Habitatge
Societat 07/05/2022

Les competències, la pedra a la sabata de la llei d'habitatge estatal

Els partits han presentat fins a 1.000 esmenes parcials sobre un text que el govern espanyol ha de tenir enllestit a la tardor

4 min
Un bloc de pisos a Barcelona.
Dossier Habitatge: la tempesta perfecta Desplega
1.
El 'banc dolent' deixa els seus pisos en mans dels fons d’inversió
2.
L’habitatge perdut i retrobat: una història per no dormir
3.
Les competències, la pedra a la sabata de la llei d'habitatge estatal
4.
La venda d'habitatges recupera els nivells prebombolla i amb preus a l'alça
5.
600 euros per una habitació: “Tothom vol aprofitar-se de la situació”
6.
La crisi de l'habitatge: ¿tornar a començar?

MADRIDSi una llei ha patit un camí tortuós ha sigut la llei d'habitatge estatal. La normativa no només va arribar amb 12 mesos de retard al Congrés de Diputats , fruit de l'estira-i-arronsa entre els dos socis de la coalició, PSOE i Unides Podem, sinó que, un cop aterrada a la cambra baixa espanyola, el govern de Pedro Sánchez la va salvar in extremis després d'un acord amb ERC. L'executiu espanyol va entomar el compromís de revisar el text per garantir les competències de les comunitats autònomes , una demanda dels republicans, però també d'altres socis de la investidura com el PNB i EH Bildu, que si bé acceptaven avalar la tramitació, avisaven que això no es traduïa en un suport final al projecte.

Des d'aleshores, els partits han presentat diferents esmenes parcials –un procés que va acabar el 27 d'abril, per bé que encara en poden presentar de transaccionals, és a dir, per modificar el text original–. En total, gairebé un miler. Fonts coneixedores de la negociació apunten que, a diferència dels contactes previs abans de la primera votació al Congrés, les converses han minvat les últimes setmanes, però anticipen que aniran a més sobretot perquè el govern espanyol ha de tenir enllestit el text a la tardor, tal com s'ha compromès amb Brussel·les en el marc del pla de recuperació. Si bé des del ministeri de Transports insisteixen que estan oberts a valorar aquelles modificacions que "puguin servir per millorar la llei sempre que es respecti l'esperit del text i les competències autonòmiques", no detallen en quins punts estarien disposats a cedir. En tot cas, hi ha molta feina per fer si l'executiu realment vol salvar el text (i més tenint en compte el moment de tensió actual amb els principals socis d'investidura pel cas Pegasus ) i no repetir una altra votació pels pèls com la del març.

De moment, l'optimisme sobrevola l'àrea socialista. Fonts del PSOE al Congrés apunten que treballen "des del diàleg per arribar a acords", i que ja han mantingut alguns contactes amb els grups polítics. Ara bé, els principals socis de la investidura tenen clar que "preservar" les competències autonòmiques és una condició sine qua non i això ara mateix no es compleix, asseguren. També la resta de grups catalans al Congrés. "Sense envair competències [la llei estatal] ha d'articular els elements necessaris per protegir el dret a l'habitatge", apunten fonts d'ERC a l'ARA. Els republicans han presentat esmenes en què es demana la "supressió" d'alguns articles sencers. També ho han fet el PNB, Junts i el PDECat, tres partits que en el seu moment van presentar esmenes a la totalitat de devolució.

En concret, els partits apunten a aquells articles que toquen elements com la regulació, la planificació urbanística o la protecció i promoció habitacional. A tall d'exemple, entra en joc la definició de zona tensionada. "[Si envaeix competències] no li podrem donar suport", reitera la diputada de Junts, Mariona Illamola. Des del PNB no han volgut entrar a valorar l'estat de la negociació actual, però fa un temps fonts de la formació avisaven que "la màxima serà la defensa de l’autogovern basc i de les seves competències en matèria d’habitatge".

Control de les rendes i habitatge públic

A més a més, alguns partits tampoc volen que la llei estatal rebaixi lleis autonòmiques vigents, com la catalana que regula (i limita) el preu dels lloguers, la llei 11/2020. En aquest cas, el Tribunal Constitucional n'ha tombat alguns articles perquè considera que envaeix competències estatals. Són aquells elements que estan vinculats a la llei d'arrendaments urbans o reglaments jurídics com el Registre Civil i que, a ulls del tribunal, tenen a veure amb la regulació dels lloguers o amb els desnonaments.

Per a ERC, aquestes qüestions "s'han d'equiparar a la llei catalana", apunten fonts republicanes, mentre que des d'EH Bildu avisen que això també és una "línia vermella", assegura el diputat Oskar Matute, a l'ARA, que creu que la llei estatal "pot avançar molt més a l'hora de protegir i ampliar l'habitatge públic". En aquest sentit, al soci minoritari, Unides Podem, també li interessa que prosperin algunes d'aquestes mesures. A l'hora de contenir les rendes, la formació lila sempre s'ha mostrat més ambiciosa que el PSOE . "Hem d'intentar fer-hi entrar el màxim d'esmenes", reitera Alejandra Jacinto, coportaveu de Podem.

Aquí, però, la dreta no hi entra. "Ens podem entendre en aquelles parts competencials, però serà molt difícil en el control dels lloguers", apunta el diputat del PDECat, Ferran Bel. També el PNB, que en el seu moment va votar en contra de la llei basca d'habitatge, se centra en parlar de les competències. La tessitura la comparteix el Poder Judicial, que creu que la norma envaeix competències i, alhora, "posa traves al dret de la propietat privada".

Pel que fa a l'oposició, el Partit Popular sempre s'ha mostrat contrari a la llei d'habitatge plantejada per l'executiu de Sánchez i rebutjava una regulació dels lloguers perquè "anava en contra de la propietat privada". De moment, però, el PP ha presentat esmenes parcials tot i que fonts del partit al Congrés expliquen que no han mantingut cap conversa amb el PSOE.

Pressió social

Però més enllà dels contactes amb els partits polítics, els moviments socials també han tingut un paper clau en el debat, fins al punt que 120 organitzacions, entre les quals la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), van presentar una llei pròpia de garantia del dret a l'habitatge, que si bé va rebre el suport de partits com Unides Podem, ERC o Bildu, el PSOE la va tombar. Entre altres coses, la normativa reforçava la regulació dels preus dels lloguers i prohibia els desnonaments de les persones vulnerables. Ara bé, que la seva iniciativa no prosperés no vol dir que els partits no hagin recollit a través d'esmenes les seves demandes. Ho han fet ERC i Bildu, però també la CUP. En l'últim cas, des del partit expliquen que "una esmena important és la de la regulació del lloguer social, tot i que no prosperarà perquè el PSOE no hi està disposat", sostenen.

Dossier Habitatge: la tempesta perfecta
Vés a l’ÍNDEX
stats