DIA MUNDIAL DE CONSCIENCIACIÓ SOBRE L’AUTISME

Descobrir que ets autista quan ja ets gran

Hi ha pares que saben que tenen TEA pel diagnòstic dels seus fills

El Jordi va descobrir que tenia un trastorn de l’espectre autista (TEA) amb quaranta anys a través del diagnòstic de la seva filla. La seva dona, que és pediatra, es va adonar que la nena havia començat a parlar molt tard i que els canvis de rutina li costaven molt. El Jordi, des de feia temps, patia constants bloquejos causats pel canvi de torn del treball, una angoixa, de fet, que s’havia repetit al llarg de la seva vida.

“Vaig començar a relacionar coses. Quan era petit em costava molt acostumar-me a les novetats, a una cosa tan senzilla com el canvi d’aules a l’escola. Als 11 i 12 anys vaig començar a quequejar, sempre estava molt nerviós i vaig passar-me dos anys sense parlar”, explica. La presidenta de la Federació Catalana d’Autisme (Fecaa), Rosa Serrano, assegura que els casos d’adults que s’assabenten de tenir TEA gràcies a la detecció als seus fills són molt habituals: “Identifiquen aquells símptomes conductuals amb els seus, però s’han passat tota la vida desconeixent que tenien TEA”.

Un cas semblant és el de Maria Queralt, que fa menys d’un any va descobrir que era Asperger quan, diagnosticada la seva filla, va adonar-se que reaccionava igual que ella. “Quan van dir els comportaments que manifestaven el seu TEA em vaig dir: «Però si faig el mateix que ella!»”, relata. El maig del 2017, després de mesos de baixa laboral per estrès, van comunicar-li que havia nascut amb Asperger, o autisme d’alt funcionament.

Ramon Cererols també va néixer autista però li van caldre 59 anys perquè l’hi diagnostiquessin. Ara és expert en el trastorn que l’ha acompanyat tota la vida. “Quan era petit no entenia les emocions dels altres, em sentia estrany quan havia d’interactuar. Pensava que potser no sabia ser com ells”, revela.

Trastorn desapercebut

Cap dels tres va ser diagnosticat de TEA quan eren petits, tal com recomanen els experts. Serrano emfatitza que detectar el TEA en infants és essencial per minimitzar els efectes del trastorn a l’etapa adulta i fomentar la plena inclusió: “Amb 18 mesos o menys, un professional ja pot veure que aquell nen presenta signes d’autisme”. Ara bé, Serrano creu que no tots els pares són capaços d’interpretar les conductes dels seus fills, malgrat que siguin molt evidents. “La gent del nostre voltant ens veu una mica estranys, més aviat reservats o tímids, però no creuen que tinguem un problema perquè el TEA no té unes característiques visibles”, apunta el Ramon. Es calcula que un 1% de la població europea pateix alguna mena de TEA i que la detecció precoç afavoreix l’autonomia i la plena inclusió de la persona que té el trastorn a la societat.

Però tots tres han hagut de lluitar sols. El Ramon i la Maria coincideixen en el fet que, amb els anys, van aprendre a dissimular els problemes que no sabien resoldre de manera intuïtiva. “Als ulls dels altres, era una persona neurotípica”, apunten. Però el Jordi se sent indignat perquè cap professional l’hi hagués detectat abans: “He superat tots els obstacles que he trobat en el camí i valoro molt positivament tot allò que he aconseguit, però m’hi he hagut d’esforçar molt”. La Maria també ho té clar: “Actualment estic de baixa per depressió. Penso que ara no estaria així si el meu diagnòstic hagués sigut als sis anys, com el de la meva filla, i no als quaranta-cinc”. Hi ha persones que, com el Jordi, la Maria i el Ramon, es passen tota la vida esforçant-se per moure’s al mateix ritme que la societat. Es fan adults, tenen un lloc de treball i una família, però un dia, fortuïtament, descobreixen que tenen algun tipus de TEA. Passat el xoc inicial, s’adonen que s’han alliberat del somriure social i per fi obtenen una explicació per a aquella incògnita que sempre havien tingut a dins i no aconseguien reconèixer. “Em dic Queralt i soc autista. No vull camuflar-ho més”, reivindica.

Etiquetes

Més continguts de