Els retrets creuats enrareixen les negociacions entre PSOE i Podem

Iglesias es manté inamovible exigint ministeris i els socialistes l’acusen de mentir

La data d’investidura s’acosta, però Pedro Sánchez i Pablo Iglesias s’allunyen i perden confiança mútua. O almenys aquesta és la conclusió de la reunió que els líders de l’esquerra espanyola van tenir ahir, la cinquena des de les eleccions del 28 d’abril. Les converses estan estancades: ni Pedro Sánchez s’obre a concedir ministeris a Pablo Iglesias ni el líder d’Unides Podem rebaixa aquesta exigència perquè fructifiqui el pacte de govern. I aquí s’han plantat. A més de no produir-se ahir cap acostament, els socialistes van perdre la paciència amb el que consideren “mentides” de Podem, que creuen que es dedica a “desqualificar el seu interlocutor”.

Les dues expressions són d’Adriana Lastra, portaveu socialista al Congrés, que va comparèixer després de la “poc fructífera” reunió entre els líders, i ho va fer més enfadada que mai i disposada a detallar els retrets acumulats a Podem que fins ara havien callat “per responsabilitat” i per facilitar les negociacions, va explicar.

Les dues “falsedats” que incomoden el PSOE són, d’una banda, la insistència d’Unides Podem en dir que els socialistes preferirien pactar amb Ciutadans i, de l’altra, la filtració que dilluns a la nit van publicar alguns mitjans espanyols sobre que, en les primeres trobades, Sánchez va oferir alguns ministeris a Iglesias. “Són dues falsedats. Són contradictòries, però és que, a més, són mentida”, va dir Lastra, que va atribuir un altre menyspreu a Iglesias. El líder de Podem havia dit que el PSOE només els volia per aprovar “algunes cosetes socials” i que en les grans qüestions econòmiques prefereixen Ciutadans. “S’haurien de preguntar si desqualificar el teu interlocutor és la millor estratègia de negociar”, va etzibar Lastra, que a més acusa el líder lila d’“anteposar els noms per formar govern a les línies programàtiques”. La portaveu va defensar la fermesa de la proposta del PSOE per al govern de cooperació: propostes del programa de Podem, una comissió que segueixi el compliment del pacte, la designació de ministres independents a proposta del partit lila i secretaries d’estat per als seus socis són les concessions que està disposat a fer el partit de Sánchez per guanyar-se el suport i la confiança de Podem. Els seus 42 diputats són imprescindibles (però insuficients) per tirar endavant la investidura.

Els arguments de Podem són oposats, o més aviat simètrics, als del PSOE. Acusen els socialistes de no haver-se mogut i aposten per la fórmula de la coalició, és a dir, que entrin membres de Podem al govern. “Tard o d’hora flexibilitzaran la seva posició, nosaltres hem flexibilitzat la nostra”, va dir Pablo Iglesias a la sortida de la reunió, en una breu declaració als mitjans davant l’ascensor del Congrés, ja que el partit va decidir no oferir una roda de premsa per explicar com estan ara mateix les postures.

Immobilisme

Els dos partis creuen que han fet esforços des de la seva posició, a diferència del seu interlocutor. Però la distància continua sent la mateixa que s’endevinava demà farà un mes, quan un Iglesias i un Sánchez somrients anunciaven un “principi d’acord” per un govern de “cooperació”. “La paraula no té importància”, va dir llavors Iglesias, confiat que es tractava d’un matís que no impediria que entressin ministres d’Unides Podem al nou executiu. Al final, s’ha demostrat que la diferència terminològica és clau: justament el que volien evitar els socialistes amb aquest canvi de terme és l’entrada de ministres. Fonts del PSOE van explicar hores després de la trobada en diversos mitjans que no només es tractava de ministeris, sinó que Podem encara demana la vicepresidència. Lastra no va negar aquesta tesi en la seva compareixença, i altres fonts del partit li donaven validesa poc després. “Si no és una qüestió de noms, què és?”, es preguntaven, apuntant que no han rebut cap document programàtic com el que sí que han presentat ells al partit d’Iglesias.

Quan queden 12 dies perquè arrenqui la sessió d’investidura i 13 perquè se celebri la votació que hauria de fer president Sánchez, la repetició d’eleccions -que seria el 10 de novembre si no hi ha elecció presidencial- no sembla ja una opció tan forassenyada. Mantenir posicions fins que el risc sigui real és l’estratègia dels dos partits per aconseguir que l’altre cedeixi, malgrat que ningú desitja aquesta repetició. El beneficiat, segons l’últim CIS, seria el PSOE, i Unides Podem podria patir una gran patacada. Però tots dos s’exposen al risc d’un sorpasso de la triple dreta, factible si es dispara l’abstenció.

L’amenaça pesa més sobre el partit lila, tal com va assenyalar ahir Lastra. “No vull pensar que el senyor Iglesias estigui buscant impedir per segona vegada que Espanya tingui un govern d’esquerres”, va recordar, recuperant el fracàs en el pacte d’esquerres que va portar a la repetició d’eleccions el juny del 2016, quan la formació d’Iglesias va començar una tendència a la baixa que no ha frenat i que podria empitjorar. Lastra, a més, va donar a entendre ahir que no hi hauria una segona votació si fracassa la del mes de juliol i que el país aniria directament a una reedició de les eleccions al novembre. El suport dels diputats de Podem és el primer que necessita Sánchez per ser president, però un cop aconseguit també necessitarà les abstencions d’Esquerra i els vots de Compromís i el PNB, que són els que té més a prop. El PSOE, tanmateix, ja ha expressat en reiterades ocasions que no vol que la governabilitat depengui dels partits independentistes.

És per això que, al mateix temps que negocia el model de govern que pot formar amb Podem, l’executiu en funcions insisteix també en demanar “per responsabilitat” al PP i Cs que s’abstinguin per desbloquejar la vida política del país. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va rebutjar la proposta de reunir-se ahir amb Sánchez per encarar la votació d’investidura, però Pablo Casado, líder del PP, sí que es va trobar amb el president en funcions a la tarda per potenciar una imatge d’home d’estat per la qual ha apostat en les últimes setmanes. Casado va insistir en la negativa a la investidura de Sánchez, però va apuntar que, “en comptes d’abstencions, s’ha de començar a parlar de coalicions i de governs estables”. De moment, sembla que les negociacions a l’Estat queden lluny d’aconseguir-ho.

Més continguts de