PANDÈMIA

Es reobre el debat de la privacitat mentre l'Estat ja analitza dades de mòbils

Amb la implantació de la geolocalització a debat, es fan estudis amb dades agregades de mobilitat

“La mobilitat humana és clau per fer front a una malaltia infecciosa”, explica Nuria Oliver, enginyera en telecomunicacions i doctora pel MIT Media Lab de l'Institut Tecnològic de Massachusetts. “En un context en què s’han aplicat disposicions de confinament, mesurar la mobilitat ens permet determinar si estan funcionant o no. També permet fer aproximacions més precises de com es propaga la malaltia. Mentre no hi hagi una solució farmacològica vàlida, és important calibrar bé les dades de mobilitat amb les dades de què disposem sobre contagis i brots per poder generar prediccions", afegeix.

Oliver encapçala la prova pilot feta al País Valencià d’un estudi que impulsa el govern espanyol juntament amb l'Institut Nacional d’Estadística per tal d’analitzar les dades "anònimes i agregades de mobilitat" -segons la legislació vigent- procedents de les principals empreses telefòniques que operen al territori estatal.

Tant a l’estat espanyol com a Europa hi ha un debat a fons sobre si cal desenvolupar una aplicació (aniria a càrrec de Google i Apple) que faci un seguiment geolocalitzat dels contagis, una mesura que s’ha adoptat en països com la Xina, Corea del Sur o Singapur, però que genera un fort debat al voltant de la privacitat. Mentrestant, Oliver i el seu equip ja fa dies que estudien la mobilitat amb les dades aportades pel govern espanyol i l’INE.

Europa adverteix que les aplis per controlar el coronavirus han de garantir la privacitat dels usuaris

La investigadora alacantina, experta en intel·ligència artificial, recorda que les dades de què disposen per al seu estudi són agregades i anonimitzades, "en cap cas individualitzades", i que el que permeten calcular, sobretot, és el moviment entre diferents localitats o codis postals a partir de desplaçaments superiors als 500 metres. "Amb aquestes dades no s’ha de patir per la privacitat, perquè ens arriben agregades en fluxes de milers de persones. Tot el que sabem és que d’aquí a allà s’ha mogut un nombre determinat de persones", assegura Oliver. Des de l’executiu espanyol expliquen que han posat les dades a disposició de totes les comunitats autònomes i que onze, entre elles Catalunya, ja estan treballant-hi.

El govern espanyol estudia controlar pel mòbil els moviments dels contagiats per coronavirus

"Idealment ja no estem en una fase de transmissió comunitària, sinó que estem en una fase en què hi poden haver brots més aïllats, per això és important que es pugui fer una detecció ràpida dels casos positius i els seus possibles contactes. Per a això també fa falta tenir molta infraestructura de tests i de mesures de quarantena, però poder conèixer la mobilitat és molt útil perquè si sabem que s’ha produït un brot a X i que d’X molta gent ha anat a Y, això ens permetria preveure on es pot seguir propagant el virus", explica la investigadora.

La mobilitat a Catalunya i Barcelona

Les dades de l’estudi, malgrat ser anònimes, sí que recullen paràmetres com el lloc de residència o pernoctació habitual, que es tenen en compte a l'hora d'analitzar la mostra estudiada, però que no es mostren en els resultats que fa públics el ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, ja que només s’ofereixen en percentatge o de forma acumulada. Les últimes dades que el ministeri de Transport i Mobilitat ha fet públiques corresponents a un dia feiner a tot l’Estat daten del passat dilluns 13 d’abril i mostren la variació respecte a un dia equivalent de la setmana de referència compresa entre el 14 i el 20 de febrer. Segons aquestes dades, el 13 d’abril la mobilitat total va caure un 80% a Catalunya (un 91% a Barcelona ciutat, la que més de tot l’Estat).

"La qüestió és intentar saber quants infectats reals hi ha", afirma Nuria Oliver

Segons aquestes dades, el 9 d'abril la mobilitat total va caure un 72% a Catalunya (un 85% a Barcelona ciutat). Les xifres ajuden a calibrar els efectes del confinament dur. Amb el coronavirus ja sacsejant Espanya, l'últim dia feiner abans que és decretés l'estat d'alarma la mobilitat a Catalunya només s'havia reduït un 26%, segons aquestes dades (un 43% a Madrid, on ja llavors hi havia el principal brot).

Més de 140.000 respostes

A banda de l’estudi de les dades de mobilitat, el grup de treball que lidera Nuria Oliver, format per diferents voluntaris, també va posar en marxa el 28 de març un qüestionari que, en la primera onada, va obtenir més de 140.000 respostes de tot l’estat espanyol vinculades amb el comportament social i la simptomatologia. "La gran qüestió és intentar saber quants infectats reals hi ha, una xifra molt diferent a les xifres reportades", afirma l’enginyera, que agraeix que tantes persones s’hagin bolcat a respondre un qüestionari en què també es tracten qüestions sobre l’impacte laboral, econòmic i emocional per "ajudar a prendre millors decisions". Dissabte passat el govern català també va posa en marxa un qüestionari propi per a Catalunya i una apli sobre salut mental.

Google també dibuixa els efectes del confinament

Per la seva banda, Google també publica uns informes estadístics elaborats, segons assegura la mateixa companyia, a partir de dades "anònimes i agregades" de telèfons mòbils de 131 països on s’han adoptat mesures de distanciament social. Tant a Catalunya com a l’estat espanyol, entre altres conceptes analitzats [vegeu el mapa que encapçala aquesta notícia], les xifres mostren com els desplaçaments concretament al lloc de treball van caure en un 64% el 29 de març respecte al mateix dia de la setmana d'un valor mitjà calculat entre el 3 de gener i el 6 de febrer.

Ara sí: Mòbils contra el covid-19

Google elabora percentatges a partir d’agregar per països i regions unes dades ja existents que, individualment, podem consultar al nostre telèfon mòbil quan, per exemple, fem una cerca a l’aplicació de Google Maps per saber si un establiment o una carretera estan més o menys concorreguts.

Analitzar la mobilitat és clau per fer front a una malaltia tan infecciosa com el coronavirus, però el dret a la privacitat no pot ser exclòs de la partida i ha de marcar els límits davant les noves eines que puguin aparèixer.