Tres motius per veure: 'Violent cop'

Barcelona1. Perquè va ser un estimulant debut en la direcció cinematogràfica d'algú a qui teníem associat només –almenys aquí– a ser el mestre de cerimònies d'aquell concurs impossible (i inequívocament japonès) anomenat 'Humor Amarillo'. Aquí s'enfrontava a una història de yakuzes, un gènere al qual tornaria després en altres ocasions i que, amb 'Hana-bi' trobaria probablement el seu millor títol, més madur i reflexiu que aquest 'Violent cop' que fa honor al seu títol.

2. Perquè Kitano va ser prou intel·ligent com per reescriure el guió de cap a peus. Primer es tractava d'una comèdia, però va témer que el públic no es fixaria en la seva habilitat com a intèrpret i que ho jutjarien com a una continuïtat de les seva persona televisiva. Així que ve emascular tot l'humor del guió i va potenciar la càrrega dramàtica del film.

3. Perquè funciona molt bé el contrast entre una pel·lícula on l'acció és dura i hi ha molta violència, però la càmera sembla assistir-hi impassible. Hi ha pocs talls i Kitano s'entreté mantenint un primer pla una bona estona, o un pla mig encara més. És una manera d'atrapar l'espectador servint-li la violència en cru, sense efectismes. Paradoxalment, és com fa més efecte.