Publicitat
Publicitat

El TC tomba la prohibició dels toros a Catalunya

Considera que envaeix les competències de l'Estat perquè els toros són patrimoni cultural immaterial. La decisió, però, no s'ha pres per unanimitat: tres magistrats discrepen de la sentència

Més de sis anys després de la històrica prohibició dels toros a Catalunya per part del Parlament -amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions- el Tribunal Constitucional ha tombat aquest dijous la llei 28/2010, que va abolir els espectacles taurins des de l'1 de gener del 2012. El ple ha decidit validar el recurs d'inconstitucionalitat del PP presentat l'octubre del 2010, en què argumentava que la prohibició "envaeix competències estatals" i " restringeix drets i llibertats dels ciutadans". Però a diferència de la majoria de sentències en contra de decisions del Parlament, aquest cop la decisió no s'ha pres per unanimitat entre els magistrats de l'alt tribunal. Tres discrepen de la sentència: la vicepresidenta del tribunal Adela Asua Batarrita, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol Ros.

L'any que es van acabar els toros... o no

Els magistrats han anul·lat, concretament, l'article 1 de la llei catalana perquè consideren que envaeix la competència de l'Estat en matèria de cultura. S'emparen en dues normes impulsades pel PP el 2012 i el 2015 -que no van ser recorregudes per ningú- i que van servir per declarar la tauromàquia patrimoni cultural immaterial. Segons fonts jurídiques, el TC assenyala en la seva sentència -que no es difondrà fins d'aquí uns dies- que Catalunya té competència per regular els espectacles públics i també per protegir els animals. I per exemple, assenyala que es podria incloure la prohibició de les corrides per protegir els animals, com és el cas. Però en haver estat declarada la tauromàquia patrimoni cultural, l'alt tribunal considera que envaeix competències.

Els magistrats han avalat així la ponència de la jutge i catedràtica de dret civil de la UB Encarnación Roca, magistrada del TC, que considerava estimar el recurs del PP. Roca creu que el Parlament no té competències per prohibir els toros, sinó només per regular-los. En aquest sentit, i emparant-se en els articles 149.1.28 i 149.2 de la Constitució, considera que el Parlament va vulnerar les competències estatals. "Sense perjudici de les competències que podran assumir les comunitats autònomes, l'Estat considerarà el servei de la cultura com un deure i atribució essencial i facilitarà la comunicació cultural de les comunitats, d'acord amb elles", estableix el segon article.

Els arguments de l'alt tribunal

Considera que la tauromàquia és un "patrimoni cultural comú" i que la seva regulació depèn de l'Estat

Els populars branden aquest argument gràcies a l'aprovació el 2015, en aplicació del corró de la majoria absoluta del PP al Congrés, d'una llei per a la salvaguarda del patrimoni cultural i immaterial, que obria la porta a fer tornar les curses de braus a Catalunya. L'article 11 de la llei estableix que "correspon a l'administració general de l'Estat" la "garantia de la conservació del patrimoni immaterial espanyol", així com "promoure'n l'enriquiment i fomentar i tutelar l'accés de tots els ciutadans a les seves diferents manifestacions".

Segons el jurista Carles Soliva , vicepresident de la comissió de defensa dels drets dels animals del Col·legi d'Advocats de Barcelona i vocal de la comissió de dret constitucional, la llei sobre el patrimoni immaterial no hauria de poder afectar la legislació catalana que prohibeix els toros, perquè és posterior . Fonts jurídiques del TC, aclareixen a l'ara que el tribunal sempre fa servir les normes vigents per dictar sentències. " No hi ha problema que la llei catalana sigui anterior a aquestes normes", assenyalen, recordant que ningú va impugnar les iniciatives del 2013 i el 2015.

El Govern no complirà la sentència

Recorda que l'Estatut concreta que la Generalitat té "la competència exclusiva" sobre espectacles

El Govern ha assegurat que "no hi tornarà a haver toros digui el que digui el TC". El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep rull, ha assegurat que la Generalitat té "tots els mecanismes normatius per impossibilitar-ho", i compta amb el suport tant de Junts pel Sí, com de CSQP, el PSC i la CUP. La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ja va avançar fa dues setmanes que en cas que el TC tombés la prohibició " immediatament ens posaríem a treballar per impedir que aquesta sentència tingués cap efecte pràctic ". "Acatarem la decisió que va prendre el Parlament, avalada per una ILP amb un suport extraordinari", va anticipar Munté, i va afegir: "De cap de les maneres volem un país on es matin o es facin patir els animals".

El Parlament al·lega que la cessió de competències sobre espectacles inclou "l'ordenació del sector" i que això implica la possibilitat de prohibir-ne . Afegeix que l'Estatut del 2006 concreta que la Generalitat té "la competència exclusiva" sobre els espectacles i recorda que Castella-la Manxa, per exemple, també ha prohibit els braus embolats . La protecció dels animals també és una responsabilitat exclusiva de la Generalitat.

Sis anys de lluita del PP per fer tornar els toros

Del recurs al TC a una ILP estatal i una llei al Congrés a les que s'ha aferrat l'alt tribunal

El PP no s'ha quedat de braços plegats per fer tornar els toros a Catalunya. Des que va presentar el recurs que ara s'ha estimat al Tribunal Constitucional l'octubre del 2010 que no ha parat d'impulsar mesures perquè a la Monumental es tornin a celebrar corrides. El 2013, gràcies a una ILP amb 587.000 firmes de tot l'Estat, es van declarar Bé d'Interès Cultural els espectacles taurins. Una de les normes que ara ha brandat l'alt tribunal. El PP estava convençut que els toros tornarien quan es convertís en llei. Però no va ser així. El govern de Mariano Rajoy ho va tornar a intentar amb l'aprovació de la llei per a la salvaguarda del patrimoni cultural i immaterial el 2015.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de