IMMIGRACIÓ

Colau vol desallotjar els immigrants de la tancada a l’antiga Massana

Els refugiats que hi viuen ho atribueixen a la pressió del PSC i Valls

“De què valls, Colau?” Aquesta és la pancarta que llueix des d’ahir al menjador de la Tancada d’Immigrants, el grup de refugiats i immigrants sense papers que fa un any i tres mesos va decidir ocupar l’espai de l’antiga Escola Massana, al Raval. Ho van fer per visibilitzar la seva situació, crear un col·lectiu solidari antiracista i, sobretot, tenir un sostre sota el qual “poder dormir tranquils”. Ara s’han fet forts a l’edifici perquè asseguren que fa 10 dies van rebre una notificació de part dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona informant-los que serien desnonats en breu.

“Van venir dos homes. A la notificació que portaven hi constava que en aquest espai municipal hi havia projectada la construcció d’una ampliació d’un teatre. El termini acaba demà [avui per al lector], però ja ens van dir que tota la paperassa faria que s’endarrerís un mes més”, explica l’Esteban, un veí del Born que ajuda els refugiats. Després de reunir-se tots, les 35 persones que actualment viuen a la Tancada han decidit resistir. “Defensarem aquest lloc, que ens ha acollit i en el qual hem trobat suport de la comunitat”, corrobora el Mahdikhou, un dels immigrants que hi viu.

“No ens mourem d’aquí i si hi ha una resposta repressiva per part de la policia farem el que calgui per visibilitzar-ho. Si cal acamparem indefinidament a la plaça de Sant Jaume”, assegura l’Esteban, que ahir feia pràcticament de portaveu. “El tracte de Colau amb els immigrants s’ha endurit. Entenem que deu rebre pressions dels seus socis de govern”, etziba l’Esteban. Aquest és un sentiment compartit pels 35 immigrants de la Tancada. “Només marxarem si ens garanteixen un altre espai on poder viure de manera segura. No demanem grans luxes, un espai vell com aquest ja ens va bé”, insisteix l’Esteban, que recorda que tant el president Torra com la mateixa alcaldessa, Ada Colau, van venir a fotografiar-se i solidaritzar-se amb els valors antiracistes de la Tancada quan van començar l’ocupació. “Se n’han oblidat ben ràpid”, els retreu.

L’Ajuntament ha confirmat a l’ARA que van enviar la notificació el dia 25 de juny. “Els usos previstos per aquest edifici són d’equipament cultural. Hi ha unes obres pendents que han quedat aturades per aquesta ocupació”, expliquen fonts municipals. El consistori afegeix que “en un inici es tractava d’una tancada reivindicativa amb demandes a l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament, vinculades a la denúncia de la llei d’estrangeria”. Així, el govern municipal de Colau considera que ha donat resposta a les demandes de la Tancada que eren de la seva competència, “que són bàsicament l’agilització de l’empadronament a les persones en situació de vulnerabilitat, sense domicili fix”. En canvi, des del consistori apunten que la majoria de les demandes que el col·lectiu feia tant a l’Estat com a la Generalitat segueixen encara sense resposta.

“Plantarem cara, farem una crida veïnal i omplirem la Tancada de veïns solidaris”, assegura l’Esteban. El Manuel, un altre veí que col·labora amb els immigrants, va més enllà: “És un acte d’hipocresia venir a fer-se una foto al principi i que ara la primera acció de govern sigui desallotjar els refugiats”, assegura. “A aquesta gent els dol que Colau s’aprofités dels refugiats quan donaven vots i ara, quan ningú en parla, els facin fora. És racisme institucional”, etziba el Manuel.

35 veïns, 35 històries

El Mahdikhou té 22 anys i va arribar a Barcelona quan en tenia 13, amagat durant tres dies al forat d’un remolc d’un camió que, al seu torn, va carregar-se en un vaixell. “Em pensava que el camió i el vaixell anirien a Algesires i resulta que anava a Barcelona. Pensava que seria un trajecte de poques hores i m’hi vaig passar tres dies tancat: va ser horrible”. Després de viure en diversos centres de menors i de passar per un pis tutelat, en Mahdi -com li diuen els seus amics- ha trobat en la Tancada un espai on se sent “integrat i acollit”. “Ens hi quedarem i lluitarem perquè no estem fent res dolent. Aquí hi ha bon ambient, cursos gratuïts, trobades culturals, rentadora... És decent”, insisteix.

Ell és un dels 35 inquilins actuals de la Tancada, i cadascun té la seva història particular. També hi ha dones senegaleses i marroquines, i persones amb alguna discapacitat o malaltia a les quals han ajudat entre tots per millorar la seva situació. “Tenim una llista d’espera. Tu t’hi apuntes i, quan algú marxa, un altre entra”, explica el Nabil, de 27 anys, que va arribar del Marroc amb una barcassa que es va construir ell mateix amb dos amics. “Cada dia venen entre set i deu persones a demanar d’entrar a viure i moltes més a demanar algun tipus d’ajuda, o als cursos”, afegeix l’Esteban.

“Si ens deixen a 35 més al carrer, on viurem? Com? Amb quins diners, si no tenim permís de treball?”, es pregunta el Mahdi. “Només ens deixen una opció: la de fer petits furts per poder pagar una pensió o un plat de menjar”, respon un altre dels nois amb resignació.