Dues alternatives a com emplata ‘El País’ la seva enquesta electoral

Es parla molt de la cuina de les enquestes: aquells fogons que operen a porta tancada i, afinant la mostra així o aixà, modulen una variable cap amunt o cap avall. Però l’emplatament també és una fase interessant i permet solucions creatives per a resultats no desitjats. Avui El País publica una nova enquesta electoral en la qual Podem repeteix com a primera força. El titular és: “Podem toca sostre i Ciutadans es consolida com a quarta força”. El partit de Pablo Iglesias rep l’enèsima remarca negativa i Ciutadans, la nova mascota política del diari, un nou impuls. I, efectivament, Podem baixa d’un 28,2% de suport a un 27,7%. Però ara proposo un emplatament diferent, amb les mateixes dades. Recordar, per exemple, que des del desembre Podem puja 2,7 punts i que en el mateix període el PSOE –l’opció preferida aleshores– en baixa 9,4. O una altra presentació, també amb els mateixos ingredients: si al gener Podem era la força preferida amb 4,7 punts d’avantatge respecte al segon classificat, ara al febrer la distància ha augmentat fins als 6,8 punts. Quin sostre més envellutat de tocar, oi?

I ja que hi som amb metàfores culinàries, si apropem la mirada a l’etiqueta del producte hi veiem, al costat de la fitxa tècnica, un text –aparentment de l’empresa que ha fet l’enquesta– que en només nou línies inclou acotacions com “exercici de simulació”, “expressen només estats d’opinió”, “[resultats] sens dubte momentanis i susceptibles de variació”, “[expressa] què podria quedar, en el supòsit real i no fictici”, “simpatia electoral que, en principi, semblen suscitar”, “convé recordar que es tracta només d’un exercici d’estimació” i “el seu objectiu no és de cap manera predir un resultat electoral”. Excusatio non petita, accusatio manifesta?