Ah! Barcelona... (1909)
De l'article de Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) a La Veu de Catalunya (1-X-1909). Demà farà cent quatre anys que esclatà la revolta de la Setmana Tràgica.
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsQuan un fet tan greu i tan pròxim, com fou per a nosaltres la commoció de Barcelona l'última setmana de juliol, cau dintre del nostre esperit, se produeix en ell una torbació semblant a la que es promou en un estany quan una gran roca estimbada hi cau i s'hi enfonsa: que tota l'aigua s'estremeix i arremolina, i el llot que era en son fons s'alça i s'escampa en ella enterbolint-la, [...] Així ens trobem ara; [...]
Lo primer que es destria és el pretext, lo que semblà la causa immediata. Contra la guerra: està bé; contra el poder que arrenca de la llar al fill o al pare per a dur-lo a morir per una causa que pot ésser justa i noble dintre una raó fondament nacional o diplomàtica, però que no és popular, que és remota a la comprensió del poble, i que en la realitat del sentiment és una atrocitat inexplicable; i el poble s'hi resisteix, se revolta; [...] Està bé; o, almenys, s'explica. Però, ¿què tenen que veure amb això els incendis i les profanacions i les rapinyes i l'assassinar gent indefensa o bé insultar-la, i destruir instituts de caritat i d'ensenyança, i temples que res ofenen, i l'obstinar-se després en una estèril alarma? [...]
¿Com és que aquesta i altres coses que passen a Barcelona, no passen en tal grau en cap més banda? ¿Com és que de Barcelona se'n diu ja arreu "la ciutat de les bombes", i ara de poc se n'ha dit "la ciutat famosa infame"? No em vinguéssiu amb allò de que els que fan el mal són forasters, perquè llavors us hauria de dir que major infàmia que en fer-lo hi ha en sofrir-lo. Doncs, deixem-ho córrer això: som nosaltres. Per què? [...]
¿Que no veieu que lo que ens manca és l'amor? [...] Catalunya, Barcelona, has de patir molt, si vols salvar-te. [...] Cerca l'amor en ton dolor, ah Barcelona -i qui no hi vulgui ésser en això, que se'n vagi. I si al capdavall resultés que ens n'havíem anat tots al mirar Barcelona deserta, Catalunya desolada, qualsevulga viatger podria dir: Aquí hi hagué potser una gran població; però per cert que mai hi ha hagut un poble.
