La Ribera d'Ebre comença a rebrotar

Els pagesos afectats per l'incendi de l'estiu rebran avui les primeres ajudes directes, de gairebé mig milió d'euros

La zona cremada a la Ribera d'Ebre, en una imatge d'arxiu / TJERK VAN DER MEULEN

El refranyer català diu que "qui no demana, pateix de gana". I n'és ben conscient el president del sindicat agrari ASAJA a Lleida, Pere Roquer, després de confirmar-se que aquest divendres el departament d'Agricultura pagarà una partida d'ajudes directes de 489.000 euros a una part dels pagesos de la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues que el juny passat van veure com el foc devorava les seves finques. "Vam tallar carreteres durant tot l'estiu, fins i tot vam anar a protestar a la plaça Sant Jaume de Barcelona. I se'ns va dir que les ajudes directes no eren possibles. Però avui podem constatar que sí, que la Generalitat ha fet els deures i ha atès 75 de les 83 sol·licituds d'ajuts directes. I ho dic amb certa perplexitat perquè me'n vaig assabentar fa només dos dies i per vies no oficials", explica Roquer.

La Ribera d’Ebre es conjura per “rebrotar” després de l’incendi

El cert és que una mica més de mig any després de l'incendi que va calcinar més de 5.000 hectàrees a les muntanyes interiors del sud de Catalunya, les diverses institucions han començat a complir els seus compromisos per facilitar la regeneració natural del bosc i reactivar l'activitat agrícola. S'han impulsat actuacions per facilitar la neteja de les zones forestals i la millora de les infraestructures bàsiques. Així, es destinaran onze milions i mig d'euros a mesures per pal·liar els danys de l'incendi i per potenciar el regadiu. A més, ja s'han formalitzat préstecs amb condicions avantatjoses de 150.000 euros als propietaris que ho van demanar. D'altra banda, la Diputació de Tarragona aportarà 116.000 euros en vehicles, maquinària i elements de protecció individual. "Els alcaldes hem treballat per recollir les necessitats de la gent i fer una diagnosi dels problemes. I això ha estat clau per poder implementar després els ajuts de les institucions superiors", diu Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.

Paral·lelament, s'han posat en marxa diversos plans d'ocupació del departament de Treball, Afers Socials i Famílies que a través dels consell comarcals de la Ribera, el Segrià i les Garrigues– i l'Ajuntament de Flix han permès contractar 75 persones. Durant un any s'encarregaran de la neteja, desbrossat i replantació en algunes de les zones forestals i agrícoles cremades. De fet, des de principi de gener i fins aquest febrer, el Centre d'Empreses de Flix acollirà els cursos previs de formació per als contractats. "Aquests dies estem aprenent com manipular les eines i com fer-ne el manteniment. M'agradarà treballar en contacte directe amb la natura i ajudar a recuperar aquests paisatges on m'he criat", explica Tània Gironés, una de les seleccionades en el pla d'ocupació. Amb formació acadèmica de projectista delineant i pagesa de cap de setmana, espera que aquest pla serveixi per obrir-se camí en un nou àmbit laboral.

“Era necessari sacrificar les nostres finques”

Generar una dinàmica de prevenció

Els plans d'ocupació acabaran a finals d'any, però els diversos ens locals tenen intenció de buscar fórmules que en permetin la seva continuïtat almenys en part– de cara al 2021. "Els contractats fan un mòdul que els permetrà obtenir un certificat professional de peó forestal. Però aquesta formació volem que continuï el primer trimestre de l'any vinent. Amb gent formada i un bon pla de gestió forestal que tot just comencem a abordar, hem de ser capaços de generar una dinàmica que impliqui administracions i associacions de propietaris forestals, per consolidar la prevenció d'incendis i la bona gestió de boscos i zones agrícoles", aclareix Francesc Barbero, alcalde de Flix, un dels municipis més afectat per l'incendi del juny de l'any passat.

Els experts alerten: “No hi ha millor tallafoc que un camp de conreu”