Societat 23/04/2021

Catalunya frena la quarta onada però s'estanca en els 1.500 contagis diaris

Les restriccions i les vacunes han evitat el descontrol però el descens dels indicadors es resisteix

5 min
Dues persones en una terrassa de bar a Barcelona amb mascaretes.
Disponible en:

Santa Coloma de GramenetContra tot pronòstic, Catalunya ha controlat el creixement i la virulència de la quarta onada –o onadeta, com en diuen alguns experts– i ha evitat una explosió de noves infeccions i hospitalitzacions inassumibles per al sistema sanitari. L'ascens s'ha pogut contenir amb relativa facilitat gràcies, en part, a les restriccions, la campanya de vacunació i el bon temps, que està permetent fer més activitats a l'aire lliure i evitar interaccions de risc. Amb tot, la propagació del virus es manté constant i a uns nivells alts: l'última setmana s'han diagnosticat 1.500 contagis diaris. A més, la taxa de contagi o Rt, que estima quantes persones contagia cada infectat de mitjana, se situa en el 0,96 i constata que si bé l'epidèmia no s'està accelerant (no supera el llindar de l'1) tampoc no va de baixada. 

Indicadors covid

Catalunya viu una nova fase d’estancament, segons la física i investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom-SC) de la UPC Clara Prats. “La quarta onada és una mica diferent de les anteriors: aquest cop no hi ha hagut una explosió de casos, el creixement ha sigut suau i sostingut al llarg d’un mes, però com que veníem d'unes xifres altes, ara la corba de contagis s'ha estancat en uns números alts”, detalla. Més evident és el cas dels hospitals: quan va començar el quart embat la xifra d'ocupació basal era de 1.500 hospitalitzats i 400 malalts a les unitats de cures intensives (UCI) i ara encara s'atenen 1.608 pacients a planta i 492 a crítics. "El setembre passat ens va passar el mateix: ens vam estancar en un miler de casos diaris i 150 malalts a l'UCI. La diferència és que les xifres actuals són pitjors, amb un 50% més d'infeccions i el triple de malalts a crítics", resumeix Prats.

Confirmada l'estabilització, ara seria el moment de veure el descens de la corba epidemiològica, però de moment o bé és molt subtil (hospitals) o bé té dificultats per materialitzar-se (Rt). "No es pot enviar un missatge erroni a la població o distorsionar la realitat: que no s'hagi descontrolat l'epidèmia no vol dir que el virus hagi desaparegut o sigui més benèvol. Molta gent segueix infectant-se i ingressant als hospitals", adverteix el president de la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica (SOCMIC), Jesús Caballero, que xifra en un 50% l'augment d'ingressos a les UCI les últimes setmanes.

El facultatiu subratlla que els llits s'alliberen amb comptagotes i a un ritme gairebé desesperant. "Per cada alta que donem ens arriba un malalt i per això les xifres no acaben de baixar del tot. L’ocupació només millorarà quan les altes que donem superin els ingressos”, explica Caballero, que també és el cap de medicina intensiva de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Amb tot, apunta que hi ha una certa sensació que aviat es podrà arribar al sostre de nous ingressos i, per tant, veure un "descens en l'ocupació".

Vacunes "tallafocs"

Una hipòtesi defensada pels experts consultats per l'ARA és que la vacunació ha tingut un efecte en el control de la quarta onada i en el fet que Setmana Santa no hagi causat tants estralls. "Creiem que ha pogut exercir de tallafoc dins els grups familiars", explica Caballero. Les vacunes no són esterilitzants –no eliminen del tot el contagi–, però el fet que hi hagi persones vacunades en un grup bombolla redueix la possibilitat del contagi. "Les vacunes ens ajuden a guanyar setmanes al virus i, a mesura que anem vacunant la gent més vulnerable, diagnosticar 1.500 casos diaris no anirà associat a malalties greus, hospitalitzacions i mortalitat", coincideix Prats.

La mortalitat per covid frega el 15% però la campanya de vacunació ja comença a reduir la xifra de defuncions, especialment dels de més de 80 anys. Ara la prioritat és vacunar tan ràpid com sigui possible la població de més de 55 anys per alliberar el sistema sanitari, molt castigat durant un any. Per aconseguir-ho, cal prémer l'accelerador i vacunar les persones amb edats més susceptibles d'entrar a les UCI (50-70 anys). "De moment el sistema es beneficia indirectament del fet que la gent gran de residències ja no entra a l'hospital i la vacunació dels sanitaris permet que l'equip estigui totalment actiu", resumeix Caballero.

A favor, per ara, de desescalar

L'acceleració de la corba epidemiològica a causa de la Setmana Santa ha quedat descartada tot i que s'ha observat un lleu repunt dels contagis i els hospitals tenen una proporció elevada de pacients (la meitat, en alguns centres) que han ingressat els últims deu o quinze dies, coincidint amb el període d'incubació posterior al festiu. Ara bé, es tracta d'un escenari poc comparable amb les previsions dels experts, que temien una allau inabsorbible de nous positius i malalts. En aquest sentit, Prats admet que el gran problema amb el coronavirus és que el seu comportament és força impredictible i és gairebé impossible de preveure.

"Sempre esperes que qualsevol avanç en la interacció social t'obligui a fer un pas enrere i això és normal. És important mantenir la prudència perquè cada vegada que hem relaxat restriccions s'ha produït un augment dels contagis", reconeix Prats. Ara bé, el fet que per Setmana Santa hi hagués un augment de la mobilitat –defensa– i no es produís una acceleració dels contagis és "un punt claríssim a favor de la població".

La responsabilitat de la ciutadania és un dels arguments esgrimits pel Govern per aixecar la restricció de mobilitat dins de Catalunya i els experts consultats per l'ARA asseguren que és una "reacció lògica" atenent l'evolució de les dades epidemiològiques.

"La mobilitat no és dolenta si s'eviten els comportaments de risc com els entorns tancats. Una reobertura ara pot comportar un creixement suau que podríem controlar de seguida com hem fet ara", afirma Prats. També Caballero creu que les mesures severes han de ser curtes. "La població ha d'entendre les restriccions, i si hi ha una millora, no és agosarat que es flexibilitzin. El missatge que envien les autoritats és clau: ¿per què la gent no entenia que la setmana passada es prorrogués el confinament comarcal? Perquè ens deien que havíem superat amb èxit la Setmana Santa", explica el metge.

Caballero també defensa que caldria tenir en compte que l'evolució epidemiològica és asimètrica territorialment. Hi ha tres zones amb una progressió més agressiva que la resta, si s'observen els contagis per 100.000 habitants i la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques: Lleida té 255 casos i una positivitat del 10%; la Catalunya Central registra una taxa de 197 positius i una positivitat del 7,3% i Girona està detectant 162 casos amb una positivitat del 6,9%.

En canvi, al conjunt del país s'estan diagnosticant, de mitjana, 134 contagis cada 100.000 habitants –uns 10.350 setmanals– i la positivitat ha baixat al 6,2%. Barcelona i l'àrea metropolitana, per exemple, ja la tenen entorn del 5%. "Estaria bé plantejar-se mesures més quirúrgiques. Si hem entès que el virus no es comporta igual entre comunitats autònomes i països, també ho hauríem de veure en l'àmbit català", defensa. De moment, però, és una alternativa descartada pel departament de Salut, que prioritzarà els cribatges massius a les zones més castigades.

stats