Barcelona registra la xifra més baixa de morts en accidents de trànsit en 15 anys

BarcelonaUna de freda i diverses de calentes en el balanç de la sinistralitat a la ciutat de Barcelona que ha fet públic aquest dimarts l'Ajuntament de la capital catalana. En comparació amb l'any 2023, les dades de l'any passat mostren una millora pel que fa a la reducció de la sinistralitat –6.708 accidents, un 2,39% menys–, el nombre de ferits –8.482, un 3,44% menys– i, sobretot, les víctimes mortals, que passen de les 20 del 2023 a les 11 del 2024 –un 45% menys–. L'única taca en l'expedient és el fet que, malgrat el descens global de ferits, augmenta la xifra de ferits greus, que passa de 228 a 242.

La xifra dels 11 morts és la millor dada registrada a Barcelona en els últims 15 anys. Tanmateix, tant la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, com el tercer tinent, Albert Batlle, han subratllat que, mentre hi hagi una sola víctima a la ciutat, no es podrà considerar una bona notícia. Un cop més, el col·lectiu més afectat pels accidents mortals va ser el dels motoristes, amb cinc conductors i tres passatgers morts.

Durant l'any també hi va haver un conductor de patinet i un de camió morts, a més de dos passatgers d'un cotxe i una furgoneta. Es va registrar, en canvi, un únic vianant mort en accident de trànsit, una xifra molt inferior a la de 2023, quan hi va haver fins a nou vianants atropellats amb resultat de mort.

Pel que fa als 242 ferits greus, 225 (un 93%) formaven part del que es considera col·lectius vulnerables: motoristes, vianants, ciclistes i conductors d'altres vehicles de mobilitat personal com ara patinets. També en aquest apartat, predominen els usuaris de moto i ciclomotor –119 ferits greus el 2024.

Pel que fa als vianants, si bé hi va haver menys morts el 2024, les dades apunten també a un augment dels ferits greus. N'hi va haver 73, pels 58 de l'any anterior. En aquest cas, 24 dels vianants ferits greus ho van ser a conseqüència d'un atropellament per part d'un turisme, mentre que 17 van ser atropellats per una moto, 5 per una bicicleta i 5 més per un patinet.

Tant Bonet com Batlle han confiat que l'entrada en vigor el pròxim 1 de febrer de la nova ordenança de mobilitat i el nou pla local de seguretat viària, que es vol aprovar inicialment en la comissió de Presidència d'aquest dimecres, contribueixin a millorar els indicadors en els pròxims anys.

Punts negres de la ciutat

El balanç de la sinistralitat també mostra els punts negres de la ciutat, aquells on, en una distància de quinze metres, hi ha hagut deu o més sinistres amb lesionats durant l'any. Un cop més, els carrers més transitats, com ara Aragó o la Gran Via, apareixen entre els que tenen més sinistres amb ferits. De fet, el punt amb més accidents, amb 21 sinistres, va ser l'encreuament de la Gran Via amb Aribau, que ja apareixia també el 2023 entre les zones crítiques.

Per darrere apareixen l'encreuament del carrer Aragó amb el carrer Muntaner (16 sinistres) i el del carrer Aragó amb Villarroel (15), que també repeteix de l'any passat. Durant el 2024 també la ronda de Dalt ha acumulat diversos punts negres entre el punt quilomètric 9 i el 10,5. Uns accidents que, en part, l'Ajuntament ha atribuït a les obres de cobertura de la ronda, que van obligar a tallar durant uns mesos un dels tres carrils per sentit.

30 multes al dia dels radars

Pel que fa a les causes directes dels accidents provocats per diferents vehicles, el principal motiu torna a ser la manca d'atenció del conductor –1.542 dels sinistres–, seguit del fet de no respectar la distància de seguretat –984–, els girs indeguts –694– i saltar-se un semàfor –673.

Entre els 6.708 sinistres, en 168 els protagonistes van donar positiu en alcoholèmia i 17 en drogues o medicaments. També hi va haver 30 accidents en què es va registrar un excés de velocitat. De fet, fins al mes de novembre del 2024 els radars de la ciutat van imposar fins a 239.000 sancions per excés de velocitat, gairebé 30 al dia.