Fernand de Varennes: "Té tot el sentit que el català sigui oficial a la UE"

Brussel·lesEl relator especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) sobre minories, el canadenc Fernand de Varennes (1958), atén l'ARA a Brussel·les en plenes negociacions entre els estats membres sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la Unió Europea. De fet, aquest dimarts ha participat en una taula rodona organitzada per Plataforma per la Llengua al Parlament Europeu titulada El català, la 25a llengua oficial de la Unió Europea.

¿Creu que el català hauria de ser oficial a la UE?

— Per raons polítiques i demogràfiques, té tot el sentit que el català obtingui l’estatus d’oficialitat. Milions de persones el parlen i el tenen com a primera llengua, molt més que altres idiomes que ja tenen aquest segell, com el maltès o l’irlandès.

Si el català tingués un estat al darrere, ho facilitaria?

— La UE no hauria de ser una unió d’estats, sinó de ciutadans. El català el parlen milions d’europeus i per tal de fer la UE més propera a la ciutadania, encara té més sentit que es reconegui com cal. A hores d’ara, però, la UE clarament només reconeix les llengües pròpies dels estats membres. També hi ha l’opció que la UE acabi permetent l'oficialitat d'idiomes que ja compten amb algun tipus de reconeixement en alguna administració.

Com pot ser el català?

— Això ja no em pertoca comentar-ho.

Què creu que passarà si el català no aconsegueix l’oficialitat a curt termini?

— No tinc una bola de vidre, però si no s’assoleix immediatament, és un debat que crec que tornarà a sorgir. La situació del català a la UE és inusual. És una desigualtat que tard o d’hora s’haurà d’abordar.

¿Creu que la UE tracta de manera correcta les llengües minoritzades?

— Hauria de ser més sensible a la diversitat i realitat lingüística d’Europa. Hi ha llengües que no hi estan representades ni reconegudes com es mereixen o que, directament, no hi consten en cap sentit. Això pot excloure o crear barreres a alguns ciutadans. En la mesura del possible, s’han d’aprovar directives o reglaments que garanteixin que als serveis de la UE tothom pot fer servir la seva llengua. És una qüestió de drets lingüístics.

I Espanya, com creu que tracta el català?

— Ha anat millorant, i fa bastant més que altres països per al reconeixement de totes les seves llengües. Que es pugui parlar català al Congrés és un pas important. Però, esclar, hauria de fer molt més. No pot haver-hi restriccions d’ús en l'educació, en la justícia o en la relació amb la policia.

Fins a quin punt creu que l’oficialitat pot ser positiva per al català?

— No sé si, per exemple, l’estat de salut de l’irlandès ha millorat gaire amb l’oficialitat a la UE. Però és molt rellevant per qüestions simbòliques i pràctiques. Dona prestigi i visibilitat a la llengua a una escala europea, cosa que crec que és significativa per als seus parlants, i, entre d’altres, genera llocs de feina vinculats a l’ús d’aquests idiomes.

Què creu que es pot fer perquè l’ús del català guanyi força?

— La millor manera de protegir una llengua és garantir que la gent té futur amb aquesta llengua. Per això l’han de parlar les autoritats públiques i s’ha de poder fer servir a les escoles, però també a la judicatura i amb la policia. El problema a Espanya és que fa uns anys hi va haver clares restriccions en l’ús del català en l’ensenyament. També hi ha limitacions a l’hora de fer servir el català al sistema legal espanyol, i hi ha pressions que en poden dificultar l’ús per part dels joves i, fins i tot, influeixen en les decisions de les famílies sobre quina llengua parlen.

En aquest sentit, ¿creu que la situació del català ha anat a pitjor?

— L’estatus del català és prou elevat, però s’ha vist minvat per diferents sentències dels últims anys dels tribunals espanyols. Això sembla que restringeix l’ús del català, i per això és tan important enfortir el seu estatus i atractiu.

Què pot fer o com pot influir vostè com a relator de l'ONU?

— El meu mandat consisteix en examinar si els estats compleixen amb les obligacions internacionals en matèria de drets humans. Podria ser cridat a fer un informe i recomanacions en cas que, per exemple, el català rebi un tracte discriminatori i se'n prohibeixi l’ús en algunes àrees.