La proposta de Collboni dilueix l'impacte del 30% sobre les grans rehabilitacions

BarcelonaModificar la reserva del 30% d'habitatge protegit és una de les principals promeses electorals que va fer Jaume Collboni en la seva cursa per accedir a l'alcaldia de Barcelona l'any 2023. Arribat ara a l'equador del mandat, l'alcalde vol desencallar aquell compromís aviat i vol fer-ho diluint l'impacte que la norma té sobre les grans rehabilitacions. Segons ha pogut saber l'ARA de diverses fonts, l'última proposta que el govern municipal ha fet arribar als grups –i que encara es podria modificar durant les converses– redueix substancialment el parc d'habitatge que podria veure's afectat per la mesura, ja que la norma només afectarà grans rehabilitacions d'edificis de més de 1.500 m² –fins ara eren els de més de 600 m²– i no tots.

En la presentació que s'ha fet en les últimes setmanes a alguns grups de l'Ajuntament i a la qual ha pogut accedir l'ARA, el govern municipal afegeix dues restriccions més. Dins dels edificis de més de 1.500 m² només estaran obligats a reservar habitatge protegit aquelles grans rehabilitacions que impliquin un canvi d'ús –el pas d'oficines a habitatge, per exemple– de més de 600 m² i aquells edificis amb propietat vertical –amb un únic propietari– que facin divisions horitzontals –que venguin els pisos a més d'un propietari– llevat que hagin estat rehabilitats en els últims 10 anys. Aquesta és, de fet, una via que fins ara han utilitzat algunes propietats verticals per esquivar l'obligació del 30%. Per fingir que no es tractava d'una gran rehabilitació de tot l'edifici sinó que eren diferents propietaris rehabilitant el seu pis, venien alguns dels habitatges de la finca.

Tot plegat fa que l'impacte del 30% sobre la gran rehabilitació es prevegi escàs. Només pujant a 1.500 m² la superfície mínima dels edificis afectats en el cas de gran rehabilitació ja es redueix substancialment el parc d'habitatge que podria veure's obligat a cedir habitatge protegit, que passaria de prop de 4.000 edificis a només 1.350. I d'aquests, caldria veure quants compleixen la resta de requisits necessaris perquè la reserva del 30% els impacti. Fonts de l'Ajuntament apunten a la necessitat de reactivar la rehabilitació d'edificis a Barcelona, amb un parc d'habitatge molt envellit.

Possibles compensacions econòmiques

Sí que es manté, però, l'obligació de reservar un 30% d'habitatge protegit en aquelles construccions d'obra nova superior als 600 m², en aquells edificis on es facin ampliacions d'alçada –remuntes– superiors a aquests 600 m², i en els edificis que s'han fet completament nous només mantenint dempeus la façana. Ara bé, a diferència del que passa actualment, la proposta de Collboni ofereix als promotors diferents alternatives perquè els pisos protegits no s'hagin de fer obligatòriament en el mateix bloc que construeixin o rehabilitin.

En aquest sentit, es preveu una modificació de l'article 73 de la Carta Municipal per permetre que els promotors puguin construir el 30% d'habitatge protegit en un altre solar del mateix barri o d'un barri limítrof –encara que sigui d'un altre districte–, que converteixi en habitatge protegit pisos del mercat lliure ja construïts però que estiguin buits, repartits en edificis del mateix barri o, fins i tot, que no hagin de fer pisos protegits i que puguin limitar-se a fer una permuta i abonar una compensació econòmica a l'Ajuntament que el consistori destinaria a "ampliar el parc públic de lloguer assequible".

Per tirar endavant aquesta última via, l'Ajuntament hauria de posar en joc sòl que té actualment qualificat d'habitatge lliure. Per no haver de fer habitatge protegit, el promotor podria fer una permuta amb aquests terrenys de l'Ajuntament. És a dir, que fos una part del sòl públic el que passés a ser protegit per assumir aquest 30% per compensar que el sòl privat passés a ser completament de mercat lliure. A canvi, el promotor abonaria a l'Ajuntament una compensació que seria l'equivalent a la diferència de valor entre el mercat lliure i l'habitatge protegit i que el consistori preveu destinar a ampliar el parc públic de lloguer assequible.

La proposta és controvertida perquè, si ho vol, l'Ajuntament té la capacitat de requalificar el sòl que ara té qualificat d'habitatge de mercat lliure per fer-hi habitatge protegit. És a dir, que podria destinar el 100% d'aquells terrenys a habitatge protegit per si mateix i, per tant, que el 30% d'habitatge protegit que haurien de fer els privats es fes en altres sòls.

Pendent del suport de Junts

Collboni ha defensat des de l'inici del mandat la necessitat de modificar la reserva del 30% d'habitatge protegit perquè considera que fins ara "no ha funcionat". La previsió de fer créixer el parc d'habitatge assequible en uns 334 pisos nous cada any que es va fer quan es va aprovar la reforma EL 2018 –amb els vots de comuns, PSC, Junts i Esquerra– ha quedat lluny de complir-se. De fet, el mateix govern municipal acostuma a remarcar que fins ara només se n'han fet 23.

La proposta de l'alcalde, però, necessita encara el suport d'altres grups per poder tirar endavant. La prioritat del PSC en les últimes setmanes ha sigut tancar un acord amb Junts, amb qui els socialistes en tindrien prou per aprovar la reforma. El pacte, però, encara està pendent d'alguns serrells, com ara la fiscalitat –els juntaires reclamen una rebaixa de l'IBI del 4%–, crear nous ajuts i reclamar a la Sareb la cessió dels 823 actius immobiliaris que té a la ciutat.

Alerta per l'impacte sobre els llogaters

Tot i que els socialistes han insistit en públic a demanar també l'aval d'Esquerra, els republicans fa setmanes que no mantenen converses amb el govern municipal i no veuen clara l'última proposta. A més, s'han desmarcat en els últims dies de qualsevol pacte en matèria d'habitatge que inclogui Junts. El que també està descartat és el suport de Barcelona en Comú, que alerta que les exempcions a les grans rehabilitacions en finques de propietat vertical deixen "desprotegits tots els blocs de llogaters" davant de l'especulació dels fons voltor.

La voluntat del govern municipal era aprovar la reforma del 30% en la reunió de la comissió de govern d'aquest dijous per poder-la portar a la comissió d'urbanisme de la setmana que ve, però finalment no podrà ser. Sobre la taula hi ha la possibilitat d'ajornar-ho per a més endavant i convocar una comissió d'urbanisme extraordinària aquest mateix mes o –més probable– esperar la comissió d'urbanisme del mes de juliol.