El pla de Colau per fer pisos protegits a Gràcia topa amb els veïns: "És un nyap"

El projecte amenaça un interior d'illa amb un plataner centenari 

Els veïns de Gràcia celebren aquests dies que s'hagi trobat l'escletxa legal que ha de servir per salvar, com a mínim, les façanes de les dues casetes amenaçades al carrer Encarnació –la plataforma Salvem l'Alzina insta ara a expropiar l'espai i destinar-lo a equipaments–, però tenen més conflictes oberts en defensa del poc espai verd del barri i de la seva fisonomia pròpia. L'última n'enfronta uns quants directament al govern d'Ada Colau. Es tracta del moviment sorgit per defensar l'interior d'illa que queda entre els carrers de l'Àngel, Astúries i Travessia de Sant Antoni, on el govern municipal preveu aixecar un bloc d'habitatges de protecció oficial. És una mesura inclosa en la modificació del pla general metropolità que busca desafectar els immobles que es veien amenaçats per la possible prolongació de la rambla del Prat cap a la part històrica de la Vila de Gràcia que es preveia el 1976, un projecte que l'equip de Xavier Trias ja va intentar deixar sense efecte i que ara el de Barcelona en Comú entoma amb l'afegit d'incloure-hi la creació d'habitatge públic. En total, preveuen 38 pisos de protecció oficial, però alguna d'aquestes noves promocions, com la del carrer de l'Àngel, han trepitjat l'ull de poll dels veïns. Tant per la ubicació escollida com per la manera com s'ha fet. 

L'Ajuntament troba l'escletxa legal per salvar les casetes del carrer Encarnació

No s'oposen a la necessitat de construir pisos públics al barri, però denuncien que ningú no els ha informat dels plans municipals i que en el cas del carrer de l'Àngel, que es preveu obrir perquè connecti els carrers Montseny i Astúries –ara és un cul-de-sac–, el bloc amenaça un petit pulmó verd. El pla inicial del consistori era construir l'edifici, de planta baixa més tres pisos, en aquest carrer, però com que l'amplada de la via no permet tanta alçada es feia entrant la construcció prop de nou metres cap a l'interior d'illa i creant una mena de queixal a la línia de façana.

La plataforma Protegim l'Interior d'Illa qualifica l'operació de "nyap urbanístic" i l'atribueix a les "presses" del govern municipal per construir habitatge abans de les eleccions. El projecte inicial amenaçava el jardí d'un centre infantil, que inclou un plataner centenari. I els veïns de les finques del costat també estan en guàrdia per la possibilitat que el nou bloc els prengui llum. I, de fet, es va retirar a l'últim sospir de l'ordre del dia de l'últim plenari per la insistència dels veïns.

Vençuts, desnonats, sense diners i sense possibilitat de recuperar-los

El regidor de Gràcia, Eloi Badia, després del malestar generat, va llançar una segona proposta, que és la que es vol portar a aprovació en el ple d'aquest mateix divendres, que deixa l'edifici a línia de façana amb planta baixa més una i enretira cap a dins les dues plantes superiors, cosa que, defensa, permet salvar tant l'arbre com els usos escolars de l'espai i deixa el nou bloc amb una alçada inferior dels de l'entorn. Remarca, també, que l'operació no implica fer fora veïns. Però tant la plataforma com l'escola continuen rebutjant el projecte perquè consideren que no salva l'arbre, ja que l'edifici quedarà massa a prop de la copa i de les arrels, i demanen que la construcció es limiti al que permet l'amplada del carrer: planta baixa més un. El consistori, però, apunta que, amb aquestes dimensions, el projecte no és viable i defensa que la nova proposta permet satisfer tothom. Els pisos construïts passen, en aquest cas, de 18 a 15.

Des del centre infantil apunten que, fins i tot amb el nou pla, el bloc de pisos els condemnaria a tancat perquè el jardí i l'arbre són un dels punts forts de l'espai i perquè el nou bloc els taparà la llum. "Ens deixen sense sol ni arbre i amb una de les dues aules pràcticament tapiada", lamenta la directora del centre, que va adquirir el local el 2015, un cop tenia clar que l'espai es volia desafectar i no tenia cap notícia de la possibilitat d'aixecar-hi un nou bloc. "Hauré de tancar", lamenta. Els veïns d'aquesta zona critiquen que el projecte s'hagi dibuixat sense tenir en compte els usos que acollien els espais –com si s'hagués fet sobre plànol, recelen– i consideren que atempta contra l'objectiu de conservar el teixit històric del barri, que és un dels que ha motivat el projecte de no perllongar la rambla del Prat.

Un lloc per viure-hi tota la vida on els veïns són la família

"Volia que els fills es quedessin al barri"

Josep Maria Artigal, que és un dels cinc propietaris que tenen terrenys expropiats per la modificació urbanística, també va adquirir els terrenys afectats el 2015, en aquest cas per fer-hi, com preveu el planejament, un habitatge de planta baixa més un pis que preveia per als seus dos fills. Ara assumeix que això no podrà ser. "No volia especular, volia que els meus fills i els meus nets es quedessin al  barri", defensa. La plataforma demana que el punt es retiri de l'ordre del dia de divendres i que es discuteixi bé –també amb els veïns de l'entorn i no només amb els expropiats– abans de portar-lo a votació. Remarquen que el canvi introduït pel govern de Colau al projecte de desafectació que promovia Trias és substancial i requereix començar el procés de zero.

El pla, que suposa una inversió total d'11 milions d’euros si se sumen totes les expropiacions necessàries –el consistori preveu una  setantena de pisos entre els de protecció i els dotacionals– també ha generat polèmica al carrer Jaén, on hi ha un solar, en el qual també es preveu aixecar un bloc d'habitatge protegit –de planta baixa més tres–. Una part d'aquest espai és el jardí de residència d'artistes internacionals Jiwar , que destina aquest espai a un projecte amb l'associació Ara pdis, que  treballa per a la rehabilitació psicosocial de persones afectades per malalties mentals i s'encarrega de l'hort. Els veïns recelen que el consistori ha fet el pla sense tenir en compte els usos de l'espai i asseguren que a pocs metres hi ha un altre solar, que actualment està buit, i que des del setembre és propietat d'un inversor estranger.  En aquest cas, com apunten des de Jiwar, el govern municipal s'ha avingut a no afectar els 400 metres quadrats del solar amb el projecte immobiliari i mantenir l'espai de l'hort, però la lluita veïnal se centra ara a aconseguir que el nou edifici no sigui tan alt. "Tindré un mur davant del balcó", lamenta Teresa Planas, una de les veïnes del bloc veí.

Barcelona ha invertit 22 milions de la taxa turística aquest mandat

El pla municipal també preveu una promoció de pisos de protecció oficial a la Travessia de Sant Antoni i, en aquest cas, el projecte no ha generat polèmica perquè ja formava part de la modificació que es va estudiar el mandat passat. El regidor del districte, Eloi Badia, defensa que la modificació de planejament que ara es vol aprovar ha de servir per crear la promoció de pisos públics "més important" de les que s'han fet a Gràcia i, alhora, per desafectar les cases dels veïns amenaçats per la possible prolongació de la rambla del Prat. Si no hi ha canvis de plans, el projecte es discutirà en el ple de divendres. 

Expropiació de les casetes

En el cas de les dues casetes amenaçades per una promoció immobiliària al carrer Encarnació, la plataforma Salvem l'Alzina demana al consistori que expropiï l'espai i que no hi faci habitatge públic, sinó que el destini a equipaments i espai verd. La plataforma rebutja la idea llançada pel consistori d'incloure en el projecte pisos protegits en el cas que es decidís l'expropiació perquè demana mantenir els jardins i donar ús veïnal a l'espai.

Més continguts de