Els 62 pisos turístics que volen construir sobre l'última pineda verda arran de mar a Llançà

LlançàLlançà és un dels punts més calents de l'especulació urbanística a la Costa Brava. Bona part de la superfície està construïda i, de la que encara queda verge, la majoria és sòl urbanitzable amb possibilitat d'edificar, segons mana el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), aprovat fa més de vint anys. Una zona conflictiva on la normativa permet aixecar edificis és la pineda de la platja de la Farella: una hectàrea i mitja d'arbres, just davant de la sorra, rodejada a banda i banda per xalets i urbanitzacions. Es tracta de l'última zona verda a primeríssima línia de mar al llarg del terme municipal, entre Cap Ras, que és zona protegida, i la Punta d'en Feliu, en direcció a Port de la Selva. En aquesta pineda, el passat mes de juliol, l'Ajuntament de Llançà va aprovar el Pla de Millora Urbana (PMU) que dona permís al propietari privat de la parcel·la per construir-hi 62 habitatges d'usos hotelers.

El cas ha causat molt de rebombori entre veïns i ecologistes que, sota l'empara de Iaeden - Salvem l'Empordà i SOS Costa Brava, fa mesos que mostren la seva oposició al projecte. Durant tot aquest temps han organitzat diverses concentracions, han presentat al·legacions en cadascun dels tràmits administratius i, les últimes setmanes, han recollit fins a 5.000 signatures i han recaptat 21.000 euros per presentar un contenciós administratiu contra el consistori, que ja ha estat admès a tràmit.

"El PMU de l'Ajuntament permetrà crear cinc grans blocs d'apartaments en una pineda de gran valor ambiental i paisatgística, ja que és l'únic pulmó verd en una zona urbana absolutament densificada", defensa Joan Cusí, portaveu de Iaeden i SOS Costa Brava. I proposa: "Si els propietaris volen vendre per obtenir diners, en comptes de fer-ho a promotors de construccions, demanem que ho compri la Generalitat o l'Ajuntament perquè el terreny passi a ser públic i s'hi construeixi un parc davant de la platja. Seria magnífic".

El contenciós, presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), argumenta que el projecte no pot tirar endavant perquè la normativa urbanística de Llançà està "obsoleta". "Ens trobem davant d'una actuació a primera línia de mar amb un gran impacte, aprovada per un planejament que no ha passat cap avaluació ambiental perquè és de l'any 2002 –diu l'advocat Eduard de Ribot–. Tampoc hi ha hagut cap estudi de capacitat de càrrega ni sobre la disponibilitat d'aigua de la depuradora en un territori que fa un any tenia moltes restriccions per la sequera", afegeix. El lletrat també manifesta que el POUM llançanenc, durant aquests vint anys, no ha revisat ni tampoc s'ha adequat al pla director de sòls no sostenibles del litoral gironí.

De 85 a 62 habitatges, la millora aprovada per l'Ajuntament

Per la seva banda, l'Ajuntament insisteix que compleix la normativa, ja que es tracta d'una actuació en un sòl urbà ordenat, qualificat pel POUM vigent. Això sí, el consistori assenyala que, gràcies a les modificacions aprovades al ple municipal, s'ha permès ordenar els volums i reduir l'impacte de la proposta de construcció inicial, que preveia un hotel i dotze edificis de més d'una planta. "L'edificabilitat baixa un 32%, l'ocupació del sòl es redueix un 33% i el nombre d'habitatges un 23%, que passa de 85 a 62 habitatges repartits en cinc únics edificis plurifamiliars de planta baixa i primer pis als laterals nord i sud de les finques", defensa Francesc Guisset, regidor d'Urbanisme.

L'equip de govern també aclareix que es mantindrà intacta la primera línia d'arbres de la pineda, de manera que es reduirà l'impacte visual dels pisos, d'uns set metres d'alçada, que quedarien amagats darrere els pins, que en fan quinze. A més, les edificacions seran de colors naturals i de pedra, amb cobertes enjardinades per reduir l'impacte visual, millorar l'eficiència energètica i afavorir la biodiversitat.

En aquesta finca forestal encara verge s'hi troba entre els arbres un xalet amb una casa annexa, construïda el segle passat, on pràcticament no hi ha activitat. Els hereus d'aquest habitatge no seran els propietaris del nou complex de pisos, però el pla d'edificació de l'Ajuntament sí que preveu conservar aquestes dues construccions pel seu valor patrimonial.

Els ecologistes, escèptics

Tot i aquests replantejaments, els ecologistes no es mostren satisfets amb la proposta. "Hem presentat al·legacions a cada projecte i hem assistit a cada ple. Gràcies a la nostra pressió, l'Ajuntament ha minimitzat la construcció, però el nostre objectiu és eliminar-la del tot", afirma Joan Cusí. Els membres de SOS Costa Brava i Iaeden es mostren escèptics que, un cop s'aixequi la primera pedra, es respecti la conservació de la part d'arbres que delimita el plànol. "El projecte diu que deixaran una franja verda, però no ens ho creiem, perquè, quan arribin a fer els blocs, segur que hi voldran posar una piscina com a tots els complexos turístics", conclou Cusí.