FEMINISME
Societat 17/11/2019

Els bombers no són superhomes

El cos busca deixar enrere els estereotips masculins i es prepara per a l’entrada de més dones

Maria Ortega
4 min
Clara Latorre, cap de guàrdia dels Bombers de Barcelona, i Véronique Fouquier, bombera de la població francesa de Pau, al parc de prevenció del carrer Lleida

BarcelonaNomés sis dels prop de 450 bombers de Barcelona que surten a atendre emergències són dones. I només una bombera, Clara Latorre, té galons de cap de guàrdia i, per tant, dirigeix l’operatiu. Al cos hi ha un baixíssim 1,3% de dones a la part operativa i un 3% si s’hi inclou tot el vessant de gestió i sanitaris. Un percentatge molt més baix que el d’altres sectors tradicionalment masculinitzats, com el de la policia. A la Guàrdia Urbana, per exemple, la proporció de dones s’acosta al 13%. “Hi ha la imatge del bomber com un heroi musculat”, reconeix Sebastià Massagué, director de Bombers de Barcelona, que assegura que el cos treballa per fer front a aquest estereotip i, sobretot, per adaptar-se a les necessitats del futur, en què cada cop és menys necessària la força física i, en canvi, prenen importància aspectes com la prevenció, l’autoprotecció o el fet de prendre decisions amb poc temps.

Per això, ara s’ha canviat la part física de les proves d’accés al cos. Les 1.838 persones que aspiren a superar-les aquest mes -i que es disputen 80 places- ja no hauran, per exemple, d’aixecar pes estirades sobre un banc, sinó que la força l’acreditaran arrossegant un maniquí d’uns 70 quilos, que és un exercici més similar al que es poden trobar al carrer. S’han retirat, també, limitacions que podien tirar enrere algunes aspirants, com fixar una alçada mínima -1,55 metres en el cas de les dones-. A més, tenir experiència en l’àmbit sanitari passa a comptar com un punt a favor, mentre que fins ara només es valoraven àmbits professionals molt masculinitzats, com la mecànica o l’electricitat. “Els canvis no es fan per posar-ho més fàcil a les dones”, explica Clara Latorre, que nega qualsevol tipus de “discriminació positiva” i assegura que les modificacions s’apliquen pensant tant en els homes com en les dones. “Hem estudiat com hauran de ser els bombers d’aquí deu anys i, a partir d’aquests resultats, hem fixat els nous criteris”, afegeix el director del cos.

Per a Latorre, el gran canvi que cal fer no és tant de criteris com educacional. “No hi ha professions d’homes i professions de dones, i això els nens i les nenes ho han de tenir clar des de sempre”, defensa. En el seu cas, diu, no hi va haver dubtes: “La meva família sempre m’ha fet sentir que no hi ha res que jo no pugui fer”. Té 30 anys i en fa dos que va entrar al cos. Després va decidir fer l’oposició per ser cap de guàrdia. És l’única bombera amb aquest rang al cos de Barcelona, tot i que ara n’hi ha una altra, Alícia Montoro, que ha promocionat a caporal.

Els canvis, diu, van arribant a poc a poc. A les proves d’accés que es fan aquest mes s’hi presenten 143 dones i 1.695 homes, i està previst que el mes que ve s’incorporin al cos dues bomberes que ja van superar un altre procés de selecció. Amb elles passarà a haver-n’hi nou, comptant la Clara, que com que és cap de guàrdia no es comptabilitza dins dels equips operatius. Una de les que entren és Mariela Emanuela, que el mes de març passat explicava a l’ARA que havia seguit el programa de Barcelona Activa Bomberes, per què no?, i que aleshores estava pendent només de la prova mèdica per confirmar la seva entrada al cos. Ho va aconseguir. “Calen fotos de bomberes fortes i capaces a les escoles”, reivindicava, en la línia de la necessitat d’un gran canvi social.

Sessions de clima laboral

La Clara, com a cap de guàrdia, diu que sempre s’ha sentit “benvinguda” i assegura que no ha vist qüestionada la seva autoritat pel fet de ser una dona manant un equip d’homes. Amb tot, el cos sí que està fent canvis per adaptar-se a l’arribada de dones. D’entrada, perquè els parcs no estaven preparats per tenir vestidors masculins i femenins i, de fet, només un dels sis de la ciutat està ara perfectament preparat per funcionar així. Els altres, on ja estan previstos canvis, han adaptat instal·lacions que tenien altres usos perquè serveixin de vestidors improvisats o no tenen instal·lacions perfectament separades per a homes i dones. Però també han calgut canvis menys físics. S’han fet, per exemple, sessions de clima laboral als comandaments.

Barcelona ha acollit la trobada de la Comissió de Dones en Serveis de Salvament i Incendis, que organitza xerrades per debatre temes espinosos com els casos d’assetjament -a Barcelona continua pendent de judici el bomber que va gravar les seves companyes al vestidor- o com fer conciliable aquesta feina amb la maternitat. Han vingut representants d’una desena de països, entre els quals la francesa Véronique Fouquier, que explica que al seu país hi conviu un model militar de bombers i un altre de professional, i que en el no militaritzat el percentatge de dones en treballs operatius s’acosta al 10%. Als Bombers de la Generalitat, si es miren els bombers funcionaris, el percentatge és similar al barceloní: un 1,7% de dones. A Menorca, on ara hi haurà dues dones bomberes, una aspirant acaba d’aconseguir la millor puntuació a les proves.

stats