Què són unes eleccions plebiscitàries (i com pot actuar l'Estat per impedir-les)

Les institucions espanyoles podrien dur la convocatòria dels comicis al Tribunal Constitucional i la podrien qualificar de "frau de llei"

El president de la Generalitat, Artur Mas, sempre es refereix amb els mateixos termes a la possibilitat de convocar unes eleccions plebiscitàries. "Són uns comicis ordinaris que els partits tenen la capacitat de convertir en plebiscitaris", sosté sovint Mas. Aquesta és la via més probable per seguir endavant amb el procés sobiranista després de la consulta alternativa del 9-N i de la posterior negativa –ja en van unes quantes– de l'Estat a negociar un referèndum pactat amb la Generalitat per decidir el futur polític de Catalunya. L'enèsim 'no' de Mariano Rajoy a la consulta "legal i acordada" centra les converses que el president de la Generalitat mantindrà aquests dies amb els representants dels partits favorables al dret a decidir –incloent-hi el PSC– per consensuar el full de ruta. Un full de ruta molt marcat, precisament, per la convocatòria d'eleccions plebiscitàries. 

Uns comicis que podrien fer de "consulta definitiva", segons Mas, i que ja van ser tractats en el primer informe que el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va entregar al Govern el juliol del 2013. Què seria una convocatòria d'aquest tipus? "En l'actual context polític de Catalunya, unes eleccions podrien tenir caràcter plebiscitari si un cop les eleccions convocades pel president de la Generalitat els partits les afrontaven en els seus programes i en la campanya electoral amb l'objectiu polític fonamental d'obtenir de l'electorat un pronunciament clar sobre la independència". Traducció: obtenir dels ciutadans un mandat clar per bastir un estat independent. El CATN considerava ja el juliol del 2013 –quan encara no hi havia ni data ni pregunta acordada pel bloc sobiranista– que les plebiscitàries eren la via alternativa "més adient" per poder conèixer la posició dels catalans sobre el seu futur polític col·lectiu.

Amb quins arguments defensen els assessors de Mas aquest escenari? "Es poden invocar arguments de legalitat, d'eficàcia i de respecte al principi democràtic". El decret de convocatòria hauria de ser "idèntic" al de les eleccions ordinàries –en termes jurídics només hi ha comicis ordinaris– i s'hauria de limitar a dissoldre el Parlament. "És una via respectuosa amb la legalitat i té garantida la viabilitat pràctica, la participació de tots els ciutadans sense dificultats tècniques de cap tipus i la impossibilitat de deslegitimació dels resultats". El CATN considera que unes eleccions d'aquest tipus són més eficaces que demanar la mediació internacional perquè "permetrien amb immediatesa, simplicitat i rapidesa conèixer la voluntat del poble de Catalunya sobre el seu futur polític col·lectiu". Els assessors de Mas són més partidaris de les plebiscitàries que de la declaració unilateral d'independència (DUI), perquè consideren que el Parlament actual no va ser triat amb aquest mandat. És a dir, que les eleccions del novembre del 2012 no van tenir caràcter plebiscitari.

El CATN no fa cap referència a la possibilitat d'una llista unitària, que és una de les demandes que Mas fa als partits sobiranistes per convertir els comicis en extraordinaris. Convergència ha redoblat la pressió sobre ERC per mirar de bastir una "candidatura de país" que doni resposta al "moment excepcional" que viu la política catalana. Els nacionalistes sostenen que aquesta llista s'hauria d'edificar a l'entorn d'un programa electoral "molt referit a la independència". Oriol Junqueras, president d'ERC, va presentar aquest dimecres el seu full de ruta cap a la plena sobirania: eleccions constituents, programa comú i redacció d'una Constitució catalana.

Com podrien ser impugnades?

"Una hipotètica impugnació contra unes eleccions plebiscitàries només podria dirigir-se contra l'acte de convocatòria i no pel seu contingut, sinó com a conseqüència dels programes electorals presentats per algunes de les candidatures o per declaracions i acords de membres del Govern o del Parlament". Aquest és l'argument que fa servir el CATN per advertir d'una hipotètica suspensió d'aquesta convocatòria. Tècnicament, com es podria fer? "Les vies processals per impugnar la convocatòria serien el recurs contenciós administració o bé la impugnació davant el Tribunal Constitucional (TC)". Els tribunals haurien d'anul·lar la convocatòria no pel contingut explícit del decret, sinó com a conseqüència dels "actes aliens" a la convocatòria, "posteriors o coetanis".

Els arguments que suposadament es farien servir es basarien en el "suposat frau de llei" derivat del fet que una part dels partits que tenien àmplia representació al Parlament dissolt, en lloc d'oferir alternatives de govern sobre totes les qüestions que afecten la comunitat política "es limitarien a una única qüestió sense pronunciar-se sobre la resta i això vulneraria el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics". Aquest "frau de llei" també tindria en compte el "presumpte caràcter inconstitucional" de l'objecte plebiscitari –la independència–, en la mesura que es podria entendre que "pressuposés la sobirania del poble català per decidir" –amb vulneració de l'article 1.2 de la Constitució– i que atemptés contra la unitat d'Espanya.

"És clara la debilitat d'aquests arguments, sobretot si es té present que l'oferta electoral dels partits, coalicions i agrupacions electorals constitueix un dels punts culminants de la democràcia en què la llibertat ha de ser garantida per tots els poders públics amb més cura que en qualsevol altre moment de la vida democràtica d'un país", conclou el CATN, que també adverteix de la invocació de l'article 155 de la Constitució en cas que l'Estat renunciés a impugnar les eleccions plebiscitàries davant els tribunals. 

Aquest article preveu que l'Estat adopti les mesures necessàries per forçar una autonomia a complir "amb les obligacions que la Constitució i les lleis li imposen, atemptant contra l'interès general d'Espanya o bé el govern espanyol". No és clar, segons el CATN, que la convocatòria d'unes plebiscitàries –el debat que existirà en l'escena política catalana durant les properes setmanes– justifiqui l'aplicació d'aquest article. Un article que, d'una manera o altra, acabaria amb la suspensió de l'autonomia catalana i obriria un episodi imprevisible.

Més continguts de