PANDÈMIA
Societat 28/02/2021

Es busquen urgentment donants de plasma

És difícil trobar-ne tot i que el plasma pot servir per curar malalts de coronavirus

4 min
01. Alba Pérez Baulies, en el moment de donar plasma a l’Hospital de la Vall d’Hebron. 02. Una bossa amb plasma.
Disponible en:

BarcelonaUna franja vermella cobreix el terra de l’entrada del banc de sang de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona com si fos una catifa vermella, perquè els que hi venen són tractats com estrelles. En un costat hi ha quatre butaques blaves i tres persones assegudes, totes amb el braç estirat i immòbil. Estan donant sang. A l’altre costat hi ha quatre butaques més i un cartell enorme que penja del sostre i que diu: “Aquí es dona plasma”. Però no hi ha absolutament ningú.

“Avui estava previst que vinguessin cinc donants de plasma”, diu David Gràcia mentre consulta el quadrant de donants del líquid que corre per les seves venes i que pot salvar vides. El plasma de les persones que ja han passat el coronavirus és gairebé un antídot. No hi ha cap estudi concloent que ho avali, però totes la investigacions realitzades suggereixen que el plasma de les persones que van estar infectades conté anticossos que poden ajudar a curar els malalts de coronavirus.

David Gràcia és el “promotor del banc de sang”. En altres paraules, entreté els donants perquè l’extracció sigui més suportable i fa soroll a les xarxes socials per animar la gent a fer-se donant. A primera vista sembla un sanitari més: va amb bata blanca. Corrobora que no és fàcil trobar donants de plasma que hagin passat el coronavirus, malgrat que cada dia hi ha centenars de contagiats nous a Catalunya.

Són les onze del matí i una de les cinc persones que s’esperava que anés a donar plasma no s’ha presentat a la cita. Una altra sí que ho ha fet, però li estan extraient sang i no plasma com estava previst. “M’han dit que no tinc les venes prou gruixudes per poder donar plasma”, lamenta la dona, amb un tub connectat al braç. Es diu Blanca Pastó, té 44 anys i diu que va passar el coronavirus el març de l’any passat. Fins i tot va estar hospitalitzada cinc dies. El seu marit encara ho va passar pitjor: es va estar a l’UCI i encara n’arrossega seqüeles. Per això ella tenia tantes ganes de donar plasma.

Els requisits per donar

Però no n’hi ha prou amb la voluntat, també cal complir tot un seguit de requisits. A part d’haver passat el coronavirus, cal tenir el resultat d’una prova PCR que ho confirmi i haver passat més de 28 dies des dels últims símptomes de la malaltia, cal no haver rebut mai una transfusió de sang i, en el cas de les dones, no haver estat mai embarassada. “Les dones creen uns anticossos quan estan embarassades que poden provocar una reacció pulmonar aguda a la persona que rebi la transfusió de plasma”, justifica la doctora Roser Vallès, responsable al Banc de Sang i Teixits de la donació de plasma convalescent, que és com es diu el plasma de les persones que han passat el coronavirus.

A més, hi ha un condicionant més: l’amplada de les venes, que és una de les raons per les quals molts dels potencials donants no poden ser-ne. “En les donacions de sang fem una punxada i extraiem la sang. En canvi, en les de plasma la sang que extraiem va a una màquina que la filtra per centrifugació per obtenir-ne el plasma, i després tornem al donant els glòbuls vermells i les plaquetes”, detalla la doctora Vallès, que argumenta que per això cal tenir les venes gruixudes, i aclareix que si no tornessin els glòbuls vermells i les plaquetes al donant podria acabar anèmic. En les donacions de sang s’extreu una mitjana de 480 mil·lilitres. En canvi, en les de plasma són uns 550 mil·lilitres, cosa que a la pràctica suposa que cal extreure moltíssima més sang. De fet, per donar sang tot just es tarda quinze minuts i en canvi es requereix gairebé una hora per donar plasma.

Alba Pérez Baulies és “la donant” amb majúscules: compleix tots els requisits per poder donar plasma i, a més, té les venes prou gruixudes, segons certifica la infermera després d’examinar-les. La noia arriba al banc de sang corrents i amb cara desencaixada, i mentre espera que l’atenguin es treu el jersei i es venta amb els dits de les mans com si estigués acalorada. Només un cop ja l’han punxat i l’han deixat connectada a la màquina d’extracció de plasma sembla respirar una mica més tranquil·la.

“He arribat molt nerviosa”, admet la noia, que evita mirar el tub pel qual corre la sang que li estan extraient del braç. En una bossa es va acumulant el plasma: és d’un color groguenc, com si fos orina. Confessa que no havia donat sang mai a la vida i, a sobre, sempre li havia fet “respecte” que n’hi traguessin. Però el 20 de gener el seu avi de 91 anys, Manolo Pérez, va morir de coronavirus sol a l’hospital i això la va dur a fer el pas. “Vull sentir-me útil i ajudar altres persones perquè no morin com el meu avi”, afirma la noia, que va tenir el coronavirus al gener i assegura que va estar força malalta malgrat tenir només 22 anys. “Em sentia feble, tenia dolors musculars i m’ofegava pujant les escales”, descriu.

Una bossa amb plasma, de color groguenc, després d'extreure'l de la sang

Maria Marín també s’espera per donar plasma, encara que ella no ha tingut el coronavirus. Però tant se val. Segons la doctora Vallès, es necessita plasma per a molts altres malalts amb immunodeficiència i les donacions que reben tot just cobreixen el 35% de la demanda. “Hem de comprar plasma a fora, als Estats Units”, lamenta.

La Maria té 43 anys i viu a Vilaller, un poble de l’Alta Ribagorça a gairebé 250 quilòmetres de Barcelona. Segons diu, a la província de Lleida hi ha un únic banc de sang, el de l’Hospital Arnau de Vilanova, i sovint cal esperar massa per aconseguir hora. Per això, argumenta, ella es desplaça a Barcelona encara que hagi de fer tres hores de cotxe d’anada i tres de tornada. Segons assegura, val la pena: “Avui fa un any que el meu marit i jo vam tenir un accident de trànsit. Estem vius gràcies al fet que algú va fer l’acte solidari de donar sang”.

stats