La llei de transitorietat jurídica preveuria declarar la independència si no hi ha referèndum, segons 'El País'

La fiscalia descarta querellar-se contra el Govern per l'esborrany de la norma, després d'haver-se reunit d'urgència aquest dilluns

La llei de transitorietat jurídica preveuria una declaració unilateral d'independència si l'estat espanyol impedeix el referèndum, segons publica 'El País'. Segons el diari, la norma, que és la que ha de regular la transició nacional de Catalunya cap a un estat independent, estableix que "si l'estat espanyol impedís de manera efectiva la celebració del referèndum, aquesta llei entrarà en vigor de manera completa i immediata quan el Parlament constati aquest impediment".

La llei també dedica un apartat complet a la regulació del referèndum i estableix quina seria la pregunta: "Vol que Catalunya sigui un estat independent d'Espanya?". La norma també assenyala que una majoria de vots a favor, sense límit mínim de participació, convertiria la decisió en vinculant.

Segons el diari, la llei de transitorietat jurídica també preveuria apropiar-se de totes les causes que afecten Catalunya i que estan ara en mans de l'Audiència Nacional o del Tribunal Suprem espanyol, i també arxivar o anul·lar "els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que busquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou estat de manera democràtica i no violenta", com per exemple els processos que han afectat l'expresident de la Generalitat Artur Mas, els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, o també els que afecten els membres de la mesa del Parlament. La norma també estableix que el cap de Govern seria qui nomenés el president del nou Tribunal Suprem.

L'objectiu de la llei de transitorietat jurídica és el marc legal que ha de permetre a la Generalitat convocar el referèndum i que ha de dotar, i habilitar, les institucions públiques catalanes de les eines per "exercir el dret a l'autodeterminació". En l'article primer del text, fet públic fa uns mesos, es definia Catalunya com una "república de dret, democràtica i social" i s'establia com a objectiu garantir "la màxima seguretat jurídica en la transició a la independència".

Segons el diari, al text també es defineix com seria possible obtenir la nacionalitat catalana, quines lleis espanyoles continuarien en vigor i quines deixarien d'estar-ho, quina seria la destinació dels funcionaris de l'administració general de l'Estat que resideixin a Catalunya o què passaria amb els serveis públics i immobles propietat de l'estat espanyol.

Junts pel Sí en desmenteix el contingut

El sobiranisme ha guardat hermèticament durant aquests mesos la llei de transitorietat jurídica. De fet, després de la publicació del contingut per part d''El País', el diputat i portaveu de Junts pel Sí Jordi Turull ha sortit immediatament a desmentir-ne el contingut a través de Twitter: 

De fet, Junts pel Sí ha emès un comunicat on deixa clar que "l'única via que té sobre la taula és fer el referèndum", i la seva "prioritat total és pactar-lo amb l'Estat". De totes maneres, el grup parlamentari també explica, com ha fet en altres ocasions, que si l'Estat impedeix fer la consulta "no quedarà més alternativa que dotar-nos dels mecanismes legals que ens permetin celebrar-lo".

En aquest sentit, detalla que "molts juristes" estan estudiant totes les possibilitats "legals" per fer el referèndum amb les "màximes garanties". Així, Junts pel Sí assegura a la nota que el document que s'ha publicat avui "no té res a veure amb les versions actuals amb què es treballa".

La fiscalia descarta querellar-se

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha anunciat que aquest dilluns es reuniria la cúpula fiscal per analitzar l'esborrany de la llei de transitorietat jurídica i ha garantit que si apreciaven que va contra la llei presentarien una querella. En una entrevista a TVE, Maza ha reconegut aquest matí que encara era d'hora per pronunciar-se sobre una "filtració", però ha admès que el text que s'ha donat a conèixer és "sorprenent i estrany en un estat de dret".

Un cop reunida la cúpula, el ministeri públic ha comunicat que no emetria cap posicionament respecte del text de l'esborrany.

El fiscal general ha subratllat que a Espanya l'estat de dret funciona i es persegueixen les conductes que atempten contra la llei, tant en matèria de corrupció com en aquest tipus de situacions. Maza ha explicat que no té cap mena d'intenció d'impulsar cap normativa per castigar els mitjans de comunicació que publiquin filtracions, però sí que creu que s'haurien de castigar els filtradors.

Més continguts de