Multa de 420.000 euros per al propietari d'un bloc a Ciutat Vella amb pisos turístics il·legals

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient sancionador de 420.000 euros al propietari d'un edifici de Ciutat Vella que l'havia convertit en un bloc de pisos turístics il·legals. Segons ha informat el consistori, la propietat d'aquest bloc del carrer Ample número 24 comercialitzava com a allotjaments turístics il·legals tots els habitatges de l'immoble menys un, on hi vivia una llogatera de renda antiga, que és qui gestionava la recollida de claus i entrades i sortides dels allotjaments turístics de l’edifici.

Amb aquesta sanció s'acaba un periple de cinc anys en què la propietat del pis ha jugat al gat i la rata amb l'Ajuntament. Des del 2018, els inspectors municipals havien detectat que diversos habitatges d'aquest immoble es comercialitzaven com a pisos turístics a través de Booking i Airbnb malgrat no tenir autorització per a l'activitat turística. Tanmateix, quan el consistori obria els expedients contra la propietat, aquesta al·legava en tots els casos que desconeixia el que feien els seus llogaters, i que l’havien enganyat utilitzant el pis per rellogar-lo a turistes. A més, quan l'Ajuntament reclamava desactivar aquests anuncis a les dues plataformes, al cap d'un temps tornaven a activar-se amb noms, fotos i amfitrions diferents per intentar esquivar les inspeccions.

Davant les contínues irregularitats, l'Ajuntament va obrir una investigació a fons. Durant mesos va acumular proves, fins que al mes d'abril, arran d’una inspecció conjunta entre els inspectors municipals, la Guàrdia Urbana de Barcelona i el districte de Ciutat Vella, es va constatar que 14 dels 15 habitatges de l'edifici –format per una planta baixa, quatre plantes d’altura i el terrat– estaven ocupats per turistes allotjats en pisos sense la llicència per exercir l’activitat turística corresponent.

Amb tot aquest cúmul de proves, l’Ajuntament va procedir a sancionar la propietat per una activitat il·legal considerada "molt greu", ja que s'han utilitzat de forma fraudulenta els habitatges sense fer front a les obligacions tributàries que es desprenen de l’ús turístic. El consistori ha obert un procediment sancionador amb una proposta de sanció de 420.000 euros, una xifra derivada tant del benefici obtingut per la propietat a través de l’actuació il·legal com de les multes regulades per la llei de turisme de Catalunya. A més, s'enviarà aviat a l’Agència Tributària tota la informació continguda en l’expedient, per tal que la propietat respongui també si escau davant la hisenda pública.

El regidor del districte de Ciutat Vella, Albert Batlle, ha destacat que el procés d'investigació per part de la Guàrdia Urbana i els serveis d'inspecció ha estat "llarg" i ha fet valdre l'actuació per sancionar amb una multa "exemplar" l'estafa que cometia la propietat. "Perjudicava greument a la resta de veïns de la zona", ha indicat Batlle, que ha fet referència a "l'expulsió" veïnal que impliquen aquest tipus d'activitats. "Esperem que no es repeteixi i serveixi com un avís", ha reblat.

La multa imposada ara a aquest propietari és la més alta reclamada fins ara per l'Ajuntament un particular. El passat mes de desembre el consistori va imposar un expedient sancionador superior -de fins a 600.000 euros, l'import màxim fixat per la llei- però no era a un únic propietari sinó que era al líder d'un entramat empresarial que llogava desenes de pisos turístics a la ciutat sense llicència.

La lluita contra els pisos turístics

La lluita contra l'excés de pisos turístics és una de les batalles clau de l'Ajuntament de Barcelona. El cens d'aquest tipus d'habitatges ja supera els 10.000 pisos, després que en els últims mesos hagi calgut donar d'alta 886 pisos turístics nous arran de l’escletxa legal de la sentència del 2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va tombar per defectes de forma el pla de regulació d'establiments turístics de Barcelona (Peuat).

Ara el govern municipal confia que el nou decret aprovat recentment pel Govern i validat pel Parlament li doni prou eines per poder tancar alguns d'aquests pisos i poder-los dedicar a habitatge principal, sobretot tenint en compte que les últimes dades indiquen que el lloguer a la ciutat ja costa una mitjana de 1.171 euros, per sobre del salari mínim interprofessional.