes continua amb la Moncloa assenyalant que un eventual fracàs a l'hora de canviar el model de finançament seria causat per les opinions discrepants que el PP té en cada comunitat on governa sobre com hauria de ser el nou sistema.
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, feia una crida al consens divendres, conscient que caldrà l'aval del Congrés per fer els canvis. La Moncloa pretén que el finançament singular per a Catalunya vagi acompanyat de la reforma global del sistema, amb el risc que això comporta per al pacte entre ERC i el PSC que Junqueras –i també el candidat perdedor, Xavier Godàs– van advertir que fiscalitzarien al detall. Caldrà veure les conseqüències de tot plegat en la nova etapa que s'obre a les files republicanes respecte de l'estabilitat que fins ara ha concedit a Sánchez. Primer s'haurà de definir si Josep Maria Jové continua sent o no l'interlocutor del ministre Félix Bolaños. A curt termini, però, el posicionament que més preocupa el govern espanyol és el de Junts, l'aliat més inestable, amb qui havia de tancar un acord per al traspàs de competències en immigració abans d'acabar el 2024. Divendres hi va haver una nova reunió a Suïssa per mirar d'avançar després del toc d'alerta que havia fet dilluns Puigdemont.
Fragilitat parlamentària i ofensiva judicial
Hi ha qüestions que no canviaran en aquesta legislatura, i una és aquesta fragilitat parlamentària que obliga el govern espanyol a pactar amb tantes formacions diferents. Abans d'acabar l'any l'executiu també ha de resoldre l'equiparació de la fiscalitat del dièsel amb el gasoil i l'impost a les energètiques que reclamen els socis d'esquerres. Junts i el PNB no estan disposats a renovar aquest tribut i Podem amenaça amb tombar uns eventuals pressupostos si decau el gravamen a les energètiques. Tanmateix, Sánchez prefereix que el focus es posi en aquesta debilitat parlamentària –presumeix que el PP no pot articular majories amb ningú– que no pas en l'ofensiva mediàtica i judicial de la dreta.
No és casualitat que la copa de Nadal amb periodistes de dimarts passat s'avancés una setmana perquè no coincidís amb l'actualitat judicial que marca aquests dies: aquest dilluns compareix l'empresari Víctor de Aldama al Tribunal Suprem, dimarts Koldo García i dimecres la seva dona, Begoña Gómez, davant el jutge Juan Carlos Peinado. El judicial és un front que Sánchez no controla i que actua com a element incert i distorsionador de la legislatura, a diferència dels pressupostos o el model de finançament que des d'ara mateix començarà a negociar un cop ERC ha escollit nou líder.
