L'Agència Europea del Medicament serà a la Torre Agbar si Barcelona n'és la seu
Així ho han acordat l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Estat
BarcelonaSi finalment l'Agència Europea del Medicament ve a Barcelona s'instal·larà a la Torre Glòries, anomenada abans Torre Agbar. Així ho han acordat les diverses institucions implicades en una reunió entre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el tinent d'alcaldia d'Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni; la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat; i el conseller de Salut, Toni Comín, en una reunió celebrada aquest divendres a l'Ajuntament.
La Torre Glòries té 33.000 m2 -tindria lloc per als 900 treballadors de l'Agència Europea del Medicament- i ha estat escollida per la seva bona situació i connectivitat amb la resta de la ciutat. L'Ajuntament ja disposa de la carta d'acceptació de la propietat de l'edifici (Merlin Properties Socimi), que mantindrà l'exclusivitat per a ser la seu d'aquest organisme europeu. La seva ubicació a la plaça de les Glòries dinamitzaria molt més el barri del 22@, on ja hi ha empreses com el bufet Cuatrecasas, Mediapro, Indra o RNE i EFE.
Les tres administracions -Ajuntament, Generalitat i Estat- estan treballant de forma conjunta per impulsar la candidatura, que ha rebut el suport explícit del president del govern espanyol, Mariano Rajoy. En la reunió d'aquest divendres també s'ha acordat impulsar la creació del Consell Ciutadà de Suport, amb l'objectiu que sumi adhesions a la candidatura. Segons defensa l'Ajuntament, ser la seu d'aquest organisme suposaria "un reforç molt important pel desenvolupament econòmic i social" de la ciutat, de Catalunya i de l'Estat.
L'Agència (EMA, per les sigles en anglès) es va inaugurar l'any 1992. Ja aleshores, Barcelona també va presentar la seva candidatura per ser-ne la seu, però va quedar en segon lloc per darrere de Londres. Ara, amb el Brexit, diversos organismes oficials han de canviar de ciutat, i Barcelona va alçar el dit per rebre aquesta institució d'avaluació científica, supervisió i control de la seguretat dels medicaments a la UE. Però com Barcelona, també han presentat candidatura Amsterdam (Holanda) i Lilla (França).
De fet, fins a 20 estats dels 27 països membres de la UE -els qui al final triaran la nova seu- han mostrat interès per acollir l'EMA. Ser-ne la seu implica, d'entrada, rebre 900 treballadors altament qualificats (n'hi ha de tots els països de la UE menys de Malta i Luxemburg), així com acollir unes 40.000 visites l'any d'experts i empresaris, una xarxa d'unes 1.600 empreses que també es poden arribar a moure per estar més a prop de l'EMA i 322 milions d'euros d'inversió.
La batalla per ser la seu
Davant el gran impacte social i econòmic que té ser-ne la seu -Londres ha tingut una gran influència en les decisions d'investigació i desenvolupament de medicaments-, està previst que moltes més ciutats s'afegeixin a la cursa per endur-se l'EMA i garantir-se, així, cert prestigi científic, donar un impuls a la seva indústria farmacèutica nacional i tenir accés a un bon grapat d'experts. Per exemple, Milan vol emportar-se l'Agència i farà valdre que és el segon fabricant de productes mèdics de la UE i que Itàlia ja té experiència com a seu europea albergant l'Autoritat Europea de la Seguretat Alimentària, que està a Parma. Dublin, en canvi, reivindicarà el canvi suau i gens brusc de traslladar-ho de la Gran Bretanya a Irlanda, en què es mantindria l'anglès com a idioma oficial. Amsterdam posarà de relleu les bones connexions internacionals i Suècia intentarà convèncer els altres països europeus gràcies a la gran influència de la seva agència de medicina nacional, que és un dels socis més propers de l'EMA.
En tot cas, els països membre han demanat clarificar quins requisits prevaldran a l'hora d'escollir la nova seu. I reclamen que sigui quan abans millor, perquè temen que el personal altament qualificat comenci a buscar feina fora de l'EMA si s'entra en un període d'inestabilitat i incertesa. De fet, de moment no hi ha una data prevista per prendre la decisió final.
